Diferència entre les revisions de "Interlingue" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 28:

== Història i activitat ==

=== Començos ===

Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any [[1922]] en [[Tallin]], [[Estònia]], baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals ~~baixe~~ el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys [[1906]] i [[1921]] i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli:

Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any [[1922]] en [[Tallin]], [[Estònia]], baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals baix el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys [[1906]] i [[1921]] i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli:

{{Cita|Mon direcció en la creació de la llengua universal et sembla prou regressiva... Ho entenc prou be, perque l'estic escomençant des de l'atre extrem. No escomence en l'alfabet i la gramàtica i en acabant adapte el vocabulari, sino tot lo contrari: tom tot el material internacional de paraules, sufixos, finals, formes gramaticals, etc., i en acabant treball per a organisar el material, ho ordene, compile, interpole, extrapole i erege.}}

Llínea 66:

=== IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue ===

L'Associació Internacional d'Idiomes Auxiliars (IALA), fundada en 1924 per a estudiar i determinar el millor idioma planificat per a la comunicació internacional, fon vista al principi en recel per la comunitat occidental. El seu cofundadora, Alice Vanderbilt Morris, era esperantista, de la mateixa manera que molts dels seus empleats. Molts occidentalistes, inclós el propi de Wahl, creïen que el fet de que el també esperantista William Edward Collinson (conegut entre els llectors de ''Cosmoglotta'' per un artícul del seu títul "Alguns punts dèbils de l'occidental") liderara el proyecte significava que l'interlingua havia segut creat en un equip de llingüistes professionals ~~baixe~~ un pretext neutral i científic per a reforçar una recomanació final per a l'esperanto. No obstant, les relacions varen millorar pronte, ya que va quedar clar que la IALA pretenia ser lo més imparcial possible al familiarisar-se en tots els idiomes planificats existents. Ric Berger, un prominent occidentalista que després es va unir a Interlingua en la década de 1950, va detallar una d'eixes visites que va fer en 1935 a Morris la qual va millorar enormement la seua opinió sobre l'organisació:

L'Associació Internacional d'Idiomes Auxiliars (IALA), fundada en 1924 per a estudiar i determinar el millor idioma planificat per a la comunicació internacional, fon vista al principi en recel per la comunitat occidental. El seu cofundadora, Alice Vanderbilt Morris, era esperantista, de la mateixa manera que molts dels seus empleats. Molts occidentalistes, inclós el propi de Wahl, creïen que el fet de que el també esperantista William Edward Collinson (conegut entre els llectors de ''Cosmoglotta'' per un artícul del seu títul "Alguns punts dèbils de l'occidental") liderara el proyecte significava que l'interlingua havia segut creat en un equip de llingüistes professionals baix un pretext neutral i científic per a reforçar una recomanació final per a l'esperanto. No obstant, les relacions varen millorar pronte, ya que va quedar clar que la IALA pretenia ser lo més imparcial possible al familiarisar-se en tots els idiomes planificats existents. Ric Berger, un prominent occidentalista que després es va unir a Interlingua en la década de 1950, va detallar una d'eixes visites que va fer en 1935 a Morris la qual va millorar enormement la seua opinió sobre l'organisació:

{{Cita|La meua opinió personal no era tan pessimista, ya que, en trobar-me en Brusseles en 1935, vaig buscar a la Sra. Morris i pronte vaig obtindre una audiència en ella a on la meua encantadora amfitriona em va invitar a parlar en occidental. Li va demanar al seu espós, l'embaixador nortamericà, que vinguera a escoltar-me per a confirmar lo que semblava interessar-los molt: ¡un idioma en el que es poden entendre totes les paraules sense haver-ho deprés! [...] La Sra. Morris podria haver usat la seua fortuna simplement per a recolzar l'esperanto, que era el seu dret com a esperantista convicta. Pero en lloc d'això [...] va decidir donar els seus diners a un tribunal llingüístic neutral per a resoldre científicament el problema, encara que la sentència fòra en contra de les seues conviccions.}}

En 1945, la IALA va anunciar que planejava crear el seu propi llenguage i va mostrar quatre possibles versions ~~baixe~~ consideració, totes les quals eren naturalistes en lloc d'esquemàtiques. Els occidentalistes estaven en general complaguts de que la IALA haguera decidit crear un llenguage de naturalea tan similar a l'occidental, veent-lo com una associació creible que donava pes al seu argument de que un idioma auxiliar deuria procedir de l'estudi dels idiomes naturals en lloc d'intentar encaixar en un sistema artificial. Ric Berger fon particularment positiu en descriure l'idioma que la IALA estava creant com una victòria per a la "escola natural"; ("¡Li naturalitá esset victoriosi!") i "casi el mateix idioma"; en 1948. No obstant, encara tenia reserves, dubtant de que un proyecte en un aspecte i una estructura tan similars seria capaç de "provocar sobtadament la caiguda dels prejuïns [contra les llengües planificades] i crear l'unitat entre els partidaris de les llengües internacionals". També temia que simplement podria "dispersar als partidaris de l'idioma natural sense res que mostrar" en acabant de que l'occidental haguera creat "unitat en l'escola naturalista" durant tant temps.

En 1945, la IALA va anunciar que planejava crear el seu propi llenguage i va mostrar quatre possibles versions baix consideració, totes les quals eren naturalistes en lloc d'esquemàtiques. Els occidentalistes estaven en general complaguts de que la IALA haguera decidit crear un llenguage de naturalea tan similar a l'occidental, veent-lo com una associació creible que donava pes al seu argument de que un idioma auxiliar deuria procedir de l'estudi dels idiomes naturals en lloc d'intentar encaixar en un sistema artificial. Ric Berger fon particularment positiu en descriure l'idioma que la IALA estava creant com una victòria per a la "escola natural"; ("¡Li naturalitá esset victoriosi!") i "casi el mateix idioma"; en 1948. No obstant, encara tenia reserves, dubtant de que un proyecte en un aspecte i una estructura tan similars seria capaç de "provocar sobtadament la caiguda dels prejuïns [contra les llengües planificades] i crear l'unitat entre els partidaris de les llengües internacionals". També temia que simplement podria "dispersar als partidaris de l'idioma natural sense res que mostrar" en acabant de que l'occidental haguera creat "unitat en l'escola naturalista" durant tant temps.

Si ben els dos idiomes tenien un vocabulari idèntic en un 90 per cent sense tindre en conte les diferències ortogràfiques (per eixemple, en ''filosofie'' i ''philosophia'' considerades la mateixa paraula), estructural i derivacionalment eren molt diferents. La Regla de De Wahl en l'occidental havia eliminat en la seua majoria els verps llatins de doble raïl (verps com actuar: ''ager'', ''act''- o enviar: ''mitter'', ''miss''-), mentres que l'interlingua simplement els acceptava com partix integrant d'un sistema naturaliste. Els idiomes de control (italià, espanyol i/o portugués, francés, anglés) utilisats per l'interlingua per a formar el seu vocabulari en la seua majoria requerixen que una paraula elegible es trobe en tres idiomes d'orige (la "regla de tres"), lo que entraria en conflicte en el substrat germànic de l'occidental i vàries atres paraules que serien, per definició, inelegibles en un idioma unificat que retinguera la metodologia de l'interlingua. L'acceptació de paraules occidentals com ''mann'', ''strax'', ''old'' i ''sestra'' (Interlingua: ''viro'', ''immediatament'', ''vetere'', ''soror'') en l'interlingua solament podria fer-se eliminant els idiomes de control, el núcleu mateix de la metodologia de l'interlingua per a determinar el seu vocabulari. L'interlingua també permetia conjugacions verbals irregulars opcionals com ''so'', ''són'' i ''sia'' com a primera persona del singular, tercera persona del plural i subjuntiu de ''esser'', el verp 'ser'.

@@ Llínea 28: / Llínea 28: @@
 == Història i activitat ==
 === Començos ===
-Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any [[1922]] en [[Tallin]], [[Estònia]], baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals baixe el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys [[1906]] i [[1921]] i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli:
+Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any [[1922]] en [[Tallin]], [[Estònia]], baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals baix el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys [[1906]] i [[1921]] i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli:
 {{Cita|Mon direcció en la creació de la llengua universal et sembla prou regressiva... Ho entenc prou be, perque l'estic escomençant des de l'atre extrem. No escomence en l'alfabet i la gramàtica i en acabant adapte el vocabulari, sino tot lo contrari: tom tot el material internacional de paraules, sufixos, finals, formes gramaticals, etc., i en acabant treball per a organisar el material, ho ordene, compile, interpole, extrapole i erege.}}
@@ Llínea 66: / Llínea 66: @@
 === IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue ===
-L'Associació Internacional d'Idiomes Auxiliars (IALA), fundada en 1924 per a estudiar i determinar el millor idioma planificat per a la comunicació internacional, fon vista al principi en recel per la comunitat occidental. El seu cofundadora, Alice Vanderbilt Morris, era esperantista, de la mateixa manera que molts dels seus empleats. Molts occidentalistes, inclós el propi de Wahl, creïen que el fet de que el també esperantista William Edward Collinson (conegut entre els llectors de ''Cosmoglotta'' per un artícul del seu títul "Alguns punts dèbils de l'occidental") liderara el proyecte significava que l'interlingua havia segut creat en un equip de llingüistes professionals baixe un pretext neutral i científic per a reforçar una recomanació final per a l'esperanto. No obstant, les relacions varen millorar pronte, ya que va quedar clar que la IALA pretenia ser lo més imparcial possible al familiarisar-se en tots els idiomes planificats existents. Ric Berger, un prominent occidentalista que després es va unir a Interlingua en la década de 1950, va detallar una d'eixes visites que va fer en 1935 a Morris la qual va millorar enormement la seua opinió sobre l'organisació:
+L'Associació Internacional d'Idiomes Auxiliars (IALA), fundada en 1924 per a estudiar i determinar el millor idioma planificat per a la comunicació internacional, fon vista al principi en recel per la comunitat occidental. El seu cofundadora, Alice Vanderbilt Morris, era esperantista, de la mateixa manera que molts dels seus empleats. Molts occidentalistes, inclós el propi de Wahl, creïen que el fet de que el també esperantista William Edward Collinson (conegut entre els llectors de ''Cosmoglotta'' per un artícul del seu títul "Alguns punts dèbils de l'occidental") liderara el proyecte significava que l'interlingua havia segut creat en un equip de llingüistes professionals baix un pretext neutral i científic per a reforçar una recomanació final per a l'esperanto. No obstant, les relacions varen millorar pronte, ya que va quedar clar que la IALA pretenia ser lo més imparcial possible al familiarisar-se en tots els idiomes planificats existents. Ric Berger, un prominent occidentalista que després es va unir a Interlingua en la década de 1950, va detallar una d'eixes visites que va fer en 1935 a Morris la qual va millorar enormement la seua opinió sobre l'organisació:
 {{Cita|La meua opinió personal no era tan pessimista, ya que, en trobar-me en Brusseles en 1935, vaig buscar a la Sra. Morris i pronte vaig obtindre una audiència en ella a on la meua encantadora amfitriona em va invitar a parlar en occidental. Li va demanar al seu espós, l'embaixador nortamericà, que vinguera a escoltar-me per a confirmar lo que semblava interessar-los molt: ¡un idioma en el que es poden entendre totes les paraules sense haver-ho deprés! [...] La Sra. Morris podria haver usat la seua fortuna simplement per a recolzar l'esperanto, que era el seu dret com a esperantista convicta. Pero en lloc d'això [...] va decidir donar els seus diners a un tribunal llingüístic neutral per a resoldre científicament el problema, encara que la sentència fòra en contra de les seues conviccions.}}
-En 1945, la IALA va anunciar que planejava crear el seu propi llenguage i va mostrar quatre possibles versions baixe consideració, totes les quals eren naturalistes en lloc d'esquemàtiques. Els occidentalistes estaven en general complaguts de que la IALA haguera decidit crear un llenguage de naturalea tan similar a l'occidental, veent-lo com una associació creible que donava pes al seu argument de que un idioma auxiliar deuria procedir de l'estudi dels idiomes naturals en lloc d'intentar encaixar en un sistema artificial. Ric Berger fon particularment positiu en descriure l'idioma que la IALA estava creant com una victòria per a la "escola natural"; ("¡Li naturalitá esset victoriosi!") i "casi el mateix idioma"; en 1948. No obstant, encara tenia reserves, dubtant de que un proyecte en un aspecte i una estructura tan similars seria capaç de "provocar sobtadament la caiguda dels prejuïns [contra les llengües planificades] i crear l'unitat entre els partidaris de les llengües internacionals". També temia que simplement podria "dispersar als partidaris de l'idioma natural sense res que mostrar" en acabant de que l'occidental haguera creat "unitat en l'escola naturalista" durant tant temps.
+En 1945, la IALA va anunciar que planejava crear el seu propi llenguage i va mostrar quatre possibles versions baix consideració, totes les quals eren naturalistes en lloc d'esquemàtiques. Els occidentalistes estaven en general complaguts de que la IALA haguera decidit crear un llenguage de naturalea tan similar a l'occidental, veent-lo com una associació creible que donava pes al seu argument de que un idioma auxiliar deuria procedir de l'estudi dels idiomes naturals en lloc d'intentar encaixar en un sistema artificial. Ric Berger fon particularment positiu en descriure l'idioma que la IALA estava creant com una victòria per a la "escola natural"; ("¡Li naturalitá esset victoriosi!") i "casi el mateix idioma"; en 1948. No obstant, encara tenia reserves, dubtant de que un proyecte en un aspecte i una estructura tan similars seria capaç de "provocar sobtadament la caiguda dels prejuïns [contra les llengües planificades] i crear l'unitat entre els partidaris de les llengües internacionals". També temia que simplement podria "dispersar als partidaris de l'idioma natural sense res que mostrar" en acabant de que l'occidental haguera creat "unitat en l'escola naturalista" durant tant temps.
 Si ben els dos idiomes tenien un vocabulari idèntic en un 90 per cent sense tindre en conte les diferències ortogràfiques (per eixemple, en ''filosofie'' i ''philosophia'' considerades la mateixa paraula), estructural i derivacionalment eren molt diferents. La Regla de De Wahl en l'occidental havia eliminat en la seua majoria els verps llatins de doble raïl (verps com actuar: ''ager'', ''act''- o enviar: ''mitter'', ''miss''-), mentres que l'interlingua simplement els acceptava com partix integrant d'un sistema naturaliste. Els idiomes de control (italià, espanyol i/o portugués, francés, anglés) utilisats per l'interlingua per a formar el seu vocabulari en la seua majoria requerixen que una paraula elegible es trobe en tres idiomes d'orige (la "regla de tres"), lo que entraria en conflicte en el substrat germànic de l'occidental i vàries atres paraules que serien, per definició, inelegibles en un idioma unificat que retinguera la metodologia de l'interlingua. L'acceptació de paraules occidentals com ''mann'', ''strax'', ''old'' i ''sestra'' (Interlingua: ''viro'', ''immediatament'', ''vetere'', ''soror'') en l'interlingua solament podria fer-se eliminant els idiomes de control, el núcleu mateix de la metodologia de l'interlingua per a determinar el seu vocabulari. L'interlingua també permetia conjugacions verbals irregulars opcionals com ''so'', ''són'' i ''sia'' com a primera persona del singular, tercera persona del plural i subjuntiu de ''esser'', el verp 'ser'.