Diferència entre les revisions de "Eric Voegelin"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Eric Voegelin''', naixcut ''Erich Hermann Wilhelm Vögelin'', [[alemà]]: [ˈføːgəliːn]; [[3 de giner]] de [[1901]] - † [[19 de giner]] de [[1985]]) fon un filòsof polític germà-nortamericà. Naixqué en [[Colónia]] i es formà en ciències polítiques en l'Universitat de Viena, a on aplegà a ser professor associat de ciències polítiques en la facultat de dret. En [[1938]], ell i la seua esposa fugiren de les forces [[nazis]] que havien entrat en [[Viena]]. Emigraren als [[Estats Units]], a on varen obtindre la ciutadania en [[1944]]. Passà la major part de la seua carrera acadèmica en l'Universitat Estatal de Luisiana, l'Universitat Ludwig-Maximilian de Munich i l'Institució Hoover de l'[[Universitat de Stanford]]. | '''Eric Voegelin''', naixcut ''Erich Hermann Wilhelm Vögelin'', [[alemà]]: [ˈføːgəliːn]; [[3 de giner]] de [[1901]] - † [[19 de giner]] de [[1985]]) fon un filòsof polític germà-nortamericà. Naixqué en [[Colónia]] i es formà en ciències polítiques en l'Universitat de Viena, a on aplegà a ser professor associat de ciències polítiques en la facultat de dret. En l'any [[1938]], ell i la seua esposa fugiren de les forces [[nazis]] que havien entrat en [[Viena]]. Emigraren als [[Estats Units]], a on varen obtindre la ciutadania en l'any [[1944]]. Passà la major part de la seua carrera acadèmica en l'Universitat Estatal de Luisiana, l'Universitat Ludwig-Maximilian de Munich i l'Institució Hoover de l'[[Universitat de Stanford]]. | ||
== Primers anys == | == Primers anys == | ||
Voegelin naixqué | Voegelin naixqué en Colónia el 3 de giner de 1901. Els seus pares es traslladaren a Viena en [[1910]], i posteriorment estudià en l'Universitat de Viena. Els directors de la seua tesis doctoral foren [[Hans Kelsen]] i [[Othmar Spann]]. Despuix d'obtindre la seua habilitació en [[1928]], impartí classes de teoria política i [[sociologia]]. En [[Àustria]], Voegelin entaulà amistats duradores en [[Alfred Schütz]]<ref>Szakolczai, Arpad (January 25, 2013). [https://voegelinview.com/voegelin-schuetz-correspondence-review-pt-1/ "Eric Voegelin and Alfred Schütz: A Friendship That Lasted a Lifetime"]. ''VoegelinView''. Archived from the original on October 4, 2020. Consultat 9 de juny de 2026.</ref> i en [[Friedrich Hayek]].<ref>Federici, Michael. ''Eric Voegelin: The Restoration of Order'', ISI Books, 2002, p. 1</ref> | ||
== Carrera == | == Carrera == | ||
Com a resultat de l'Anschluss en 1938, Voegelin fon destituït del seu | Com a resultat de l'Anschluss en [[1938]], Voegelin fon destituït del seu lloc. Evitant per poc ser arrestat per la [[Gestapo]] i despuix d'una breu estància en [[Suïssa]], aplegà a Estats Units. Ensenyà en vàries universitats abans d'incorporar-se en l'any [[1942]] al Departament de Govern de l'Universitat Estatal de Luisiana. Voegelin va permanéixer en Baton Rouge fins a l'any [[1958]], any en que acceptà una oferta de l'Universitat Ludwig-Maximilian de Munich per a ocupar l'antiga càtedra de ciències polítiques de [[Max Weber]], que havia permaneixcut vacant des de la mort de Weber en [[1920]]. En Munich, fundà l'''Institut für Politische Wissenschaft''. Voegelin retornà a Estats Units en [[1969]] per a incorporar-se a l'Institució Hoover sobre Guerra, Revolució i Pau de l'Universitat de Stanford com Henry Salvatori Fellow. Allí continuà el seu treball fins a la seua mort. Fon membre de la ''Philadelphia Society''.<ref>''[https://web.archive.org/web/20120118151439/http://phillysoc.org/DistinguishedMembers.pdf Distinguished members]'' (PDF), The Philadelphia society, archived from the original (PDF) on January 18, 2012</ref> | ||
Encara que alguns han considerat que els seus llibres són obscurs, segons el seu alumne [[Ellis Sandoz]], era «''un conferenciant extraordinàriament clar, en el dò d'explicar en total inteligibilitat les teories més abstruses, fent-les comprensibles i fascinants''» per als seus estudiants.<ref>Ellis Sandoz: "Eric Voegelin, January 3, 1901 – January 19, 1985", ''Political Science Reviewer'' 16 (1986).</ref> | Encara que alguns han considerat que els seus llibres són obscurs, segons el seu alumne [[Ellis Sandoz]], era «''un conferenciant extraordinàriament clar, en el dò d'explicar en total inteligibilitat les teories més abstruses, fent-les comprensibles i fascinants''» per als seus estudiants.<ref>Ellis Sandoz: "Eric Voegelin, January 3, 1901 – January 19, 1985", ''Political Science Reviewer'' 16 (1986).</ref> | ||
== Obra == | == Obra == | ||
En l'última etapa de la seua vida, Voegelin es dedicà a explicar la violència política endèmica del sigle XX, en un esforç que ha segut descrit de diverses maneres com una filosofia de la política, de l'història o de la consciència. En la ''Weltanschauung'' de Voegelin, «va atribuir a una interpretació utòpica errònea del cristianisme l'orige de moviments totalitaris com el nazisme i el | En l'última etapa de la seua vida, Voegelin es dedicà a explicar la violència política endèmica del [[sigle XX]], en un esforç que ha segut descrit de diverses maneres com una filosofia de la política, de l'història o de la consciència. En la ''Weltanschauung'' de Voegelin, «va atribuir a una interpretació utòpica errònea del cristianisme l'orige de moviments totalitaris com el [[nazisme]] i el [[comunisme]]».<ref>McDonald, Marci (October 2004). [https://thewalrus.ca/the-man-behind-stephen-harper/?ref=the-man-behind-stephen-harper-tom-flanagan&page= "The Man Behind Stephen Harper"]. ''The Walrus''. CA. Archived from the original on November 7, 2014. Retrieved January 18, 2013.</ref> Voegelin evità adoptar qualsevol etiqueta ideològica o categorisació que llectors i seguidors intentaren impondre a la seua obra. No obstant, el seu pensament cobrà especial rellevància durant la Guerra Freda i fon adoptat principalment per sectors conservadors. | ||
Voegelin publicà decenes de llibres, ensajos i resenyes a lo llarc de la seua vida. Una de les seues primeres obres fon ''Die politischen Religionen'' (1938; ''Les religions polítiques''), sobre les ideologies totalitàries com a religions polítiques per les seues similituts estructurals en la religió. Escrigué l'obra en varis volums (en llengua anglesa) ''Order and History'', la publicació de la qual començà en 1956 i que va permanéixer incompleta a la seua mort, 29 anys despuix. Les seues conferències Charles Walgreen de 1951, publicades com ''The New Science of Politics'', es consideren en ocasions un prolegomen a esta série i seguixen sent la seua obra més coneguda. Deixà numerosos manuscrits sense publicar, entre ells una història de les idees polítiques, que posteriorment ha segut editada en huit volums. | Voegelin publicà decenes de llibres, ensajos i resenyes a lo llarc de la seua vida. Una de les seues primeres obres fon ''Die politischen Religionen'' (1938; ''Les religions polítiques''), sobre les ideologies totalitàries com a religions polítiques per les seues similituts estructurals en la religió. Escrigué l'obra en varis volums (en llengua anglesa) ''Order and History'', la publicació de la qual començà en l'any [[1956]] i que va permanéixer incompleta a la seua mort, 29 anys despuix. Les seues conferències Charles Walgreen de [[1951]], publicades com ''The New Science of Politics'', es consideren en ocasions un prolegomen a esta série i seguixen sent la seua obra més coneguda. Deixà numerosos manuscrits sense publicar, entre ells una història de les idees polítiques, que posteriorment ha segut editada en huit volums. | ||
''Order and History'' fon concebuda originalment com un examen en cinc volums de l'història de l'orde, motivat per l'experiència personal de Voegelin front al desorde de la seua época. Els tres primers volums, ''Israel and Revelation'', ''The World of the Polis'' i ''Plat and Aristotle'', varen aparéixer en ràpida successió en 1956 i 1957, i es centraren en les manifestacions de l'orde en l'antic Propenc Oriente i en [[Antiga Grècia|Grècia]]. | ''Order and History'' fon concebuda originalment com un examen en cinc volums de l'història de l'orde, motivat per l'experiència personal de Voegelin front al desorde de la seua época. Els tres primers volums, ''Israel and Revelation'', ''The World of the Polis'' i ''Plat and Aristotle'', varen aparéixer en ràpida successió en els anys [[1956]] i [[1957]], i es centraren en les manifestacions de l'orde en l'antic Propenc Oriente i en [[Antiga Grècia|Grècia]]. | ||
Voegelin es trobà llavors en dificultats que ralentisaren la publicació. Açò, combinat en les seues responsabilitats administratives en l'universitat i el seu treball relacionat en el nou institut, va fer que transcorregueren dèsset anys entre el tercer i el quart volum. Les seues noves preocupacions quedaren reflectides en la colecció alemana de 1966 ''Anamnesis: Zur Theorie der Geschichte und Politik''. El quart volum, ''The Ecumenic Age'', va aparéixer en 1974. Trencava en el patró cronològic dels volums anteriors en investigar les simbolisacions de l'orde en un arc temporal que anava des de la Llista Real Sumeria fins a [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]]. El treball en el volum final, ''In Search of Order'', ocupà els últims dies de Voegelin i fon publicat póstumamente en 1987. | Voegelin es trobà llavors en dificultats que ralentisaren la publicació. Açò, combinat en les seues responsabilitats administratives en l'universitat i el seu treball relacionat en el nou institut, va fer que transcorregueren dèsset anys entre el tercer i el quart volum. Les seues noves preocupacions quedaren reflectides en la colecció alemana de 1966 ''Anamnesis: Zur Theorie der Geschichte und Politik''. El quart volum, ''The Ecumenic Age'', va aparéixer en [[1974]]. Trencava en el patró cronològic dels volums anteriors en investigar les simbolisacions de l'orde en un arc temporal que anava des de la Llista Real Sumeria fins a [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]]. El treball en el volum final, ''In Search of Order'', ocupà els últims dies de Voegelin i fon publicat póstumamente en [[1987]]. | ||
Un dels principals plantejaments de Voegelin en la seua obra tardana és que la nostra experiència de la transcendència transmet un sentit d'orde. Encara que la transcendència mai pot definir-se ni descriure's per complet, pot expressar-se per mig de símbols. Un determinat sentit d'orde transcendent servix de base per a un orde polític concret. Aixina, una filosofia de la consciència pot convertir-se en una filosofia de la política. Les intuïcions poden acabar fosilisant-se en forma de dogma. | Un dels principals plantejaments de Voegelin en la seua obra tardana és que la nostra experiència de la transcendència transmet un sentit d'orde. Encara que la transcendència mai pot definir-se ni descriure's per complet, pot expressar-se per mig de símbols. Un determinat sentit d'orde transcendent servix de base per a un orde polític concret. Aixina, una filosofia de la consciència pot convertir-se en una filosofia de la política. Les intuïcions poden acabar fosilisant-se en forma de dogma. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Segons Ellis Sandoz, Voegelin be podria ser el principal filòsof d'Amèrica, i se li compara en raó en les ments més destacades del nostre sigle i, potser, de milenis sancers.<ref>Ellis Sandoz: "Eric Voegelin, January 3, 1901 – January 19, 1985", ''Political Science Reviewer'' 16 (1986).</ref> [[Thomas Altizer|Thomas]] [[Thomas Altizer|Altizer]] ha afirmat que ''Order and History'' «algun dia podria ser considerada l'obra més important d'estudi de l'Antic Testament jamai escrita en els Estats Units», afegint que resulta notable que haja segut escrita per un científic polític i filòsof.<ref>Thomas J.J. Altizer: [https://web.archive.org/web/20211209172602/https://pdf.zlibcdn.com/dtoken/d1c88a08a6d8bb052ece9bec72bbd937/jaarel/XLIII.4.757.pdf A New History and a New But Ancient God? A Review-Essay] ''Journal of the American Academy of Religion'', 1975 Vol. XLIII; Iss. 4. Archived from the original on 9 December 2021 on the Wayback Machine.</ref> | Segons Ellis Sandoz, Voegelin be podria ser el principal filòsof d'Amèrica, i se li compara en raó en les ments més destacades del nostre sigle i, potser, de milenis sancers.<ref>Ellis Sandoz: "Eric Voegelin, January 3, 1901 – January 19, 1985", ''Political Science Reviewer'' 16 (1986).</ref> [[Thomas Altizer|Thomas]] [[Thomas Altizer|Altizer]] ha afirmat que ''Order and History'' «algun dia podria ser considerada l'obra més important d'estudi de l'Antic Testament jamai escrita en els Estats Units», afegint que resulta notable que haja segut escrita per un científic polític i filòsof.<ref>Thomas J.J. Altizer: [https://web.archive.org/web/20211209172602/https://pdf.zlibcdn.com/dtoken/d1c88a08a6d8bb052ece9bec72bbd937/jaarel/XLIII.4.757.pdf A New History and a New But Ancient God? A Review-Essay] ''Journal of the American Academy of Religion'', 1975 Vol. XLIII; Iss. 4. Archived from the original on 9 December 2021 on the Wayback Machine.</ref> | ||
Entre els indicis d'un creixent interés per l'obra de Voegelin es troben la bibliografia internacional de 305 pàgines publicada en 2000 per l'editorial de Munich ''Wilhelm Fink Verlag''; l'existència de centres d'investigació dedicats en universitats d'Estats Units, Alemània, Itàlia i el Regne Unit; l'aparició de traduccions recents a diversos idiomes, des del portugués fins al japonés; i la publicació d'una colecció de 34 volums de les seues obres principals per la University of Missouri Press, aixina com de diverses obres primàries i secundàries oferides per l'Eric-Voegelin-Archiv de la LMU de Munich (Ludwig-Maximilians-Universität München). | Entre els indicis d'un creixent interés per l'obra de Voegelin es troben la bibliografia internacional de 305 pàgines publicada en l'any [[2000]] per l'editorial de Munich ''Wilhelm Fink Verlag''; l'existència de centres d'investigació dedicats en universitats d'Estats Units, [[Alemanya|Alemània]], [[Itàlia]] i el [[Regne Unit]]; l'aparició de traduccions recents a diversos idiomes, des del [[portugués]] fins al [[Idioma japonés|japonés]]; i la publicació d'una colecció de 34 volums de les seues obres principals per la University of Missouri Press, aixina com de diverses obres primàries i secundàries oferides per l'Eric-Voegelin-Archiv de la LMU de Munich (Ludwig-Maximilians-Universität München). | ||
== Recepció == | == Recepció == | ||
| Llínea 109: | Llínea 109: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Filòsofs]] | |||