Diferència entre les revisions de "Ramiro Ledesma" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 20:

Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,<ref>{{harvnb|Jiménez Cortacans|2013|pp=56-57}}</ref> una chicoteta localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a [[Torrefrades]], a on el seu pare eixercia la professió de mestre.

[[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg|left|thumb|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)|Nuevo Mundo]]'',<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=248}}</ref> ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas|Varela de Seijas]].]]

Ingressà molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins recalà en [[Madrit]], a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneo i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En [[1926]] es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com [[José Ortega i Gasset]], Julián Besteiro, Javier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando de los Ríos, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb|Soto Carrasco|2011|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb|Tusell|1999|p=82|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la [[generació del 27]], en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posicions d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb|Selva|2000|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>

Ingressà molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins recalà en [[Madrit]], a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneo i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En [[1926]] es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com [[José Ortega Gasset]], Julián Besteiro, Javier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando de los Ríos, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb|Soto Carrasco|2011|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb|Tusell|1999|p=82|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la [[generació del 27]], en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posicions d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb|Selva|2000|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>

En [[1929]] la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del qual es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].<ref>{{harvnb|Preston|2002|p=223}}</ref>

Llínea 32:

==== Eixida de FE de les JONS ====

No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».<ref>{{harvnb|Jackson|1979|p=169}}</ref> En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.

Llínea 43:

Llínea 44:

S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|pp=248, 252 y 255}}</ref> Giovanni Gentile,<ref>{{harvnb|González Cuevas|2001|p=130}}</ref> Georges Sorel, Valois,<ref>{{harvnb|Perfecto García|2012|p=85}}</ref> Joaquín Costa,<ref>{{harvnb|Saz|1986|p=188}}</ref> Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.<ref>{{harvnb|Núñez Seixas|2015|pp=42-43}}</ref> Va ser admirador del [[nacionalsocialisme]] i d'[[Adolf Hitler]], fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp|Thomas|1976|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp|Simancas|Moraleja|2001|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp|Payne|1995|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp|Thomas|1966|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».<ref>{{harvnb|Payne|1997|p=135}}</ref> El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.<ref>{{harvnb|Sesma Landrin|2012|p=62}}</ref> Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,<ref>{{harvnb|Gil Pecharromán|2013|p=143}}</ref> va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».<ref>{{harvnb|Morales|2004|p=10}}</ref> Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.<ref>{{harvnb|Gallego|2005b|p=268}}</ref>

Ledesma considerava a la CNT com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref>

Ledesma considerava a la [[CNT]] com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref>

{{Cita|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un @número ~~entero~~ al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 pp. 83 y 84</ref>}}

{{Cita|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un número sancer al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 pp. 83 y 84</ref>}}

Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de Garibaldi que les negres de Mussolini».

Llínea 55:

Llínea 56:

Despuix de la seua eixida de FE de les JONS, Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».<ref>{{harvnb|Parra Montserrat|2012|pp=97-98}}</ref>

Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat ~~de Redó~~ en to sarcàstic<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|pp=247-252}}</ref> En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=252}}</ref>

Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat del seu companyer falangiste [[Onésimo Redondo]] en to sarcàstic<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|pp=247-252}}</ref> En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=252}}</ref>

== Bibliografia de Ledesma ==

@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,<ref>{{harvnb|Jiménez Cortacans|2013|pp=56-57}}</ref> una chicoteta localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a [[Torrefrades]], a on el seu pare eixercia la professió de mestre.
 [[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg|left|thumb|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)|Nuevo Mundo]]'',<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=248}}</ref> ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas|Varela de Seijas]].]]
-Ingressà molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins recalà en [[Madrit]], a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneo i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En [[1926]] es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com [[José Ortega i Gasset]], Julián Besteiro, Javier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando de los Ríos, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb|Soto Carrasco|2011|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb|Tusell|1999|p=82|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la [[generació del 27]], en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posicions d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb|Selva|2000|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>
+Ingressà molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins recalà en [[Madrit]], a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneo i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En [[1926]] es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com [[José Ortega Gasset]], Julián Besteiro, Javier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando de los Ríos, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb|Soto Carrasco|2011|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb|Tusell|1999|p=82|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la [[generació del 27]], en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posicions d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb|Selva|2000|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>
 En [[1929]] la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del qual es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].<ref>{{harvnb|Preston|2002|p=223}}</ref>
@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 ==== Eixida de FE de les JONS ====
+{{Falangisme}}
 No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».<ref>{{harvnb|Jackson|1979|p=169}}</ref> En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.
@@ Llínea 43: / Llínea 44: @@
 S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|pp=248, 252 y 255}}</ref> Giovanni Gentile,<ref>{{harvnb|González Cuevas|2001|p=130}}</ref> Georges Sorel, Valois,<ref>{{harvnb|Perfecto García|2012|p=85}}</ref> Joaquín Costa,<ref>{{harvnb|Saz|1986|p=188}}</ref> Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.<ref>{{harvnb|Núñez Seixas|2015|pp=42-43}}</ref> Va ser admirador del [[nacionalsocialisme]] i d'[[Adolf Hitler]], fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp|Thomas|1976|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp|Simancas|Moraleja|2001|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp|Payne|1995|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp|Thomas|1966|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».<ref>{{harvnb|Payne|1997|p=135}}</ref> El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.<ref>{{harvnb|Sesma Landrin|2012|p=62}}</ref> Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,<ref>{{harvnb|Gil Pecharromán|2013|p=143}}</ref> va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».<ref>{{harvnb|Morales|2004|p=10}}</ref> Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.<ref>{{harvnb|Gallego|2005b|p=268}}</ref>
-Ledesma considerava a la CNT com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref>
+Ledesma considerava a la [[CNT]] com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref>
-{{Cita|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un @número entero al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 pp. 83 y 84</ref>}}
+{{Cita|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un número sancer al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 pp. 83 y 84</ref>}}
 Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de Garibaldi que les negres de Mussolini».
@@ Llínea 55: / Llínea 56: @@
 Despuix de la seua eixida de FE de les JONS, Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».<ref>{{harvnb|Parra Montserrat|2012|pp=97-98}}</ref>
-Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat de Redó en to sarcàstic<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|pp=247-252}}</ref> En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=252}}</ref>
+Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat del seu companyer falangiste [[Onésimo Redondo]] en to sarcàstic<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|pp=247-252}}</ref> En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=252}}</ref>
 == Bibliografia de Ledesma ==