Diferència entre les revisions de "David Hockney"

Millora de l'artícul
m Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 24: Llínea 24:


En 2016, la ''Royal Academy'' expongué la série de Hockney titulada ''82 Portraits and 1 Still-life'', que posteriorment viajà a ''Ca’ Pesaro'' en [[Venècia]] ([[Itàlia]]), al Museu Guggenheim de [[Bilbao]] en 2017 i al Museu d'Art del Comtat de [[Los Àngeles]] en 2018.<ref>[https://myartguides.com/exhibitions/venice/david-hockney-82-portraits-and-1-still-life/ "David Hockney: 82 Portraits and 1 Still-life | My Art Guides"]. ''My Art Guides | Your Compass in the Art World''. Archived from the original on 20 January 2022. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney va descriure les pintures, iniciades en 2013, com a «exposicions de vint hores», ya que cada sessió durava entre sis i sèt hores durant tres dies consecutius.<ref>Cumming, Laura (3 July 2016). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2016/jul/03/david-hockney-82-portraits-royal-academy-observer-review "David Hockney RA: 82 Portraits and 1 Still-life review – are you sitting colourfully?"]. ''The Guardian''. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref>
En 2016, la ''Royal Academy'' expongué la série de Hockney titulada ''82 Portraits and 1 Still-life'', que posteriorment viajà a ''Ca’ Pesaro'' en [[Venècia]] ([[Itàlia]]), al Museu Guggenheim de [[Bilbao]] en 2017 i al Museu d'Art del Comtat de [[Los Àngeles]] en 2018.<ref>[https://myartguides.com/exhibitions/venice/david-hockney-82-portraits-and-1-still-life/ "David Hockney: 82 Portraits and 1 Still-life | My Art Guides"]. ''My Art Guides | Your Compass in the Art World''. Archived from the original on 20 January 2022. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney va descriure les pintures, iniciades en 2013, com a «exposicions de vint hores», ya que cada sessió durava entre sis i sèt hores durant tres dies consecutius.<ref>Cumming, Laura (3 July 2016). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2016/jul/03/david-hockney-82-portraits-royal-academy-observer-review "David Hockney RA: 82 Portraits and 1 Still-life review – are you sitting colourfully?"]. ''The Guardian''. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref>
==== Gravat ====
Hockney experimentà en el [[gravat]] ya en 1954 en una [[litografia]] titulada ''Self-Portrait'' (Autorretrato) i  treballà l'aiguafort durant la seua etapa en el RCA.<ref name=":2">Beaumont-Jones, Julia (November–December 2014). [https://web.archive.org/web/20190727090102/http://artinprint.org/review/the-rakes-progress/ "The Rake's Progress"]. ''Art in Print''. Vol. 4, no. 4. Archived from the original on 27 July 2019.</ref> Una de les seues primeres litografies, ''Fish'' ''& Chip Shop'', fon entregada a la seua tenda local de ''fish and chips'', Siga Catch, en Eccleshill, en 1954. Fon venuda en subasta en Christie's de Londres en 2017, en una estimació de 6.000 a 8.000 lliures esterlines.<ref>Brown, Mark (14 February 2017). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2017/feb/14/david-hockney-print-fish-and-chip-shop-bradford "Pride of plaice: Hockney print that hung in Bradford chippy goes up for sale"] – via The Guardian.</ref> En 1965, el taller d'impressió Gemini G.I.L. es posà en contacte en ell per a que creara una série de litografies en temàtica de Los Àngeles. Hockney respongué creant ''The Hollywood Collection'', una série de litografies que recreaven la colecció d'art d'una estrela d'Hollywood, en la que cada peça representava una obra d'art imaginària dins d'un marc. Posteriorment, Hockney produiria moltes atres carpetes en Gemini G.I.L., entre elles ''Friends'', ''The Weather Series'' i ''Some New Prints''.<ref>[https://www.christies.com/lot/lot-5532570/?intObjectID=5532570 "David Hockney, ''A Hollywood Collection (S.A.C. 41–46; Tokyo 41–46)'' (1965)"]. ''Hockney on Paper''. London: Christie's. 17 February 2012. Archived from the original on 15 August 2020. Consultat el 17 de juny de 2026.</ref> Durant la década de 1960, va realisar vàries séries de gravats que ell considerava «relats gràfics», entre elles A ''Rake’s Progress'' (1961–1963),<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084605/https://www.tate.org.uk/art/artworks/hockney-a-rakes-progress-65348 "'A Rake's Progress', David Hockney, 1961–3"]. ''Tate Etc''. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> a partir de [[William Hogarth|Hogarth]]; ''Illustrations for Fourteen Poems from C.P. Cavafy'' (1966)<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084550/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/illustrations-for-fourteen-poems-from-cp-cavafy "The David Hockney Foundation: Illustrations for Fourteen Poems from C.P. Cavafy"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> i ''Illustrations for Six Fairy Tals from the Brothers Grimm'' (1969).<ref>[https://web.archive.org/web/20190727090133/https://www.thedavidhockneyfoundation.org/series/illustrations-for-six-fairy-tales-from-the-brothers-grimm "The David Hockney Foundation: Illustrations for Six Fairy Tales from the Brothers Grimm"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> <ref name=":2" />
En 1973, Hockney inicià una fructífera colaboració en Aldo Crommelynck, l'impressor preferit de Picasso. En el seu taller adoptà la tècnica característica del sugar lift de Crommelynck, aixina com un sistema ideat pel propi mestre consistent en colocar un marc de fusta sobre la plancha per a assegurar la separació del color. Les seues primeres obres conjuntes varen incloure ''Artist and Model'' (1973–1974) i ''Contrejour in'' ''the French Style'' (1974).<ref name=":2" /> Entre 1976 i 1977, Hockney creà ''The Blue Guitar'', una série de 20 aiguaforts, cada u dels quals ampra les tècniques de Crommelynck i està ple de referències a Picasso. El frontispici de la série menciona la doble inspiració de Hockney: «''The Blue Guitar: Etchings By David Hockney Who Was Inspired By Wallace Stevens'' ''Who Was Inspired By Pablo Picasso''».<ref>Hockney, Davis (1976–1977). "[https://web.archive.org/web/20131215063659/http://collection.britishcouncil.org/whats_on/exhibition/11/15872/object/42133 The Old Guitarist' From The Blue Guitar"]. ''British Council; Visual Arts''. Petersburg Press. Archived from the original on 15 December 2013. Retrieved 20 June 2012.</ref> Els gravats remeten a temes del poema ''The Man with the Blue Guitar'', de [[Wallace Stevens]]. Fon publicat per Petersburg Press en octubre de 1977. Eixe mateix any, Petersburg també publicà un llibre en el que les imàgens anaven acompanyades del text del poema.<ref>Hockney, David; Stevens, Wallace (1 January 1977). ''The Blue Guitar: Etchings By David Hockney Who Was Inspired By Wallace Stevens Who Was Inspired By Pablo Picasso''. Petersburg Ltd. ISBN <bdi>978-0-902825-03-1</bdi>.</ref>
En l'estiu de 1978, Hockney s'estajà durant sis semanes en el seu amic, l'impressor Ken Tyler, en l'estudi d'est en Nova York, Tyler Graphics Ltd. Tyler invità a Hockney a provar una nova tècnica en polpa de paper líquida. El procés consistia en pintar en el propi paper, per lo que l'artiste devia fer-ho manualment. Cada image es convertia en una obra única, a mig camí entre el gravat i la pintura. En sis semanes, Hockney creà un total de 29 obres en una série de 17 girasols i piscines.<ref>[https://www.archeus.com/artists/art-for-sale/hockney-sunflower "David Hockney| Sunflower| Paper Pools series| Archeus / Post-Modern"]. ''www.archeus.com''. Archived from the original on 21 April 2021. Consultat el 17 de juny de 2026.</ref> Moltes de les obres són molt similars entre sí, diferenciant-se per canvis en l'elecció del color i en la seua aplicació. Algunes estan coloreades únicament en polpa de paper, mentres que unes atres utilisen pintura en aerosol per a conseguir certs detalls.<ref>[https://www.hockney.com/works/etcetera/pools "Paper Pulp: Etcetera: Works | David Hockney"]. ''www.hockney.com''. Retrieved 19 September 2022.</ref>
Algunes d'atres carpetes de gravats de Hockney inclouen ''Home Made Prints'' (1986),<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084553/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/home-made-prints "The David Hockney Foundation: Home Made Prints"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> ''Recent Etchings'' (1998) i ''Moving Focus'' (1984–1986),<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084548/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/moving-focus "The David Hockney Foundation: Moving Focus"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> que conté litografies relacionades en ''A Walk Around the Hotel Courtyard'', Acatlán. Una retrospectiva dels seus gravats, que va incloure «dibuixos per ordenador» impresos en màquines de [[fax]] i impressores d'injecció de tinta, s'exhibí en la Dulwich Picture Gallery de Londres del 5 de febrer a l'11 de maig de 2014 i en el Bowes Museum, en el comtat de Durham, del 7 de juny al 28 de setembre de 2014, junt en una publicació complementària, Hockney, Printmaker, de Richard Lloyd.<ref name=":2" />
==== ''Fotocollages'' ====
Al començament de la década de 1980, Hockney escomençà a realisar ''fotocollages'' —que en les seues primeres exploracions dins dels seus àlbums personals denominava «''joiners''»—,<ref>Hockney on Photography: Conversations with Paul Joyce (1988) [[Especial:FontsDeLlibres/0224024841|ISBN 0-224-02484-1]]</ref> primer utilisant còpies Polaroid i posteriorment impressions en color de 35 mm revelades comercialment. Utilisant múltiples còpies d'un mateix motiu, Hockney organisava un mosaic per a crear una image composta.<ref>Joyce, Paul (2008). ''Hockney on Art''. Library Association. ISBN <bdi>978-0-85365-639-5</bdi>.</ref> Ya que les fotografies es prenen des de diferents perspectives i en moments llaugerament distints, el resultat eren obres en afinitat en el cubisme. Un dels principals objectius de Hockney era analisar la manera en que funciona la visió humana. Algunes peces són paisages, com ''Pearblossom Highway #2'',<ref>[https://www.getty.edu/art/collection/person/103KQS "David Hockney"]. ''The J. Paul Getty Museum Collection''. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> <ref>[http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/hockney/hockney.pearblossom-highway.jpg "Image of Pearblossom Highway"]. Archived from the original on 22 August 2015. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> mentres que unes atres són retrats, entre ells ''Kasmin 1982'' i ''My Mother, Bolton Abbey, 1982''.<ref>[https://www.artchive.com/artwork/my-mother-bolton-abbet-david-hockney/ "Image of photocollage ''My Mother, Bolton Abbey'', 1982"]. Archived from the original on 23 September 2015. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> <ref>[https://web.archive.org/web/20130606021421/http://www.newyorksocialdiary.com/contributors/artset/images/11_18_04/kasmin.jpg "Image of Kasmin 1982"]. Archived from the original on 6 June 2013.</ref>
Aplegà a l'idea dels «''joiners''» de manera accidental. A finals de la década de 1960, observà que els fotógrafs utilisaven cambres en lents gran angular; no li agradaven les fotografies resultants perque semblaven algo distorsionades. Mentres treballava en una pintura d'una sala d'estar i un terrat en Los Àngeles, va prendre fotos Polaroid de la sala i les fon pegant, sense intenció de que constituïren una composició per sí mateixes. En observar la composició final, es donà conte de que creava una narrativa, com si l'espectador es desplaçara per l'habitació. Despuix d'este descobriment, començà a treballar més en la fotografia, deixant de pintar durant un temps per a dedicar-se exclusivament a esta nova tècnica.<ref>Hockney, David; Howgate, Sarah; Shapiro, Barbara Stern; Glazebrook, Mark; Livingstone, Marco; White, Edmund; Boston, Museum of Fine Arts; Art, Los Angeles County Museum of; gallery (Londres), National portrait (1 January 2006), ''David Hockney: Portraits'', Yale University Press, p. 68, [[Especial:FontsDeLlibres/9780300117547|ISBN 978-0-300-11754-7]]</ref>
En el temps, també descobrí lo que no podia captar en una lent, afirmant: «La fotografia pareix funcionar prou be per al retrat, o pot fer-ho. Pero no pot mostrar-te l'espai, que és l'essència del paisage. A lo manco per a mi. Ni tan sols [[Ansel Adams]] pot preparar-te realment per a lo que és Yosemite quan travesses eixe túnel i sals a l'atre costat».<ref>Weschler, Lawrence (2008). ''True to Life: Twenty-Five Years of Conversations with David Hockney''. University of California Press. p. 110. ISBN <bdi>978-0-520-25879-2</bdi>.</ref> Frustrat en les llimitacions de la fotografia i el seu enfocament «d'un sol ull», tornà a la pintura.<ref>Joyce, Paul (2008). ''Hockney on Art''. Little, Brown. ISBN <bdi>978-1-4087-0157-7</bdi>.</ref>
== Atres mijos i tecnologia ==
En decembre de 1985, Hockney utilisà el Quantel Paintbox, un ordenador que permetia a l'artiste dibuixar directament sobre la pantalla. L'obra resultant fon presentada en una série de la BBC titulada ''Painting with Light'', que mostrava el treball de varis artistes. Entre 1999 i 2001, la seua germana Margaret començà a experimentar en la fotografia digital, l'escanejat i l'impressió per ordenador, realisant especialment imàgens de flors per mig de l'escaneig d'un chicotet gerro japonés i flors fresques.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. pp. 204–207.</ref> En 2003, estava experimentant en Photoshop, escanejant flors d'estiu i construint imàgens per capes que Margaret imprimia en una impressora A3.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. p. 214.</ref> En 2004, Hockney fon a quedar-se en Margaret i ella li ajudà a escanejar el seu quadern d'esbossos de paisages de Yorkshire, i pronte començà a utilisar una ''tablet'' Wacom i un llapis directament en Photoshop.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. p. 216.</ref>
A partir de 2009, Hockney pintà centenars de retrats, naturalees mortes i paisages utilisant l'aplicació lliure i de còdic obert<ref>[https://github.com/tougher/Brushes "GitHub – tougher/Brushes: Painting app for the iPhone and iPad"]. GitHub. Archived from the original on 6 January 2026. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> ''Brushes Redux''<ref>Berry, Elizabeth (27 March 2023). [https://www.thecollector.com/fascinating-ipad-drawings-by-david-hockney/ "David Hockney: The iPad Procreate Artist"]. Archived from the original on 6 August 2025. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> per a iPhone<ref>Weschler, Lawrence (22 October 2009). [https://www.nybooks.com/articles/2009/10/22/david-hockneys-iphone-passion/ "David Hockney's iPhone Passion"]. ''New York Review of Books''. ISSN 0028-7504. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> i iPad,<ref name=":3">Gayford, Martin (26 April 2010). [https://web.archive.org/web/20121104093541/http://www.bloomberg.com/news/2010-04-25/david-hockney-s-ipad-doodles-evoke-high-tech-stained-glass-martin-gayford.html "David Hockney's IPad Doodles Resemble High-Tech Stained Glass"]. ''Bloomberg News''. Archived from the original on 4 November 2012.</ref> que a sovint enviava als seus amics.<ref name=":3" /> En 2010 i 2011, Hockney visità el [[Parc Nacional de Yosemite]] per a dibuixar els seus paisages en el seu iPad.<ref>Wullschlager, Jackie (13 January 2012). [https://www.ft.com/content/5554f4ee-3c4e-11e1-8d72-00144feabdc0 "Blue-sky painting"]. ''Financial Times''. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Utilisà un iPad en el disseny d'una vidriera per a l'Abadia de Westminster que celebrava el regnat de la reina Isabel II. Inaugurada en setembre de 2018, la Queen’s Window es troba en el transept nort de l'abadia i presenta una escena de flors d'espí ambientada en Yorkshire.<ref>[https://www.bbc.com/news/uk-england-45650539 "Westminster Abbey Queen's Window by David Hockney revealed"]. ''BBC News''. 26 September 2018. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref>
De 2010 a 2014, Hockney creà películes multicàmara utilisant entre tres i díhuit càmares per a registrar una mateixa escena. Filmà el paisage de Yorkshire en distintes estacions, a malabaristes i ballarins, aixina com les seues pròpies exposicions en el de Young Museum i en la Royal Academy of Arts.<ref>Gayford, Martin. [https://www.technologyreview.com/2011/08/23/191848/the-minds-eye/ "The Mind's Eye"]. ''MIT Technology Review''. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Els seus primers ''fotocollages'' influiren en la seua transició cap a un atre mig, la fotografia digital. En 2014, combinà centenars de fotografies per a crear «dibuixos fotogràfics» en múltiples punts de vista de grups dels seus amics.<ref>[https://www.architecturaldigest.com/story/david-hockney-paintings-and-photographs "David Hockney Plays with Perspective in an L.A. Exhibition"]. ''Architectural Digest''. Archived from the original on 19 April 2018. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Hockney va reprendre este procés en 2017, esta volta utilisant el més alvançat programa de fotogrametria Agisoft PhotoScan, que li permetia unir i reorganisar mils de fotos. Les imàgens resultants foren impreses com a enormes murals fotogràfics i s'exhibiren en la Pastura Gallery i en el LACMA en 2018.<ref>Weschler, Lawrence (2018). ''David Hockney : something new in painting (and photography) [and even printing]''. New York: Pace Gallery. ISBN <bdi>978-1-948701-03-7</bdi>. OCLC 1030918605.</ref>


== Referències ==
== Referències ==
<references />
<references />
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Pintors]]