Diferència entre les revisions de "Amatista" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

[[~~Image~~:~~amatista~~.jpg|thumb|200px|right|<center>Amatista</center>]]

[[Archiu:Amethyst cut.jpg|thumb|200px|right|<center>Amatista</center>]]

L'amatista (del [[llatí]] amethsystus és el [[quars]] transparent de [[color violeta]] o [[morat]] clar utilisat ~~como~~ gema en joyeria.

L''''amatista''' (del [[llatí]] amethsystus és el [[quars]] transparent de [[color violeta]] o [[morat]] clar utilisat com a gema en joyeria.

A pesar de que és molt resistent als àcits, l'amatista és molt susceptible a la calor, canviant el seu color a café , [[groc]], [[Taronja (color)|taronja]] o [[vert]], segons la seua calitat i lloc d'orige.

Quan és de color viu i intens, l'amatista és la varietat del [[quars]] més apreciada. Les amatistes més perfectes es tallen per a joyeria, i el restant s'utilisa per a fer objectes d'art o directament, com a eixemplars minerals, per a decoració o coleccionisme.

L'amatista es coneix des de fa mils d'anys, puix ya en l'[[antic Egipte]] s'utilisava per a crear joyes, sagells personals i talles. En l'[[Edat Mija]], el cristianisme va adoptar l'amatista com a símbol de renúncia als bens terrenals i castitat, i encara hui la duen en forma d'anells molts cardenals i bisbes. L'amatista simbolisa ademés el saber diví.

== Referències ==

* [https://www.mindat.org/min-198.html «Amethyst. Mindat» (en [[anglés]])]

* Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerales y Minas de España. Vol. VIII. Cuarzo y otros minerales de la sílice. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo. pp. 291-295

* Epstein, David S. (1988). «Amethyst mining in Brazil». Gems & Gemology, (2), 214-228

* Lowell, Jack; Koivula, John I. (2004). «Amethys from Four Peaks, Arizona.». Gems & Gemmology, (3), 230-238

* Troilo, F., El Harfi, A., Mouaddib, S., Bittarello, E. y Costa, E. (2015). «Amethyst from Boudi, Morocco». Gems & Gemmology, (1), 32-40

== Bibliografia ==

* Balzer, T (2012). «Westward Ho! from the mountains of Germany to the Paraná Basin». En Gilg, H. Albert, ed. Amethyst. Uncommon Vintage. Denver, Colorado (USA): Lithographie Ltd

* Melanson, Frank (2012). «Purple Rain. Thunder Bay ametyst». En Gilg, H. Albert, ed. Amethyst. Uncommon Vintage. Denver, Colorado (USA): Lithographie Ltd

* Vasconcelos, P.M., Wenk, H.R. y Rossman, G.R. (1994). «The Anahí ametrine mine, Bolívia». Gems & Gemology, 30 (1), 4-23

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Minerals]]

[[Categoria:Gemes]]

[[Categoria:Joyeria]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:amatista.jpg|thumb|200px|right|<center>Amatista</center>]]
+[[Archiu:Amethyst cut.jpg|thumb|200px|right|<center>Amatista</center>]]
-L'amatista (del [[llatí]] amethsystus és el [[quars]] transparent de [[color violeta]] o [[morat]] clar utilisat como gema en joyeria.
+L''''amatista''' (del [[llatí]] amethsystus és el [[quars]] transparent de [[color violeta]] o [[morat]] clar utilisat com a gema en joyeria.
+A pesar de que és molt resistent als àcits, l'amatista és molt susceptible a la calor, canviant el seu color a café , [[groc]], [[Taronja (color)|taronja]] o [[vert]], segons la seua calitat i lloc d'orige.
+Quan és de color viu i intens, l'amatista és la varietat del [[quars]] més apreciada. Les amatistes més perfectes es tallen per a joyeria, i el restant s'utilisa per a fer objectes d'art o directament, com a eixemplars minerals, per a decoració o coleccionisme.
+L'amatista es coneix des de fa mils d'anys, puix ya en l'[[antic Egipte]] s'utilisava per a crear joyes, sagells personals i talles. En l'[[Edat Mija]], el cristianisme va adoptar l'amatista com a símbol de renúncia als bens terrenals i castitat, i encara hui la duen en forma d'anells molts cardenals i bisbes. L'amatista simbolisa ademés el saber diví.
+== Referències ==
+* [https://www.mindat.org/min-198.html «Amethyst. Mindat» (en [[anglés]])]
+* Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerales y Minas de España. Vol. VIII. Cuarzo y otros minerales de la sílice. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo. pp. 291-295
+* Epstein, David S. (1988). «Amethyst mining in Brazil». Gems & Gemology, (2), 214-228
+* Lowell, Jack; Koivula, John I. (2004). «Amethys from Four Peaks, Arizona.». Gems & Gemmology, (3), 230-238
+* Troilo, F., El Harfi, A., Mouaddib, S., Bittarello, E. y Costa, E. (2015). «Amethyst from Boudi, Morocco». Gems & Gemmology, (1), 32-40
+== Bibliografia ==
+* Balzer, T (2012). «Westward Ho! from the mountains of Germany to the Paraná Basin». En Gilg, H. Albert, ed. Amethyst. Uncommon Vintage. Denver, Colorado (USA): Lithographie Ltd
+* Melanson, Frank (2012). «Purple Rain. Thunder Bay ametyst». En Gilg, H. Albert, ed. Amethyst. Uncommon Vintage. Denver, Colorado (USA): Lithographie Ltd
+* Vasconcelos, P.M., Wenk, H.R. y Rossman, G.R. (1994). «The Anahí ametrine mine, Bolívia». Gems & Gemology, 30 (1), 4-23
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Amethyst gems}}
 [[Categoria:Minerals]]
 [[Categoria:Gemes]]
 [[Categoria:Joyeria]]