Diferència entre les revisions de "Rudolf Serkin"

Serkin naixqué a Cheb, Bohemia, en l'[[Imperi austro-hongarés]] (actual República Checa), en el sí d'una família judeua d'orige rus. El seu pare, Mordko Serkin, «havia segut un baix rus i li va ensenyar a llegir música ans que poguera llegir paraules».<ref name=":0">Henahan, Donal (10 May 1991). [https://www.nytimes.com/1991/05/10/obituaries/rudolf-serkin-88-concert-pianist-dies.html "Rudolf Serkin, 88, Concert Pianist, Dies"]. ''The New York Times''.</ref>

Aclamat com a chiquet prodigi,<ref>Folkart, Burt A. (10 May 1991). [https://www.latimes.com/archives/la-xpm-1991-05-10-mn-1342-story.html "Piano Genius Rudolf Serkin Is Dead at 88"]. ''Los Angeles Times''. Retrieved 4 June 2017</ref> fon enviat a Viena als 9 anys, a on estudià piano en Richard Robert i, més tart, composició en Joseph Marx, fent el seu debut públic en la Filharmònica de Viena als 12 anys. Entre 1918 i 1920, estudià composició en Arnold Schoenberg i participà activament en la Societat per a l'Interpretació Privada de la Música de Schoenberg.

Serkin començà una carrera concertística regular en 1920, vivint en Berlín en el violiniste alemà Adolf Busch i la seua família, que incloïa a una filla de 3 anys anomenada Irene, en qui Serkin es casaria 15 anys despuix.

=== Emigració als Estats Units ===

Poc despuix de l'esclat de la [[Segon Guerra Mundial|Segona Guerra Mundial]] en 1939, els Serkin i els Busch emigraren a Estats Units, a on Serkin ensenyà a vàries generacions de pianistes en el ''Curtis Institute of Music'' de [[Filadèlfia]]. Entre 1968 i 1976 fon director de l'institut. Va viure en la seua creixent família primer en [[Nova York]], després en [[Filadèlfia]], aixina com en una granja lletera en la zona rural de Guilford, [[Vermont]]. En 1951, Serkin i Adolf Busch fundaren l'Escola i Festival de Música de Marlboro en Marlboro, Vermont, en l'objectiu de fomentar l'interés per la música i la seua interpretació en Estats Units. Realisà numeroses gravacions des de la década de 1940 fins a la de 1980, inclosa una per a RCA Victor del ''Concert per a piano n.º 4'' de Beethoven en 1944, en l'Orquesta Simfònica de la NBC dirigida per Toscanini. La majoria de les seues gravacions es realisaren per a Columbia Masterworks, encara que en la década de 1980 també gravà per a Deutsche Grammophon i Telarc. Serkin admirava la música de [[Max Reger]], que va descobrir treballant en Adolf Busch. En 1959, es convertí en el primer pianiste en Estats Units en gravar el ''Concert per a piano, op. 114'', de Reger, en Eugene Ormandy i l'Orquesta de Filadèlfia.

== Referències ==

<references />