Diferència entre les revisions de "Soledad Puértolas" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 12 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

{{Biografia|

| nom = Soledad Puértolas Villanueva

| image = [[File:(Soledad Puértolas) ‘Ganarás la luz’ debate sobre el papel de la mujer en la literatura.jpg|250px]]

| peu = Soledad Puértolas en l'any [[2017]]

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

| ocupació = Escritora.

| data_naix = [[3 de febrer]] de [[1947]]

| lloc_naix = [[Saragossa]], [[Aragó]], [[Espanya]]

| data_mort =

| lloc_mort =

}}

'''Soledad Puértolas Villanueva''' ([[Saragossa]], [[3 de febrer]] de [[1947]]) és una escritora espanyola llicenciada en [[Periodisme]] i màster en Llengua Espanyola i Portuguesa per l'Universitat de Califòrnia. Des de l'any [[2010]] és acadèmica de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).

== Biografia ==

Soledad Puértolas naixqué en la ciutat de Saragossa i sent adolescent es traslladà a [[Madrit]] en la seua família. Realisà periodisme en l'[[Escola de Periodisme de l'Iglésia]] i fon redactora de la revista ''España ~~Economica~~'' (1968- 1970). Anteriorment inicià estudis de Ciència Política en Madrit, pero per problemes polítics li varen impedir continuar-los. Té estudis econòmics, encara que no acabà la carrera de Ciències Econòmiques.

Soledad Puértolas naixqué en la ciutat de Saragossa i sent adolescent es traslladà a [[Madrit]] en la seua família. Realisà periodisme en l'[[Escola de Periodisme de l'Iglésia]] i fon redactora de la revista ''España Económica'' (1968- 1970). Anteriorment inicià estudis de Ciència Política en Madrit, pero per problemes polítics li varen impedir continuar-los. Té estudis econòmics, encara que no acabà la carrera de Ciències Econòmiques.

Es casà als vintiun anys en el pintor Leopoldo Pita. Poc despuix del seu matrimoni, la parella deixà Espanya i es marchà a viure a [[Trondheim]] ([[Noruega]]). Posteriorment es varen traslladar a [[Califòrnia]] ([[Estats Units]]), a on Puértolas obtingué un màster en Llengua i Lliteratura Espanyola i Portuguesa per l'[[Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara]]. En esta ciutat naixqué el seu primer fill, el també escritor Diego Pita. En l'any [[1974]], al tercer any d'estància en Califòrnia, varen tornar a Espanya.

Es casà als vintiun anys en el pintor Leopoldo Pita. Poc despuix del seu matrimoni, la parella deixà [[Espanya]] i es marchà a viure a [[Trondheim]] ([[Noruega]]). Posteriorment es varen traslladar a [[Califòrnia]] ([[Estats Units]]), a on Puértolas obtingué un màster en Llengua i Lliteratura Espanyola i Portuguesa per l'[[Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara]]. En esta ciutat naixqué el seu primer fill, el també escritor Diego Pita. En l'any [[1974]], al tercer any d'estància en Califòrnia, varen tornar a Espanya.

El 28 de giner de [[2010]] fon nomenada acadèmica de la Llengua Espanyola (cadira "g") despuix d'haver resultat elegida en la tercera ronda de votacions, cobrint la vacant del científic [[Antonio Colino]] en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Prengué possessió el 21 de novembre de 2010 en el discurs titulat ''Aliados. Los personajes secundarios del «Quijote»''. Li respongué, en nom de la corporació, [[José María Merino]]. Fon vocal de la Junta de Govern de la RAE (2012-2014).

El [[28 de giner]] de [[2010]] fon nomenada acadèmica de la Llengua Espanyola (cadira "g") despuix d'haver resultat elegida en la tercera ronda de votacions, cobrint la vacant del científic [[Antonio Colino]] en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Prengué possessió el [[21 de novembre]] de 2010 en el discurs titulat ''Aliados. Los personajes secundarios del «Quijote»''. Li respongué, en nom de la corporació, [[José María Merino]]. Fon vocal de la Junta de Govern de la RAE (2012-2014).

En l'any [[2011]] presentà en [[Televisió Espanyola]] (TVE) el documental ''Esta es mi tierra''. Guiada per l'aigua. Est espai documental i lliterari arreplegava el treball d'escritors relacionant-ho en els paisages que han impregnat les seues obres. Saragossa, Pamplona i Galícia conformen l'itinerari vital i professional de l'escritora Soledad Puértolas. En els seus paisages i les seues gents estan les raïls de la seua obra. Eixe mateix any la [[Revista Turia|revista cultural ''Turia'']] li dedicà el seu número 100.

En l'any [[2011]] presentà en [[Televisió Espanyola]] (TVE) el documental ''Esta es mi tierra''. Guiada per l'aigua. Est espai documental i lliterari arreplegava el treball d'escritors relacionant-ho en els paisages que han impregnat les seues obres. Saragossa, [[Pamplona]] i [[Galícia]] conformen l'itinerari vital i professional de l'escritora Soledad Puértolas. En els seus paisages i les seues gents estan les raïls de la seua obra. Eixe mateix any la [[Revista Turia|revista cultural ''Turia'']] li dedicà el seu número 100.

En l'any [[2013]], Soledad Puértolas protagonisà una de les conferències en les que el Govern d'Aragó commemorà els trescents anys de l'institució, titulada "Trabajar y disfrutar en la Academia".

Puértolas és una articulista habitual en distints diaris i revistes especialisades. Una selecció dels seus artículs està recopilada en ''La vida se mueve'' ([[1995]]). Les seues obres han segut traduïdes a varis idiomes.

El [[5 de setembre]] de [[2018]] fon nomenada presidenta del Real Patronat de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BNE) en substitució de [[Luis Alberto Cuenca]].

== Obra ==

Resenyem alguns dels seus llibres:

* El Madrid de "La lucha por la vida". Madrid: Helios, 1971. Ensaig.

* El recorrido de los animales. Madrid: Júcar, 1975. Conte.

* El bandido doblemente armado. Madrid: Legasa, 1980. Novela. Premio Sésamo 1979

* Una enfermedad moral. Madrid: Trieste, 1982. Contes.

* A través de las ondas. Cuento. En: Doce relatos de mujeres. Navajo, Ymelda (ed.) . Madrid: Alianza, 1982, pp. 165-177. Contes.

* Burdeos. Barcelona: Anagrama, 1986. Novela.

* La sombra de una noche. Madrid: Anaya, 1986. Conte.

* Todos mienten. Barcelona: Anagrama, 1988. Novela.

* Queda la noche. Barcelona: Planeta, 1989. Novela. Premio Planeta 1989

* Días del Arenal. Barcelona: Planeta, 1992. Novela.

* La corriente del golfo. Barcelona: Anagrama, 1993. Contes.

* La vida oculta. Barcelona: Anagrama, 1993. Ensaig. Premio Anagrama 1993

* Si al atardecer llegara el mensajero. Barcelona: Anagrama, 1995. Novela.

* La vida se mueve. Madrid: El País-Aguilar, 1995. Artículs.

* Recuerdos de otra persona. Barcelona: Anagrama, 1996. Biografia.

* La hija predilecta. Cuento. En: Madres e hijas. Freixas, Laura (ed.) . Barcelona: Anagrama, 1996. Contes.

* Una vida inesperada. Barcelona: Anagrama, 1997. Novela.

* Rosa Chacel. Ensayo. En: Retratos literarios: Escritores españoles del siglo XX evocados por sus contemporáneos . Freixas, Laura (ed.). Madrid: Espasa Calpe, 1997, pp. 181-182. Ensaig.

* Gente que vino a mi boda. Barcelona: Anagrama, 1998. Contes.

* A la hora en que cierran los bares. Madrid: Difusión Directa Édera, 1998. Contes.

* El cuarto secreto. Conte. En: Relatos para un fin de milenio. Barcelona: Plaza y Janés, 1998, pp. 15-26

* El inventor del tetrabrik. Conte. En: Vidas de mujer. Monmany, Mercedes (ed.) . Madrid: Alianza, 1998, pp. 131-143. Contes.

* La señora Berg. Barcelona: Anagrama, 1999. Novela.

* La rosa de plata. Madrid: Espasa Calpe, 1999. Novela.

* Un poeta en la piscina. Cuento. En: Cuentos solidarios. Madrid: ONCE, 1999, pp. 13-15. Contes.

* La carta desde el refugio. Cuento. En: Mujeres al alba. Madrid: Alfaguara, 1999, pp. 133-136. Contes.

* Adiós a las novias. Barcelona: Anagrama, 2000. Contes.

* Con mi madre. Barcelona: Anagrama, 2001

* Pisando jardines. Conte. En: Orosia: Mujeres de sol a sol . Jaca: Pirineum Multimedia, 2002, pp. 159-164. Contes.

* Ausencia. Cuento. En: Mujeres en ruta, 2005, pp. 41-47. Contes.

* Historia de un abrigo. Barcelona: Anagrama, 2005. Novela.

* Cielo nocturno. Barcelona: Anagrama, 2008. Novela.

* El clarinetista agradecido. Pamplona: Historias de la Clínica Universidad de Navarra, 2008. Relat curt.

* Masajes. Conte. En: Cuentos de amigas. Laura Freixas (ed.) Anagrama, 2009. Relats.

* Compañeras de viaje. Barcelona. Anagrama, 2010. Contes.

* Mi amor en vano. Barcelona: Anagrama, 2012. Novela.

* El fin. Barcelona. Anagrama, 2015. Contes.

* Chicos y chicas. Barcelona: Anagrama, 2016. Contes.

* Lúcida melancolía. Pamplona. Ipso ediciones. 2017. Colección Baroja & Yo. Ensaig.

* Música de ópera. Barcelona: Anagrama, 2019. Novela.

* Cuarteto. Barcelona: Anagrama, 2021.

== Premis, guardons i reconeiximents ==

La seua obra lliterària, la seua trayectòria intelectual i personal en l'àmbit de la cultura ha segut reconeguda en numerosos premis. Entre uns atres, ha rebut, els següents:

* XXIV edició del Premi Sésamo de novela curta (1979), per ''El bandido doblemente armado''.

* Premi Planeta (1989) pel seu llibre ''Queda la noche''. Soledad Puértolas es convertí en la sexta dòna guardonada en este premi des de que [[Mercedes Salisachs]] ho conseguira per primera volta en 1975 per la seua obra ''La gangrena''.

* Premi Anagrama d'Ensaig (1993) pel seu ensaig ''La vida oculta'', del que digué ser "una reflexió sobre l'ofici d'escriure".

* Premi de las Lletres Aragoneses (2003), per la seua rellevant trayectòria lliterària com a narradora i ensagista.

* Premi de Cultura de la Comunitat de Madrit (2008).

* Medalla d'Or de Saragossa (2012).

* Premi [[José Antonio Labordeta]] de Lliteratura (2016).

* Premi Liber d'autor hispanoamericà més destacat (2022), otorgada per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), per la seua constant defensa del llibre, la llectura i la propietat intelectual.

* Premi de la Crítica de Madrit, per la seua novela, ''La novela olvidada en la casa del ingeniero'' (2024).

== Referències ==

* [https://www.rtve.es/play/videos/esta-es-mi-tierra/guiada-agua-soledad-puertolas/679402/ Esta es mi tierra - Guiada por el agua, por Soledad Puértolas - RTVE.es]

* Leandro Perez Miguel (7 de junio de 1996). «Soledad Puértolas publica sus «Recuerdos de otra persona»». El Mundo

* [https://www.eldiario.es/cultura/soledad-puertolas-patronato-biblioteca-nacional_1_1952859.html «Soledad Puértolas, presidenta del Real Patronato de la Biblioteca Nacional». eldiario.es]

* [https://www.elperiodicodearagon.com/fiestas-del-pilar/2012/10/06/soledad-puertolas-recibe-hoy-medalla-47488074.html «Soledad Puértolas recibe hoy la medalla de oro». El Periódico de Aragón]

* [https://cadenaser.com/ser/2018/09/05/cultura/1536152037_888837.html Torres, Javier (5 de septiembre de 2018). «Soledad Puértolas, presidenta de la Biblioteca Nacional». Cadena SER]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Soledad_Pu%C3%A9rtolas Soledad Puértolas en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors d'Espanya]]

[[Categoria:Acadèmics RAE]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+{{Biografia|
+| nom = Soledad Puértolas Villanueva
+| image = [[File:(Soledad Puértolas) ‘Ganarás la luz’ debate sobre el papel de la mujer en la literatura.jpg|250px]]
+| peu = Soledad Puértolas en l'any [[2017]]
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Escritora.
+| data_naix = [[3 de febrer]] de [[1947]]
+| lloc_naix = [[Saragossa]], [[Aragó]], [[Espanya]]
+| data_mort =
+| lloc_mort =
+}}
 '''Soledad Puértolas Villanueva''' ([[Saragossa]], [[3 de febrer]] de [[1947]]) és una escritora espanyola llicenciada en [[Periodisme]] i màster en Llengua Espanyola i Portuguesa per l'Universitat de Califòrnia. Des de l'any [[2010]] és acadèmica de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
 == Biografia ==
-Soledad Puértolas naixqué en la ciutat de Saragossa i sent adolescent es traslladà a [[Madrit]] en la seua família. Realisà periodisme en l'[[Escola de Periodisme de l'Iglésia]] i fon redactora de la revista ''España Economica'' (1968- 1970). Anteriorment inicià estudis de Ciència Política en Madrit, pero per problemes polítics li varen impedir continuar-los. Té estudis econòmics, encara que no acabà la carrera de Ciències Econòmiques.
+Soledad Puértolas naixqué en la ciutat de Saragossa i sent adolescent es traslladà a [[Madrit]] en la seua família. Realisà periodisme en l'[[Escola de Periodisme de l'Iglésia]] i fon redactora de la revista ''España Económica'' (1968- 1970). Anteriorment inicià estudis de Ciència Política en Madrit, pero per problemes polítics li varen impedir continuar-los. Té estudis econòmics, encara que no acabà la carrera de Ciències Econòmiques.
-Es casà als vintiun anys en el pintor Leopoldo Pita. Poc despuix del seu matrimoni, la parella  deixà Espanya i es marchà a viure a [[Trondheim]] ([[Noruega]]). Posteriorment es varen traslladar a [[Califòrnia]] ([[Estats Units]]), a on Puértolas obtingué un màster en Llengua i Lliteratura Espanyola i Portuguesa per l'[[Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara]]. En esta ciutat naixqué el seu primer fill, el també escritor Diego Pita. En l'any [[1974]], al tercer any d'estància en Califòrnia, varen tornar a Espanya.
+Es casà als vintiun anys en el pintor Leopoldo Pita. Poc despuix del seu matrimoni, la parella  deixà [[Espanya]] i es marchà a viure a [[Trondheim]] ([[Noruega]]). Posteriorment es varen traslladar a [[Califòrnia]] ([[Estats Units]]), a on Puértolas obtingué un màster en Llengua i Lliteratura Espanyola i Portuguesa per l'[[Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara]]. En esta ciutat naixqué el seu primer fill, el també escritor Diego Pita. En l'any [[1974]], al tercer any d'estància en Califòrnia, varen tornar a Espanya.
-El 28 de giner de [[2010]] fon nomenada acadèmica de la Llengua Espanyola (cadira "g") despuix d'haver resultat elegida en la tercera ronda de votacions, cobrint la vacant del científic [[Antonio Colino]] en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Prengué possessió el 21 de novembre de 2010 en el discurs titulat ''Aliados. Los personajes secundarios del «Quijote»''. Li respongué, en nom de la corporació, [[José María Merino]]. Fon vocal de la Junta de Govern de la RAE (2012-2014).
+El [[28 de giner]] de [[2010]] fon nomenada acadèmica de la Llengua Espanyola (cadira "g") despuix d'haver resultat elegida en la tercera ronda de votacions, cobrint la vacant del científic [[Antonio Colino]] en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Prengué possessió el [[21 de novembre]] de 2010 en el discurs titulat ''Aliados. Los personajes secundarios del «Quijote»''. Li respongué, en nom de la corporació, [[José María Merino]]. Fon vocal de la Junta de Govern de la RAE (2012-2014).
-En l'any [[2011]] presentà en [[Televisió Espanyola]] (TVE) el documental ''Esta es mi tierra''. Guiada per l'aigua. Est espai documental i lliterari arreplegava el treball d'escritors relacionant-ho en els paisages que han impregnat les seues obres. Saragossa, Pamplona i Galícia conformen l'itinerari vital i professional de l'escritora Soledad Puértolas. En els seus paisages i les seues gents estan les raïls de la seua obra. Eixe mateix any la [[Revista Turia|revista cultural ''Turia'']] li dedicà el seu número 100.
+En l'any [[2011]] presentà en [[Televisió Espanyola]] (TVE) el documental ''Esta es mi tierra''. Guiada per l'aigua. Est espai documental i lliterari arreplegava el treball d'escritors relacionant-ho en els paisages que han impregnat les seues obres. Saragossa, [[Pamplona]] i [[Galícia]] conformen l'itinerari vital i professional de l'escritora Soledad Puértolas. En els seus paisages i les seues gents estan les raïls de la seua obra. Eixe mateix any la [[Revista Turia|revista cultural ''Turia'']] li dedicà el seu número 100.
+En l'any [[2013]], Soledad Puértolas protagonisà una de les conferències en les que el Govern d'Aragó commemorà els trescents anys de l'institució, titulada "Trabajar y disfrutar en la Academia".
+Puértolas és una articulista habitual en distints diaris i revistes especialisades. Una selecció dels seus artículs està recopilada en ''La vida se mueve'' ([[1995]]). Les seues obres han segut traduïdes a varis idiomes.
+El [[5 de setembre]] de [[2018]] fon nomenada presidenta del Real Patronat de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BNE) en substitució de [[Luis Alberto Cuenca]].
+== Obra ==
+Resenyem alguns dels seus llibres:
+* El Madrid de "La lucha por la vida". Madrid: Helios, 1971. Ensaig.
+* El recorrido de los animales. Madrid: Júcar, 1975. Conte.
+* El bandido doblemente armado. Madrid: Legasa, 1980. Novela. Premio Sésamo 1979
+* Una enfermedad moral. Madrid: Trieste, 1982. Contes.
+* A través de las ondas. Cuento. En: Doce relatos de mujeres. Navajo, Ymelda (ed.) . Madrid: Alianza, 1982, pp. 165-177. Contes.
+* Burdeos. Barcelona: Anagrama, 1986. Novela.
+* La sombra de una noche. Madrid: Anaya, 1986. Conte.
+* Todos mienten. Barcelona: Anagrama, 1988. Novela.
+* Queda la noche. Barcelona: Planeta, 1989. Novela. Premio Planeta 1989
+* Días del Arenal. Barcelona: Planeta, 1992. Novela.
+* La corriente del golfo. Barcelona: Anagrama, 1993. Contes.
+* La vida oculta. Barcelona: Anagrama, 1993. Ensaig. Premio Anagrama 1993
+* Si al atardecer llegara el mensajero. Barcelona: Anagrama, 1995. Novela.
+* La vida se mueve. Madrid: El País-Aguilar, 1995. Artículs.
+* Recuerdos de otra persona. Barcelona: Anagrama, 1996. Biografia.
+* La hija predilecta. Cuento. En: Madres e hijas. Freixas, Laura (ed.) . Barcelona: Anagrama, 1996. Contes.
+* Una vida inesperada. Barcelona: Anagrama, 1997. Novela.
+* Rosa Chacel. Ensayo. En: Retratos literarios: Escritores españoles del siglo XX evocados por sus contemporáneos . Freixas, Laura (ed.). Madrid: Espasa Calpe, 1997, pp. 181-182. Ensaig.
+* Gente que vino a mi boda. Barcelona: Anagrama, 1998. Contes.
+* A la hora en que cierran los bares. Madrid: Difusión Directa Édera, 1998. Contes.
+* El cuarto secreto. Conte. En: Relatos para un fin de milenio. Barcelona: Plaza y Janés, 1998, pp. 15-26
+* El inventor del tetrabrik. Conte. En: Vidas de mujer. Monmany, Mercedes (ed.) . Madrid: Alianza, 1998, pp. 131-143. Contes.
+* La señora Berg. Barcelona: Anagrama, 1999. Novela.
+* La rosa de plata. Madrid: Espasa Calpe, 1999. Novela.
+* Un poeta en la piscina. Cuento. En: Cuentos solidarios. Madrid: ONCE, 1999, pp. 13-15. Contes.
+* La carta desde el refugio. Cuento. En: Mujeres al alba. Madrid: Alfaguara, 1999, pp. 133-136. Contes.
+* Adiós a las novias. Barcelona: Anagrama, 2000. Contes.
+* Con mi madre. Barcelona: Anagrama, 2001
+* Pisando jardines. Conte. En: Orosia: Mujeres de sol a sol . Jaca: Pirineum Multimedia, 2002, pp. 159-164. Contes.
+* Ausencia. Cuento. En: Mujeres en ruta, 2005, pp. 41-47. Contes.
+* Historia de un abrigo. Barcelona: Anagrama, 2005. Novela.
+* Cielo nocturno. Barcelona: Anagrama, 2008. Novela.
+* El clarinetista agradecido. Pamplona: Historias de la Clínica Universidad de Navarra, 2008. Relat curt.
+* Masajes. Conte. En: Cuentos de amigas. Laura Freixas (ed.) Anagrama, 2009. Relats.
+* Compañeras de viaje. Barcelona. Anagrama, 2010. Contes.
+* Mi amor en vano. Barcelona: Anagrama, 2012. Novela.
+* El fin. Barcelona. Anagrama, 2015. Contes.
+* Chicos y chicas. Barcelona: Anagrama, 2016. Contes.
+* Lúcida melancolía. Pamplona. Ipso ediciones. 2017. Colección Baroja & Yo. Ensaig.
+* Música de ópera. Barcelona: Anagrama, 2019. Novela.
+* Cuarteto. Barcelona: Anagrama, 2021.
+== Premis, guardons i reconeiximents ==
+La seua obra lliterària, la seua trayectòria intelectual i personal en l'àmbit de la cultura ha segut reconeguda en numerosos premis. Entre uns atres, ha rebut, els següents:
+* XXIV edició del Premi Sésamo de novela curta (1979), per ''El bandido doblemente armado''.
+* Premi Planeta (1989) pel seu llibre ''Queda la noche''. Soledad Puértolas es convertí en la sexta dòna guardonada en este premi des de que [[Mercedes Salisachs]] ho conseguira per   primera volta en 1975 per la seua obra ''La gangrena''.
+* Premi Anagrama d'Ensaig (1993) pel seu ensaig ''La vida oculta'', del que digué ser "una reflexió sobre l'ofici d'escriure".
+* Premi de las Lletres Aragoneses (2003), per la seua rellevant trayectòria lliterària com a narradora i ensagista.
+* Premi de Cultura de la Comunitat de Madrit (2008).
+* Medalla d'Or de Saragossa (2012).
+* Premi [[José Antonio Labordeta]] de Lliteratura (2016).
+* Premi Liber d'autor hispanoamericà més destacat (2022), otorgada per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), per la seua constant defensa del llibre, la llectura i la propietat intelectual.
+* Premi de la Crítica de Madrit, per la seua novela, ''La novela olvidada en la casa del ingeniero'' (2024).
+== Referències ==
+* [https://www.rtve.es/play/videos/esta-es-mi-tierra/guiada-agua-soledad-puertolas/679402/ Esta es mi tierra - Guiada por el agua, por Soledad Puértolas - RTVE.es]
+* Leandro Perez Miguel (7 de junio de 1996). «Soledad Puértolas publica sus «Recuerdos de otra persona»». El Mundo
+* [https://www.eldiario.es/cultura/soledad-puertolas-patronato-biblioteca-nacional_1_1952859.html «Soledad Puértolas, presidenta del Real Patronato de la Biblioteca Nacional». eldiario.es]
+* [https://www.elperiodicodearagon.com/fiestas-del-pilar/2012/10/06/soledad-puertolas-recibe-hoy-medalla-47488074.html «Soledad Puértolas recibe hoy la medalla de oro». El Periódico de Aragón]
+* [https://cadenaser.com/ser/2018/09/05/cultura/1536152037_888837.html Torres, Javier (5 de septiembre de 2018). «Soledad Puértolas, presidenta de la Biblioteca Nacional». Cadena SER]
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Soledad Puértolas}}
+* [https://es.wikipedia.org/wiki/Soledad_Pu%C3%A9rtolas Soledad Puértolas en Wikipedia]
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
+[[Categoria:Acadèmics RAE]]