Diferència entre les revisions de "Judith Shklar"
Millora de l'artícul |
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Judith Nisse Shklar''' ([[24 de setembre]] de [[1928]] – [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard|Harvard]]. | '''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]]–[[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard|Harvard]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Pensament == | == Pensament == | ||
El pensament de Shklar es centrà en dos idees principals: la crueltat com el pijor dels mals i el «lliberalisme de la por». Aborda la primera idea en el seu ensaig «Putting Cruelty First», publicat en Daedalus (1982), i en Ordinary Vices (1984)<ref>Shklar, Judith N. (1982). "Putting Cruelty First". ''Daedalus''. '''111''' (3): 17–27. [https://search.worldcat.org/es/search?q=n2:0011-5266 ISSN 0011-5266]. [https://www.jstor.org/stable/20024800?seq=1 JSTOR 20024800].</ref> <ref>Smith, Blake. "[https://www.tabletmag.com/sections/arts-letters/articles/judith-shklar-politics-of-fear Moral Cruelty and the Left]"</ref>. La seua segona idea principal, desenrollada en el seu ensaig «The Liberalism of Fear», es fonamenta en la primera i se centra en cóm els governs tendixen a abusar de les «inevitables desigualtats de poder» que resulten de l'organisació política. | El pensament de Shklar es centrà en dos idees principals: la crueltat com el pijor dels mals i el «lliberalisme de la por». Aborda la primera idea en el seu ensaig «Putting Cruelty First», publicat en ''[[Daedalus]]'' (1982), i en Ordinary Vices (1984)<ref>Shklar, Judith N. (1982). "Putting Cruelty First". ''Daedalus''. '''111''' (3): 17–27. [https://search.worldcat.org/es/search?q=n2:0011-5266 ISSN 0011-5266]. [https://www.jstor.org/stable/20024800?seq=1 JSTOR 20024800].</ref> <ref>Smith, Blake. "[https://www.tabletmag.com/sections/arts-letters/articles/judith-shklar-politics-of-fear Moral Cruelty and the Left]"</ref>. La seua segona idea principal, desenrollada en el seu ensaig «The Liberalism of Fear», es fonamenta en la primera i se centra en cóm els governs tendixen a abusar de les «inevitables desigualtats de poder» que resulten de l'organisació política. | ||
A partir d'estes idees fonamentals, Shklar defengué la democràcia constitucional<ref>Judith Shklar, ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964, ISBN <bdi>978-0-674-52351-7</bdi>).</ref>, que considerava imperfecta, pero aixina i tot la millor forma de govern possible. En la seua opinió, una democràcia constitucional protegix a les persones front als abusos dels més poderosos en llimitar l'acció del govern i en distribuir el poder entre una «multiplicitat de grups políticament actius»<ref>Judith Shklar, ''The Liberalism of Fear'' (written in 1989, first major publication 1998)</ref>. La seua preocupació pels possibles abusos del poder governamental es derivava de la seua atenció als ciutadans corrents, més que a les institucions i a les èlits, ya que és la gent comuna qui sofrix en major medida els efectes del mal institucional i de l'injustícia. | A partir d'estes idees fonamentals, Shklar defengué la democràcia constitucional<ref>Judith Shklar, ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964, ISBN <bdi>978-0-674-52351-7</bdi>).</ref>, que considerava imperfecta, pero aixina i tot la millor forma de govern possible. En la seua opinió, una democràcia constitucional protegix a les persones front als abusos dels més poderosos en llimitar l'acció del govern i en distribuir el poder entre una «multiplicitat de grups políticament actius»<ref>Judith Shklar, ''The Liberalism of Fear'' (written in 1989, first major publication 1998)</ref>. La seua preocupació pels possibles abusos del poder governamental es derivava de la seua atenció als ciutadans corrents, més que a les institucions i a les èlits, ya que és la gent comuna qui sofrix en major medida els efectes del mal institucional i de l'injustícia. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
* ''After Utopia: The Decline of Political Faith'' (Princeton University Press, 1957) – Anàlisis de la decadència de la filosofia política al llarc del siglo XIX i XX. | * ''After Utopia: The Decline of Political Faith'' (Princeton University Press, 1957) – Anàlisis de la decadència de la filosofia política al llarc del siglo XIX i XX. | ||
* ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964) – Una investigació sobre teoria política i jurisprudència, analisant especialment el llegalisme. | * ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964) – Una investigació sobre teoria política i jurisprudència, analisant especialment el llegalisme. | ||
* ''Men and Citizens: A Study of Rousseau's Social Theory'' (Cambridge University Press, 1969) – Una revisió de Rousseau i la seua teoria social | * ''Men and Citizens: A Study of Rousseau's Social Theory'' (Cambridge University Press, 1969) – Una revisió de [[Jean Jacques Rousseau|Rousseau]] i la seua teoria social | ||
* ''Freedom and Independence: A Study of the Political Ideas of Hegel's Phenomenology of Mind'' (Cambridge University Press, 1976) – Una revisió de l'obra de Hegel ''Fenomenologia del Esperit.'' | * ''Freedom and Independence: A Study of the Political Ideas of Hegel's Phenomenology of Mind'' (Cambridge University Press, 1976) – Una revisió de l'obra de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]] ''Fenomenologia del Esperit.'' | ||
* ''Ordinary Vices'' (Belknap Press of Harvard University Press, 1984) – Una colecció de sis ensajos sobre els vicis ordinaris de la crueltat, l'hipocresia, l'esnobisme, la traïció i la misantropia. | * ''Ordinary Vices'' (Belknap Press of Harvard University Press, 1984) – Una colecció de sis ensajos sobre els vicis ordinaris de la crueltat, l'hipocresia, l'esnobisme, la traïció i la misantropia. | ||
* ''Montesquieu'' (Oxford University Press, 1987) – Una introducció al pensament de Montesquieu. | * ''Montesquieu'' (Oxford University Press, 1987) – Una introducció al pensament de [[Montesquieu]]. | ||
* ''The Faces of Injustice'' (Yale University Press, 1990) – Tres ensajos sobre l'injustícia: "''Giving Injustice Its Due''," "''Misfortune and Injustice''," i "''The Sense of Injustice.''" | * ''The Faces of Injustice'' (Yale University Press, 1990) – Tres ensajos sobre l'injustícia: "''Giving Injustice Its Due''," "''Misfortune and Injustice''," i "''The Sense of Injustice.''" | ||
* ''American Citizenship: The Quest for Inclusion'' (Harvard University Press, 1991) – Una visió sobre lo que constituix la ciutadania americana. | * ''American Citizenship: The Quest for Inclusion'' (Harvard University Press, 1991) – Una visió sobre lo que constituix la ciutadania americana. | ||