Diferència entre les revisions de "L'Albufera"
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== El llac == | == El llac == | ||
[[File:Albufera005.jpg|thumb|left|300px|<center>Albufera de Valéncia.</center>]] | [[File:Albufera005.jpg|thumb|left|300px|<center>Albufera de Valéncia.</center>]] | ||
El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada | El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada de la mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals". | ||
Inclús hui podem fruir de les velles barques impulsades antigament per veles llatines, per les nomenades "perches" (pal allargat en el que el barquer impulsava l'embarcació recolzant en el sol del llac) o rems, hui en motor. | Inclús hui podem fruir de les velles barques impulsades antigament per veles llatines, per les nomenades "perches" (pal allargat en el que el barquer impulsava l'embarcació recolzant en el sol del llac) o rems, hui en motor. | ||
Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç de lo que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage nomenat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en 1930 tenia 9 llegües de circumferència. | Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç de lo que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage nomenat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en [[1930]] tenia 9 llegües de circumferència. | ||
Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars. | Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars. | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de ''Caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]]'', conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros. | En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de ''Caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]]'', conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros. | ||
En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors. | En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de [[Jaume I]] i els seus successors. | ||
Tal era la riquea de la zona compresa entre el Grau de Valéncia i [[Cullera]], que segons el botànic valencià [[Cavanilles]] i atres cronistes de distintes époques, '''abundaven els cervos, javalins, cabres salvages, francolins, perdius, llebres, conills, llúdries i fins a xixanta varietats d'aus aquàtiques, aixina com una enorme cantitat de peixos'''. Com '''"Un racó del Paraís"''' ho definien a mig del [[sigle XIII]]. | Tal era la riquea de la zona compresa entre el Grau de Valéncia i [[Cullera]], que segons el botànic valencià [[Cavanilles]] i atres cronistes de distintes époques, '''abundaven els cervos, javalins, cabres salvages, francolins, perdius, llebres, conills, llúdries i fins a xixanta varietats d'aus aquàtiques, aixina com una enorme cantitat de peixos'''. Com '''"Un racó del Paraís"''' ho definien a mig del [[sigle XIII]]. | ||
Jaume I quedà tan maravellat que va decidir que: | |||
{{cita|"encara que en el Regne, es consideraren fora del mateix i del terme de la ciutat de Valéncia, deixant-les anexades al Patrimoni del príncip".<ref>L'Albufera i la Caldereria, pàgina 22. Emilio Sarzo. 1906</ref>}} | {{cita|"encara que en el Regne, es consideraren fora del mateix i del terme de la ciutat de Valéncia, deixant-les anexades al Patrimoni del príncip".<ref>L'Albufera i la Caldereria, pàgina 22. Emilio Sarzo. 1906</ref>}} | ||