Diferència entre les revisions de "Vicent Martin i Soler"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Carrera == | == Carrera == | ||
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. | Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Son pare, tenor de la [[Catedral de Valéncia]], fon qui l'inicià en els estudis musicals i qui, a la vista de les seues aptituts, conseguí que ingressara com a infant de cor en la catedral. | ||
Despuix d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], sent chiquet es traslladà a la capital d'Espanya tractant de trobar millors oportunitats per a desenrollar la seua carrera de músic. En 1775, hi ha constància de la seua presència en la capital i en certa fama, puix se li encarregà la composició d'una opera buffa, ''Il tutore burlato'', que es representà en el teatre de la Granja de Sant Ildefons. Durant el temps que va permanéixer en Madrit fon conegut com “Il valenzano” a on estrenà en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua [[sarsuela]] ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espírit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la sarsuela com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]]. | |||
El príncip d'Astúries, amant de la bona música, li concedí en l'[[autumne]] de [[1777]] una pensió per a que poguera traslladar-se a [[Itàlia]]. Es guanyà l'apreci i el patronat del futur Carles IV, per ad això, en varis documents italians se li cita com a mestre “al actual servici de S.A.R. el Príncip d'Astúries”, o simplement com a “mestre de capella espanyol”; quan publicà anys més tart les seues ''XII Canzonette italiane accompagnate col cembalo o arpa o chitarra'', en [[Viena]]. | |||
En l'any [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferrando IV]]. Allí permaneixqué fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore''). | |||
Itàlia era el lloc idòneu a on dirigir-se per a continuar en la seua formació, i Nàpols, en la seua tradició operística ben assentada i el seu ric món teatral, reunia les millors condicions. Pero, ademés, com es donava la circumstància de l'estret parentesc entre el rei de Nàpols i el seu protector real, res sembla més natural que presentar-se davant Ferrando IV, avalat per la recomanació del seu germà. En Nàpols seria conegut com “Vincenzo Martini, il spagnuolo i El Valenziano” estrenant òperes superant en èxit a Paisiello, Cimarosa, Salieri o Sarti. | |||
No podia faltar la seua presència en [[Viena]], a on fon conegut en el nom de Ignaz Martini i alternà èxits en [[Mozart]] i [[Hayden]], sent este el periodo més important de la seua carrera. L'esposa de l'embaixador espanyol en Viena el convidà a traslladar-se ad esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En Viena conseguí un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. En [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época. | |||
Durant la seua estància en Viena acceptà el càrrec de “mestre au service de Sa Majesté Impériale Catalina II la Gran”, donant començ aixina a una nova etapa de la seua vida. Fon a mitan de l'any [[1788]] quan viajà a [[Rússia]]. | |||
En eixe any de [[1788]], acceptà l'oferta de [[Caterina II de Rússia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[Sant Petersburc]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, despuix d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on estigué entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Les següents representacions no tingueren èxit i tornà a [[Sant Petersburc]]. Despuix de la mort de Catalina II, el Sar Pau I el nomenà conseller real i inspector dels teatres imperials, d'ahí que mantinguera el seu prestigi i consideració en la Cort. La seua última òpera, “La festa del villaggio”, estrenada en el teatre de l'Ermitage, en [[1798]], fon un encàrrec del Sar. | |||
Els últims anys de sa vida, per a sobreviure tingué que donar classes de cant, a on es dedicà en exclusiva a l'ensenyança i abandonà la composició. | |||
En l'any [[1806]], Vicent Martín i Soler morí en Sant Petersburc, la ciutat que hi havia vist representar algunes de les seues òperes més famoses. | |||
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 82: | Llínea 94: | ||
== Cinematografia == | == Cinematografia == | ||
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburc]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]]. | * Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburc]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]]. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://www.lasprovincias.es/valencia/20080123/local/vida-ocio/martini-valenciano-pelicula-200801231744.html «La vida y la música 'apasionadas' de Martín y Soler llegan por primera vez al cine». Las Provincias. 23 de enero de 2008] | * [https://www.lasprovincias.es/valencia/20080123/local/vida-ocio/martini-valenciano-pelicula-200801231744.html «La vida y la música 'apasionadas' de Martín y Soler llegan por primera vez al cine». Las Provincias. 23 de enero de 2008] | ||