Diferència entre les revisions de "Idioma yidis"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
== | {{llengua| | ||
|nom= Yidis | |||
|nomnatiu= 'יידיש' | |||
|pronunciació= idish | |||
|atresdenominacions= | |||
|estats=[[Rússia]] i molts més països | |||
|regió= El món en general. | |||
|parlants= 3 millons | |||
|parlantsnatius= | |||
|parlantsnonatius= | |||
|rank= No està entre les cent primeres | |||
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> | |||
[[Llengües germàniques|Germànica]]<br /> | |||
Alt alemà<br /> | |||
'''Yidis'''<br /> | |||
|nació=[[Rússia]] (Regió de [[Óblast Autònom Hebreu]]) | |||
|fontcolor= | |||
|regulat= YIVO | |||
|iso1= | |||
|iso2= | |||
|iso3= | |||
|sil= | |||
|mapa= | |||
}} | |||
El '''yidis''' (ייִדיש yidish o אידיש idish, lliteralment: "judeu", provinent de l'alt alemà mig jüdisch i transcrit a l'[[anglés]] com yiddish) és l'idioma oriental del judeualemà, parlat per les comunitats judeues del centre d'[[Europa]] (els aixquenazís). Si be pren la major part de la seua sintaxis i lèxic de l'[[alemà]], té importants préstams de llengües eslaves, de l'[[arameu]] i de l'[[hebreu]] (més específicament de l'hebreu tiberià). S'amprà habitualment l'alfabet d'este últim per a la seua escritura. | |||
El yidis se desenrollà en Europa Central a partir del [[sigle X]] i evolucionà junt a les llengües de l'entorn. Hui, despuix de l'erradicació de la població judeua centreeuropea a causa de l'[[Holocaust|holocaust]] i l'emigració per salvaguàrdia, la seua població parlant se va reduir de 13 millons ([[1930]]) a 3 millons de persones ([[2005]]). | |||
Alguns grups de judeus ortodoxos en tot lo món utilisen el yidis per a la comunicació habitual, ya que l'[[Idioma hebreu|hebreu]] -que és l'idioma de les plegàries i l'estudi de la [[Torà]]- és considerat sagrat. | |||
== Vore també == | |||
* [[Judaisme]] | |||
* [[Rússia]] | |||
* [[Holocaust]] | |||
* [[Idioma hebreu]] | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Yiddish language}} | |||
{{Llengües germàniques}} | |||
[[Categoria:Llengües]] | |||
[[Categoria:Llengües judees]] | |||
[[Categoria:Llengües germàniques]] | |||
Última revisió del 12:53 20 març 2025
| Yidis יידיש | |
| Pronunciació: | AFI: idish |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Rússia i molts més països |
| Regió: | El món en general. |
| Parlants: | 3 millons |
| Rànquing: | No està entre les cent primeres |
| Família: | Indoeuropea Germànica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Rússia (Regió de Óblast Autònom Hebreu) |
| Regulat per: | YIVO |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El yidis (ייִדיש yidish o אידיש idish, lliteralment: "judeu", provinent de l'alt alemà mig jüdisch i transcrit a l'anglés com yiddish) és l'idioma oriental del judeualemà, parlat per les comunitats judeues del centre d'Europa (els aixquenazís). Si be pren la major part de la seua sintaxis i lèxic de l'alemà, té importants préstams de llengües eslaves, de l'arameu i de l'hebreu (més específicament de l'hebreu tiberià). S'amprà habitualment l'alfabet d'este últim per a la seua escritura.
El yidis se desenrollà en Europa Central a partir del sigle X i evolucionà junt a les llengües de l'entorn. Hui, despuix de l'erradicació de la població judeua centreeuropea a causa de l'holocaust i l'emigració per salvaguàrdia, la seua població parlant se va reduir de 13 millons (1930) a 3 millons de persones (2005).
Alguns grups de judeus ortodoxos en tot lo món utilisen el yidis per a la comunicació habitual, ya que l'hebreu -que és l'idioma de les plegàries i l'estudi de la Torà- és considerat sagrat.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma yidis.
| Llengües germàniques |
|---|
| Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis |