Diferència entre les revisions de "Lord Acton"

Sense resum d'edició
 
(No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Picture of John Dalberg-Acton, 1st Baron Acton.jpg|thumb|250px|John Emerich Edward Dalberg-Acton]]
'''John Emerich Edward Dalberg-Acton''', 1º [[baró]] Acton, 13º [[marqués]] de Groppoli ([[10 de giner]] de [[1834]] - † [[19 de juny]] de [[1902]]), més conegut com '''Lord Acton''', fon un historiador [[Anglaterra|anglés]] [[Catolicisme|catòlic]], polític [[Lliberalisme|lliberal]] i escritor. Ferm defensor de la llibertat individual, Acton és especialment conegut per la seua observació sobre els perills de la concentració del poder. En una carta de l'any [[1887]] a un bisbe anglicà, escrigué la célebre frase: «El poder tendix a corrompre, i el poder absolut corromp absolutament»,<ref>[http://history.hanover.edu/courses/excerpts/165acton.html Letter to Bishop Mandell Creighton, April 5, 1887] Transcript of, published in ''Historical Essays and Studies'', edited by J. N. Figgis and R. V. Laurence (London: Macmillan, 1907).</ref> <ref>[https://www.ebsco.com/research-starters/history/lord-acton "Lord Acton | History | Research Starters | EBSCO Research"]. ''EBSCO''. Consultat el 12 de juny de 2026.</ref> subrallant la seua convicció de que el poder sense control constituïx la major amenaça per a la [[Llibertat|llibertat humana]]. Les seues obres insistiren de forma constant en l'importància de llimitar el poder governamental i institucional en favor dels drets individuals i de la llibertat personal.<ref>Harvey, William B. (1965). "Lord Acton: A Reappraisal". ''The Review of Politics''. '''27''' (3): 379–398. doi:[https://doi.org/10.1017%2FS0034670500005680 10.1017/S0034670500005680] (inactiu des de 1 juliol de 2025). JSTOR 1507914.</ref> <ref>[https://mises.org/mises-daily/lord-acton-liberty-and-government "Lord Acton on Liberty and Government | Mises Institute"]. ''mises.org''. 5 November 2002. Retrieved 9 October 2024.</ref> <ref>[https://www.johnlocke.org/actons-warning-is-for-everyone-and-all-times/ "Acton's Warning Is for Everyone and All Times"]. ''John Locke Foundation''. 28 June 2023. Retrieved 9 October 2024.</ref>
'''John Emerich Edward Dalberg-Acton''', 1º [[baró]] Acton, 13º [[marqués]] de Groppoli ([[10 de giner]] de [[1834]] - † [[19 de juny]] de [[1902]]), més conegut com '''Lord Acton''', fon un historiador [[Anglaterra|anglés]] [[Catolicisme|catòlic]], polític [[Lliberalisme|lliberal]] i escritor. Ferm defensor de la llibertat individual, Acton és especialment conegut per la seua observació sobre els perills de la concentració del poder. En una carta de l'any [[1887]] a un bisbe anglicà, escrigué la célebre frase: «El poder tendix a corrompre, i el poder absolut corromp absolutament»,<ref>[http://history.hanover.edu/courses/excerpts/165acton.html Letter to Bishop Mandell Creighton, April 5, 1887] Transcript of, published in ''Historical Essays and Studies'', edited by J. N. Figgis and R. V. Laurence (London: Macmillan, 1907).</ref> <ref>[https://www.ebsco.com/research-starters/history/lord-acton "Lord Acton | History | Research Starters | EBSCO Research"]. ''EBSCO''. Consultat el 12 de juny de 2026.</ref> subrallant la seua convicció de que el poder sense control constituïx la major amenaça per a la [[Llibertat|llibertat humana]]. Les seues obres insistiren de forma constant en l'importància de llimitar el poder governamental i institucional en favor dels drets individuals i de la llibertat personal.<ref>Harvey, William B. (1965). "Lord Acton: A Reappraisal". ''The Review of Politics''. '''27''' (3): 379–398. doi:[https://doi.org/10.1017%2FS0034670500005680 10.1017/S0034670500005680] (inactiu des de 1 juliol de 2025). JSTOR 1507914.</ref> <ref>[https://mises.org/mises-daily/lord-acton-liberty-and-government "Lord Acton on Liberty and Government | Mises Institute"]. ''mises.org''. 5 November 2002. Retrieved 9 October 2024.</ref> <ref>[https://www.johnlocke.org/actons-warning-is-for-everyone-and-all-times/ "Acton's Warning Is for Everyone and All Times"]. ''John Locke Foundation''. 28 June 2023. Retrieved 9 October 2024.</ref>


Llínea 11: Llínea 13:


== Professor a Cambridge ==
== Professor a Cambridge ==
La reputació d'Acton per la seua erudició s'anà difonent gradualment en l'estranger, en gran part gràcies a l'influència de Gladstone. Est lo considerava un valiós assessor polític i, en 1892, quan aplegà al poder el govern lliberal, Lord Acton fon nomenat ''lord-in-waiting''. Finalment, en 1895, despuix de la mort de Sir John Seeley, Lord Rosebery ho va designar per a la càtedra Regius d'Història Moderna en Cambridge.<ref name=":3" /> Impartir dos cursos de conferències sobre la Revolució Francesa i sobre Història Moderna, junt en classes particulars. ''The Cambridge'' ''Modern History'', encara que no va aplegar a vore-la publicada, fon planificada baix la seua direcció editorial.<ref name=":4">Chisholm 1911, p. 160.</ref>
La reputació d'Acton per la seua erudició s'anà difonent gradualment en l'estranger, en gran part gràcies a l'influència de Gladstone. Est lo considerava un valiós assessor polític i, en [[1892]], quan aplegà al poder el govern lliberal, Lord Acton fon nomenat ''lord-in-waiting''. Finalment, en [[1895]], despuix de la mort de Sir John Seeley, Lord Rosebery ho va designar per a la càtedra Regius d'Història Moderna en Cambridge.<ref name=":3" /> Impartir dos cursos de conferències sobre la Revolució Francesa i sobre Història Moderna, junt en classes particulars. ''The Cambridge'' ''Modern History'', encara que no va aplegar a vore-la publicada, fon planificada baix la seua direcció editorial.<ref name=":4">Chisholm 1911, p. 160.</ref>


== Mort i llegat ==
== Mort i llegat ==
En acabant de que la seua salut començara a deteriorar-se en 1901, Acton morí el 19 de juny de 1902 en la casa familiar de la seua esposa, en la ciutat balnearia de Tegernsee, Baviera, [[Alemanya|Alemània]]. Fon enterrat en un menut cementeri comunal junt al llac Tegernsee, una tomba que hui es troba sense marcar, despuix d'haver perdut la seua làpida en la segona mitat del sigle XX.<ref>'Lord Acton', by Roland Hill (Pub. Yale University Press, 2000)</ref> Li va succeir en el títul el seu fill, Richard Lió-Dalberg-Acton, 2.º baró Acton. La seua biblioteca, composta per 60.000 volums i plena d'anotacions pròpies, va ser comprada abans de la seua mort per Andrew Carnegie en secret, en la finalitat d'assegurar que poguera utilisar-la durant la seua vida. Despuix de la mort de Lord Acton, fon entregada a John Morley, qui la donà a l'Universitat de Cambridge.<ref name=":4" /> <ref>Carnegie, Andrew (2006). ''The autobiography of Andrew Carnegie; and his essay, The Gospel of Wealth''. Penguin. p. 166. ISBN <bdi>0-451-53038-1</bdi>. OCLC 74823252.</ref> Segons Hugh Chisholm, autor de l'artícul en la ''Encyclopædia Britannica'' de 1911:
En acabant de que la seua salut començara a deteriorar-se en [[1901]], Acton morí el 19 de juny de 1902 en la casa familiar de la seua esposa, en la ciutat balnearia de Tegernsee, Baviera, [[Alemanya|Alemània]]. Fon enterrat en un chicotet cementeri comunal junt al llac Tegernsee, una tomba que hui es troba sense marcar, despuix d'haver perdut la seua làpida en la segona mitat del [[sigle XX]].<ref>'Lord Acton', by Roland Hill (Pub. Yale University Press, 2000)</ref> Li va succeir en el títul el seu fill, Richard Lió-Dalberg-Acton, 2.º baró Acton. La seua biblioteca, composta per 60.000 volums i plena d'anotacions pròpies, va ser comprada abans de la seua mort per Andrew Carnegie en secret, en la finalitat d'assegurar que poguera utilisar-la durant la seua vida. Despuix de la mort de Lord Acton, fon entregada a John Morley, qui la donà a l'Universitat de Cambridge.<ref name=":4" /> <ref>Carnegie, Andrew (2006). ''The autobiography of Andrew Carnegie; and his essay, The Gospel of Wealth''. Penguin. p. 166. ISBN <bdi>0-451-53038-1</bdi>. OCLC 74823252.</ref> Segons Hugh Chisholm, autor de l'artícul en la ''Encyclopædia Britannica'' de 1911:


«Lord Acton has left too little completed original work to rank among the great historians; his very learning seems to have stood in his way; he knew too much and his literary conscience was too acute for him to write easily, and his copiousness of information overloads his literary style. But he was one of the most deeply learned men of his time, and he will certainly be remembered for his influence on others.»<ref name=":4" />
«Lord Acton has left too little completed original work to rank among the great historians; his very learning seems to have stood in his way; he knew too much and his literary conscience was too acute for him to write easily, and his copiousness of information overloads his literary style. But he was one of the most deeply learned men of his time, and he will certainly be remembered for his influence on others.»<ref name=":4" />
Llínea 20: Llínea 22:
== Referències ==
== Referències ==
<references />
<references />
== Bibliografia ==
* Boyd, Kelly, ed. ''Encyclopedia of Historians and Historical Writers'' (Rutledge, 1999) 1:1-2
* Engel-Janosi, Friedrich (1941). ''«Reflections of Lord Acton on Historical Principles»''. The Catholic Historical Review 27 (2): 166-185
* Massey, Hector J (1969). ''«Lord Acton's Theory of Nationality».'' The Review of Politics 31 (4): 495-508. doi:10.1017/s0034670500011827
* Pezzimenti, Rocco (2001). ''The Political Thought of Lord Acton: The English Catholics in the Nineteenth Century''. Leominster: Gracewing
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|John Dalberg-Acton, 1st Baron Acton}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Polítics]]