Diferència entre les revisions de "Alfara de la Baronia"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
[[Archiu:Plaza de la Iglesia, Alfara de la Baronía.jpg| | [[Archiu:Plaza de la Iglesia, Alfara de la Baronía.jpg|thumb|250px|Alfara de la Baronia]] | ||
[[Archiu:Vista d'Alfara de la Baronia des de l'ermita de la mare de Déu dels Afligits.JPG|thumb|250px|Alfara de la Baronia]] | |||
[[Archiu:Calle Mayor de Alfara de la Baronía (Valencia).jpg|thumb|250px|Carrer Major]] | |||
'''Alfara de la Baronia''' (conegut anteriorment com ''Alfara d'Algímia''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]]. | '''Alfara de la Baronia''' (conegut anteriorment com ''Alfara d'Algímia''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Situat al noroest de la comarca de [[El Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal són el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]]. | Situat al noroest de la comarca de [[El Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal són el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]]. | ||
S'accedix a este poble des de [[Valéncia]] a través de la [[A-23]] prenent despuix la [[CV-327]] despuix de travessar la localitat veïna d'[[Algímia d'Alfara]]. | S'accedix a este poble des de [[Valéncia]] a través de la [[A-23]] prenent despuix la [[CV-327]] despuix de travessar la localitat veïna d'[[Algímia d'Alfara]]. | ||
=== Localitats llimítrofs === | === Localitats llimítrofs === | ||
| Llínea 118: | Llínea 119: | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
[[Archiu:Vista de l'ermita de la Mare de Déu dels Afligits d'Alfara de la Baronia.JPG|thumb| | [[Archiu:Vista de l'ermita de la Mare de Déu dels Afligits d'Alfara de la Baronia.JPG|thumb|250px|Ermita de la Mare de Déu dels Afligits | ||
]] | ]] | ||
*'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[sigle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]]. | *'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[sigle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
| Llínea 126: | Llínea 127: | ||
=== Monuments civils === | === Monuments civils === | ||
[[Archiu:Tronc i cisterna. Alfara de la Baronia.JPG|thumb| | [[Archiu:Tronc i cisterna. Alfara de la Baronia.JPG|thumb|250px|Cisterna]] | ||
*'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[sigle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció. | *'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[sigle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció. | ||