Diferència entre les revisions de "Vinalopó"

<div style="line-height: 1em;">

<!-- ficha riu -->{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"

|- align=center style="vertical-align: top;"

|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2"| '''Vinalopó'''

| [[File:Localización del río Vinalopó respecto a la provincia de Alicante.png|250px|Localisació del riu Vinalopó respecte a la província d'Alacant]]

| 81,2 km  

| 1.691,7 km²

| [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]]

| Països que travessa:

| [[Espanya]]

| [[Salines de Santa Pola]]

 

 

El riu, despuix del seu naiximent, travessa vàries poblacions a lo llarc del seu recorregut: [[Banyeres de Mariola]], [[Villena]], [[Sax]], [[Elda]], [[Novelda]], [[Monfort]] i [[Elig]].  

El '''Vinalopó''' rep vàries aportacions al seu cabal. Conta en dos rius afluents, el [[riu Marchal]], un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de [[Banyeres de Mariola]] i el [[Tarafa]], el qual passa per [[Asp]]. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura d'[[Elda-Petrer]], en rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de [[Santa Eulàlia]], desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de [[Villena]], aixina com aigües residuals d'esta ciutat.

És un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en [[Santa Eulàlia]] (pedania pertanyent a [[Villena]]) on alcança el seu màxim cabal en 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, aixina com les aportacions d'aigües residuals i indústrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta en una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions en quantiosos danys humans i materials en [[Elda]], en diverses ocasions, com en [[1906]] o [[1982]].

Degut als estius secs que sofrix la zona, el riu, pels camps d'[[Elig]], en la seua zona més pròxima a la desembocadura, s'ha quedat en numeroses époques sense cabal, lo que ha provocat que, al tractar-se d'una zona agrícola, els treballs de les terres en planura hagen eliminat el llit natural d'eixida del riu al mar, que se produïa a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]].  

== Eix urbà i indústrial ==

[[File:Vinalopo en Elda.jpg|250px|thumb|right|<center>El riu Vinalopó al seu pas per [[Elda]].</center>]]

El riu Vinalopó ha segut històricament un vall a on ha hagut assentaments de població durant diverses époques. Com mostra, els importants poblats [[iber]]-romans d'''Idella'' (Elda) o ''Illici'' (Elig).

A partir de la segona mitat del [[sigle XX]] el Vall del Vinalopó s'ha convertit en un dinàmic eix urbà i indústrial. Hi ha que destacar, per dalt de tot, l'indústria del '''calçat''' i la '''marroquinería'''. En les ciutats d'[[Elda]] i [[Elig]] se concentra la major part de la producció nacional de calçat, contant dites ciutats en les últimes décades en una Fira Internacional del Calçat i Industries Afins (FICIA) que passà de la primera, a mans de la segona. Atres ciutats com [[Petrer]], [[Monover]] i [[Villena]], també han anant adoptant l'indústria sabatera a les seues activitats comercials.

Atre sector important és el '''vitivinícola'''. Este sector és important sobre tot en el [[Mig Vinalopó]], podent-se destacar dos sectors diferents, el nort i el sur. En el sector nort, nos trobem una zona dedicada al cultiu de cep productora de vins, en les poblacions de [[Monover]], [[El Pinós]], etc. Mentres que al sur, hi ha una producció de raïm de taula, en la zona de [[Novelda]], [[Asp]] i [[Monfort]], que està protegida baix la [[denominació d'orige]]: [[Raïm del Vinalopó]].

Atres activitats a destacar són la producció de '''pedra i marbre''', [[Novelda]] concentra un gran número d'indústries que se dediquen a l'extracció i manufactura d'estos materials, molt abundants en la comarca. La '''peixca''', activitat important en el port de [[Santa Pola]]. Aixina com el '''turisme''', tant en [[Santa Pola]] com en les urbanisacions costeres d'[[Elig]] (Arenals del Sol, El Altet, La Marina, etc.)

El règim demogràfic del Vall ha aumentat considerablement. Les tres comarques del Vinalopó sumen 485.000 habitants. El núcleu principal és [[Elig]] 225.000 hab., seguit de la conurbació de [[Elda]]-[[Petrer]]-[[Monover]] 100.000 hab., de l'eix [[Novelda]]-[[Asp]]-[[Monfort]] que conta en prop de 50.000 hab., aixina com atres núcleus com [[Villena]] 35.000 o [[Santa Pola]] més de 25.000.

El '''Vinalopó''' també és un referent en quant a espais naturals. Conta en varios espais dignes de protecció. Conta en tres Parcs Naturals: la [[Serra de Mariola]] important per la conservació de la seua flora i [[Salines de Santa Pola]], zona d'acció de numeroses aus migratòries, a l'igual que [[El Fondo d'Elig]].  

Ademés conta en atres parages naturals d'especial interés, com la [[Llacuna de Salines]], la [[Serra de Salines]], el [[Pantà d'Elda]], o el [[Pantà d'Elig]].

{{commonscat|Vinalopó}}

* [http://www.iloveelche.com/panos360/puente/index.html Panoràmica 360 graus des del pont d'Altamira, Elig]

[[Categoria:Riu Vinalopó]]