Diferència entre les revisions de "Eosinòfil"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc]] L''''eosinòfil''' és un tipo de leucòcit o glòbul blanc que forma part del sistema immunitari. Pertany al grup dels granulòcits i es caracterisa per la seua participació en la defensa contra paràsits i en els processos alèrgics. Representa entre el 1% i el…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
* [[Mastòcit]] | * [[Mastòcit]] | ||
* [[Neutròfil]] | * [[Neutròfil]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. | * Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. | ||
Última revisió del 10:35 19 jun 2026
L'eosinòfil és un tipo de leucòcit o glòbul blanc que forma part del sistema immunitari. Pertany al grup dels granulòcits i es caracterisa per la seua participació en la defensa contra paràsits i en els processos alèrgics. Representa entre el 1% i el 4% del total de leucòcits en sanc perifèrica.
Característiques
[editar | editar còdic]Morfologia
[editar | editar còdic]Tenen un tamany de 12-17 µm. El núcleu sol ser bilobulat, en forma de "antifaç". El citoplasma està ple de grànuls grans que es tinyen de color roig-anaranjat en l'eosina, d'ahí el seu nom.
Vida mija
[editar | editar còdic]Circulen en sanc unes 8-12 hores. Despuix passen als teixits, a on poden viure entre 8 i 12 dies.
Contingut dels grànuls
[editar | editar còdic]Proteïna bàsica major, proteïna catiònica eosinòfila, peroxidasa eosinòfila i neurotoxina. Són tòxiques per a paràsits i poden danyar teixits propis en les alèrgies.
Funció immunològica
[editar | editar còdic]Defensa antiparasitària
[editar | editar còdic]Són la principal cèlula efectora contra helmints i atres paràsits de gran tamany. Els grànuls lliberen substàncies que danyen la membrana del paràsit.
Reaccions alèrgiques
[editar | editar còdic]Participen en la fase tardana de la inflamació alèrgica. Són reclutats per l'histamina i els leucotriens lliberats pels basòfils i mastòcits. Contribuïxen als síntomes de l'asma, rinitis alèrgica i dermatitis atòpica.
Modulació de la inflamació
[editar | editar còdic]Poden lliberar citocines antiinflamatòries per a frenar la resposta immunitària una vegada controlat l'agent.
Valors normals
[editar | editar còdic]En un hemograma, el recompte normal és de 50 a 500 cèlules/µL, lo que equival al 1-4% del total de leucòcits.
Alteracions
[editar | editar còdic]Eosinofília
[editar | editar còdic]Aument del número d'eosinòfils > 500/µL.Causes:
- Infeccions parasitàries
- Alèrgies
- Asma
- Èczema
- Malalties autoimmunes
- Alguns tipos de càncer
- Reaccions a fàrmacs.
Si és molt llarca i intensa pot produir el síndrome hipereosinofílica, que danya òrguens com el cor.
Eosinopènia
[editar | editar còdic]Disminució del número d'eosinòfils. És poc valorable clínicament. Pot aparéixer en infeccions agudes, estrés llarc o tractament en corticoides.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
- Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
- Kumar, Abbas, Aster. Robbins Patologia Humana. 10ª ed.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3
- Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
- Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
- Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eosinòfil.