Diferència entre les revisions de "Slavoj Žižek" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 55:

== Pensament i posicionaments ==

Žižek i el seu pensament han segut descrits per numerosos comentaristes com «hegelià-lacanià».<ref>Humphreys, Joe (1 August 2020). [https://www.irishtimes.com/culture/books/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek-joe-biden-is-long-term-the-same-catastrophe-as-trump-1.4312913 "Slavoj Žižek: 'Joe Biden is long-term the same catastrophe as Trump'"]. ''Irish Times''. Archived from the original on 13 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> <ref>Butler, Rex (12 August 2015). ''[https://books.google.es/books?id=xr5cCgAAQBAJ&pg=PA14&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false The Žižek Dictionary]''. Routledge. p. 14. ISBN <bdi>978-1-317-32443-0</bdi>.</ref> <ref>Barber, Daniel Colucciello (1 November 2011). ''[https://books.google.es/books?id=1X9JAwAAQBAJ&pg=PT27&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false On Diaspora: Christianity, Religion, and Secularity]''. Wipf and Stock Publishers. p. 27. ISBN <bdi>978-1-62189-103-1</bdi>.</ref> <ref>Vighi, Fabio (3 May 2012). ''[https://books.google.es/books?id=QteoAwAAQBAJ&pg=PA18&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Critical Theory and Film: Rethinking Ideology Through Film Noir]''. Bloomsbury Publishing. p. 18. ISBN <bdi>978-1-4411-3912-2</bdi>.</ref> <ref>Vardoulakis, Dimitris (29 June 2011). ''[https://books.google.es/books?id=naBlCKjmKfsC&pg=PA225&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Spinoza Now]''. University of Minnesota Press. p. 225. ISBN <bdi>978-0-8166-7280-6</bdi>.</ref> En els seus inicis, Žižek afirmava que ocupava «un espai teòric articulat entorn a tres centres de gravetat: la dialèctica hegeliana, la teoria psicoanalítica lacaniana i la crítica contemporànea de l'ideologia», senyalant «la teoria de Jacques Lacan» com l'element fonamental.<ref>Žižek, Slavoj (1991). ''For They Know Not What They Do''. London & New York: Verso. p. 2.</ref> En 2010, Žižek sostingué en canvi que per a ell Hegel és més fonamental que Lacan —«Inclús Lacan és solament una ferramenta per a llegir a Hegel. Per a mi, sempre és Hegel, Hegel, Hegel»—<ref>O'Hagan, Sean (26 June 2010). [https://www.theguardian.com/culture/2010/jun/27/slavoj-zizek-living-end-times "Slavoj Žižek: interview"]. ''Guardian''. Archived from the original on 17 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>, mentres que en 2019 afirmà que «per a mi, en cert sentit, tota la filosofia va ocórrer en eixos cinquanta anys» transcorreguts entre la ''Crítica de la raó pura'' (1781) de [[Immanuel Kant]] i la mort de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]] (1831).<ref>Žižek, Slavoj (17 September 2019). [https://blog.oup.com/2019/09/slavoj-zizek-on-what-really-makes-him-mad/ "Slavoj Žižek on what really makes him mad"]. ''Oxford University Press''. Archived from the original on 18 September 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Junt als seus treballs acadèmics i teòrics, Žižek és un prolífic comentariste de l'actualitat i dels debats polítics contemporàneus.

Žižek i el seu pensament han segut descrits per numerosos comentaristes com «hegelià-lacanià».<ref name=":6">Humphreys, Joe (1 August 2020). [https://www.irishtimes.com/culture/books/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek-joe-biden-is-long-term-the-same-catastrophe-as-trump-1.4312913 "Slavoj Žižek: 'Joe Biden is long-term the same catastrophe as Trump'"]. ''Irish Times''. Archived from the original on 13 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> <ref>Butler, Rex (12 August 2015). ''[https://books.google.es/books?id=xr5cCgAAQBAJ&pg=PA14&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false The Žižek Dictionary]''. Routledge. p. 14. ISBN <bdi>978-1-317-32443-0</bdi>.</ref> <ref>Barber, Daniel Colucciello (1 November 2011). ''[https://books.google.es/books?id=1X9JAwAAQBAJ&pg=PT27&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false On Diaspora: Christianity, Religion, and Secularity]''. Wipf and Stock Publishers. p. 27. ISBN <bdi>978-1-62189-103-1</bdi>.</ref> <ref>Vighi, Fabio (3 May 2012). ''[https://books.google.es/books?id=QteoAwAAQBAJ&pg=PA18&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Critical Theory and Film: Rethinking Ideology Through Film Noir]''. Bloomsbury Publishing. p. 18. ISBN <bdi>978-1-4411-3912-2</bdi>.</ref> <ref>Vardoulakis, Dimitris (29 June 2011). ''[https://books.google.es/books?id=naBlCKjmKfsC&pg=PA225&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Spinoza Now]''. University of Minnesota Press. p. 225. ISBN <bdi>978-0-8166-7280-6</bdi>.</ref> En els seus inicis, Žižek afirmava que ocupava «un espai teòric articulat entorn a tres centres de gravetat: la dialèctica hegeliana, la teoria psicoanalítica lacaniana i la crítica contemporànea de l'ideologia», senyalant «la teoria de Jacques Lacan» com l'element fonamental.<ref>Žižek, Slavoj (1991). ''For They Know Not What They Do''. London & New York: Verso. p. 2.</ref> En 2010, Žižek sostingué en canvi que per a ell Hegel és més fonamental que Lacan —«Inclús Lacan és solament una ferramenta per a llegir a Hegel. Per a mi, sempre és Hegel, Hegel, Hegel»—<ref>O'Hagan, Sean (26 June 2010). [https://www.theguardian.com/culture/2010/jun/27/slavoj-zizek-living-end-times "Slavoj Žižek: interview"]. ''Guardian''. Archived from the original on 17 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>, mentres que en 2019 afirmà que «per a mi, en cert sentit, tota la filosofia va ocórrer en eixos cinquanta anys» transcorreguts entre la ''Crítica de la raó pura'' (1781) de [[Immanuel Kant]] i la mort de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]] (1831).<ref>Žižek, Slavoj (17 September 2019). [https://blog.oup.com/2019/09/slavoj-zizek-on-what-really-makes-him-mad/ "Slavoj Žižek on what really makes him mad"]. ''Oxford University Press''. Archived from the original on 18 September 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Junt als seus treballs acadèmics i teòrics, Žižek és un prolífic comentariste de l'actualitat i dels debats polítics contemporàneus.

=== Subjectivitat ===

Llínea 85:

Žižek s'ha definit a sí mateixa com un «comuniste en un sentit qualificat»<ref>[https://www.democracynow.org/2008/3/11/everybody_in_the_world_except_us ''Democracy Now!'' television program online transcript] Archived 23 April 2022 at the Wayback Machine, 11 March 2008. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> i ha defés un «comunisme moderadament conservador».<ref>[https://jacobin.com/2020/12/slavoj-zizek-socialism-great-reset "Slavoj Žižek: We Need a Socialist Reset, Not a Corporate "Great Reset""]. ''jacobin.com''. Archived from the original on 2 November 2023. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Quan intervingué en una conferència sobre ''The Idea of Communism'', aplicà (també de forma matisada) l'etiqueta de «comunista» als manifestants de ''[[Occupy Wall Street]]'':<blockquote>No són comunistes, si per «comunisme» s'entén el sistema que, en raó, va colapsar en 1990 —i recordem que els comunistes que encara estan en el poder hui dirigixen el capitalisme més desapiadat (en China)—. [...] L'únic sentit en el que els manifestants són «comunistes» és que es preocupen pels bens comuns —els bens comuns de la naturalea, del coneiximent— que estan amenaçats pel sistema. Se'ls desacredita com a somiadors, pero els verdaders somiadors són aquells que creuen que les coses poden continuar indefinidament com estan ara, en solament uns pocs canvis cosmètics. Ells no són somiadors; estan despertant d'un somi que s'està convertint en un malensomi. No estan destruint res; estan reaccionant davant cóm el sistema s'està destruint gradualment a sí mateix.<ref>Slavoj, Žižek (2013). "Answers Without Questions". In Slavoj, Žižek (ed.). ''The Idea of Communism''. Vol. 2. London & New York: Verso. pp. 198–9.</ref></blockquote>

=== Política electoral ===

En maig de 2013, durant el ''Subversive Festival'', Žižek comentà: «Si no recolzen a [[SYRIZA]], llavors, en la meua visió del futur democràtic, tot lo que estes persones obtindran de mi [és] un billet d'anada en primera classe a un [[gulag]]». En resposta, el partit de centredreta Nova Democràcia afirmà que els comentaris de Žižek devien interpretar-se lliteralment i no de manera irònica.<ref>Mionis, Sabby (6 March 2012). [https://web.archive.org/web/20120306212641/http://www.haaretz.com/opinion/israel-must-fight-to-keep-neo-nazis-out-of-greece-s-government-1.416802 "Israel must fight to keep neo-Nazis out of Greece's government"]. ''Haaretz''. Archived from the original on 6 March 2012.</ref> <ref>[https://www.ekathimerini.com/economy/5/astra-banka-in-cyprus-linked-to-milosevic-loses-operating-license/ "Slovenian philosopher Zizek proposes 'gulag' for those who do not support SYRIZA"]. 20 May 2013. Archived from the original on 7 June 2013.</ref>

Poc abans de les eleccions presidencials franceses de 2017, Žižek afirmà que no es podia elegir entre Macron i Le Pen, argumentant que el [[neoliberalisme]] de Macron termina donant lloc al [[neofascisme]]. Açò va ser en resposta a molts sectors de l'esquerra que demanaven recolzar a Macron per a evitar una victòria de Le Pen.<ref>Žižek, Slavoj (3 May 2017). [https://www.independent.co.uk/voices/french-elections-marine-le-pen-emmanuel-macron-no-real-choice-a7714911.html "Don't Believe the Liberals – There Is No Real Choice between Le Pen and Macron"]. ''The Independent''. Archived from the original on 15 June 2017. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>

En 2022, Žižek expressà el seu respal al partit polític eslové Levica (L'Esquerra) en la seua quinta conferència anual.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=PpE6D1c8CZw "Slavoj Zizek gives support to Levica and comments on the Ukrainian crisis"], ''YouTube'', 15 March 2022, archived from the original on 3 April 2022.</ref>

==== Respal a l'elecció de Donald Trump ====

En una entrevista de 2016 en ''Channel 4'', Žižek afirmà que, de ser nortamericà, votaria per Donald Trump en les eleccions presidencials d'Estats Units de 2016:<blockquote>Estic horrorisat per ell [Trump]. Simplement pense que Hillary és el verdader perill. ... si Trump gana, abdós grans partits, republicans i demòcrates, tindrien que tornar a lo bàsic, replantejar-se a sí mateixos, i potser podrien sorgir algunes coses d'ahí. Eixa és la meua esperança desesperada, molt desesperada: que si Trump gana —escolten, Estats Units no és un Estat dictatorial, no introduirà el fascisme—, pero serà una espècie de gran despertar. Es posaran en marcha nous processos polítics, es desencadenaran. Pero soc molt conscient de que la situació és molt perillosa... simplement crec que Hillary representa esta inèrcia absoluta, la més perillosa. Perque és una guerrera de la Guerra Freda, entre atres coses, vinculada als bancs, que fingix ser socialment progressiste.<ref>[https://www.facebook.com/Channel4News/videos/10154211377601939/ "Slavoj Žižek: 'I would vote Trump'"]. Channel 4. Archived from the original on 20 January 2021. Consultat el 22 de juny de 2026 – via Facebook.</ref></blockquote>Estes postures foren caracterisades de forma despectiva com [[Acceleracionisme|acceleracionistes]] per ''Left Voice'',<ref>Steinman, Ian (4 November 2016). [https://www.leftvoice.org/from-farce-to-tragedy-zizek-endorses-trump/ "From Farce to Tragedy: Žižek Endorses Trump"]. ''Left Voice''. Archived from the original on 22 June 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> i calificades de «regresives» per [[Noam Chomsky]].<ref>[https://network.aljazeera.net/en/pressroom/noam-chomsky-speaks-%E2%80%98upfront%E2%80%99-slams-media-coverage-criticises-third-party-voters "Noam Chomsky speaks with 'Upfront' - slams media coverage, criticises third party voters"]. ''Al Jazeera''. 24 November 2016. Archived from the original on 20 June 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>

En 2019 i 2020, Žižek defengué les seues postures,<ref>Žižek, Slavoj (26 June 2019). [https://www.independent.co.uk/voices/trump-hillary-clinton-populist-right-left-democratic-party-civil-war-a8975121.html "Voices Was I right to back Donald Trump over Hillary Clinton? Absolutely"]. ''The Independent''. Archived from the original on 4 July 2019. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> afirmant que l'elecció de Trump «va crear, per primera volta en no sé quàntes décades, una verdadera esquerra nortamericana», senyalant l'impuls que donà a [[Bernie Sanders]] i [[Alexandria Ocasio-Cortez]].<ref name=":6" />

No obstant, en relació en les eleccions presidencials d'Estats Units de 2020, Žižek afirmà sentir-se «tentat de canviar la seua posició», dient que «Trump és ya una miqueta massa»<ref name=":6" />. En una atra entrevista, mantingué la seua «aposta» de 2016 de que l'elecció de Trump provocaria una reacció socialista («potser tenia raó»), pero va sostindre que «ara, en el coronavirus: no, no —no Trump. ... per difícil que em resulte dir-ho, ara diria “Biden és millor que Trump”, encara que estiga llunt de ser ideal»<ref>Valuetainment (16 May 2020). [https://www.youtube.com/watch?v=GHH96Fc0_lo&t=0s "Communist Philosopher Debates Capitalism - Slavoj Žižek"]. ''YouTube''. Archived from the original on 18 May 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>. En el seu llibre de 2022, ''Heaven in Disorder'', Žižek seguí expressant la seua preferència per Joe Biden front a Donald Trump, afirmant que «Trump estava corroent la substància ètica de les nostres vides», mentres que Biden representa al gran capital d'una manera més cortés.<ref>Žižek, Slavoj (2022). ''Heaven in Disorder''. New York & London: OR Books. p. 119.</ref>

=== Qüestions socials ===

Les opinions de Žižek sobre qüestions socials com l'[[eurocentrisme]], l'immigració i les persones [[LGBT]] han suscitat crítiques i acusacions d'intolerància.<ref>Kapoor, Ilan (2018). "Žižek, Antagonism and Politics Now: Three Recent Controversies". ''International Journal of Žižek Studies''. '''12''' (1).</ref>

==== Europa i multiculturalisme ====

En el seu artícul de 1997 «''Multiculturalism, Or, The Cultural Logic of Multinational Capitalism''», Žižek criticà el [[multiculturalisme]] per privilegiar una perspectiva culturalment «neutral» des de la qual totes les cultures són apreheses de manera distant en la seua particularitat, ya que eixe distanciament reproduïx el procediment raciste de l'alterisació (''othering''). Aixina mateix, sosté que la fixació en identitats i lluites particulars es correspon en l'abandó de la lluita universal contra el [[Capitalisme|capitalisme global]].<ref name=":7">Žižek, Slavoj (1997). [https://newleftreview.org/issues/i225/articles/slavoj-zizek-multiculturalism-or-the-cultural-logic-of-multinational-capitalism "Multiculturalism, Or, The Cultural Logic of Multinational Capitalism"]. ''New Left Review'' (I/225) 1919: 28–51. doi:10.64590/gzu. Archived from the original on 12 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>

En el seu artícul de 1998 «A Leftist Plea for "Eurocentrism», sostingué que l'esquerra deuria «socavar l'imperi global del capital no afirmant identitats particulars, sino per mig de l'afirmació d'una nova universalitat»<ref>Žižek, Slavoj (1998). "A Leftist Plea for "Eurocentrism"". ''Critical Inquiry''. '''24''' (4): 1008. [https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/448904 doi:10.1086/448904]. S2CID 211516308.</ref>, i que en esta lluita el valor universaliste europeu de la iguallibertat (terme de [[Étienne Balibar]]) deuria ocupar un lloc central, proponent «una apropiació d'esquerres del llegat europeu»<ref>Žižek, Slavoj (1998). "A Leftist Plea for "Eurocentrism"". ''Critical Inquiry''. '''24''' (4): 1006. [https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/448904 doi:10.1086/448904]. S2CID 211516308.</ref>. En atres texts, també ha defés, en llínea en [[Karl Marx|Marx]], que la destrucció per part d'Europa de tradicions no europees (per eixemple, per mig de l'imperialisme i l'esclavitut) ha obert l'espai per a una «doble lliberació», tant de la tradició com de la dominació europea.<ref>Žižek, Slavoj (2014). "The Impasses of Today's Radical Politics". ''Crisis & Critique''. '''1''': 11ff.</ref>

En el seu artícul de 2010 «The Two Zizeks», Nivedita Menon criticà a Žižek per centrar-se en la diferenciació com un proyecte colonial, ignorant que l'assimilació també ho va ser; aixina mateix, li va reprochar privilegiar el llegat cristià de l'Ilustració europea com algo neutral, «lliure dels marcadors culturals que afecten fatalment a totes les demés religions».<ref>Menon, Nivedita (7 January 2010). [https://web.archive.org/web/20100116065758/http://kafila.org/2010/01/07/the-two-zizeks/ "The Two Zizeks"]. ''KAFILA – Collective explorations since 2006''. Archived from the original on 16 January 2010.</ref> David Pavón Cuéllar, propenc a Žižek, també ho criticà.<ref>Pavón-Cuéllar, D. (2020). [https://zizekstudies.org/index.php/IJZS/article/view/1193/1225 "Žižek, universalismo y colonialismo: doce tesis para no aceptarlo todo"] (pdf). ''International Journal of Žižek Studies'' (in Spanish). '''14''' (3): 1–22. Archived from the original on 1 April 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>

A mitan de la década de 2010, entorn a la qüestió de l'eurocentrisme, es produí una disputa entre Žižek i [[Walter Mignolo]]. En ella, Mignolo (recolzant un artícul anterior d'[[Hamid Dabashi]],<ref>Dabashi, Hamid. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/1/15/can-non-europeans-think/ "Can non-Europeans think?]". ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> que qüestionava la centralitat de filòsofs europeus com Žižek, criticat a la seua volta per [[Michael Marder]]<ref>Marder, Micheal. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/4/13/a-post-colonial-comedy-of-errors/ "A post-colonial comedy of errors"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>) sostingué que la lluita decolonial devia oblidar-se de la filosofia europea, supostament seguint a [[Frantz Fanon]].<ref>Mignolo, Walter D. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/2/19/yes-we-can-non-european-thinkers-and-philosophers/ "Yes, we can: Non-European thinkers and philosophers"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> En resposta, Žižek senyalà les influències intelectuals europees de Fanon, aixina com la seua resistència a ser encasellat dins de la tradició negra, i afirmà seguir a Fanon en este punt.<ref>Žižek, Slavoj (2014). "The Impasses of Today's Radical Politics". ''Crisis & Critique''. '''1''': 9ff.</ref> En el seu llibre ''Can Non-Europeans Think?'' (prologat per Mignolo), Dabashi també criticà a Žižek per privilegiar Europa;<ref>Dabashi, Hamid (2015). ''Can Non-Europeans Think?''. London: Zed Books. p. 1ff. ISBN <bdi>978-1783604227</bdi>.</ref> Žižek argumentà que Dabashi ho tergiversa de manera difamatòria i caricaturesca per mig d'atribucions errònees,<ref>Žižek, Slavoj (5 August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/a-reply-to-my-critics/ "A Reply to My Critics"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 7 August 2016. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> una crítica respalada per [[Ilan Kapoor]].<ref name=":7" />

=== Atres ===

@@ Llínea 55: / Llínea 55: @@
 == Pensament i posicionaments ==
-Žižek i el seu pensament han segut descrits per numerosos comentaristes com «hegelià-lacanià».<ref>Humphreys, Joe (1 August 2020). [https://www.irishtimes.com/culture/books/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek-joe-biden-is-long-term-the-same-catastrophe-as-trump-1.4312913 "Slavoj Žižek: 'Joe Biden is long-term the same catastrophe as Trump'"]. ''Irish Times''. Archived from the original on 13 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> <ref>Butler, Rex (12 August 2015). ''[https://books.google.es/books?id=xr5cCgAAQBAJ&pg=PA14&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false The Žižek Dictionary]''. Routledge. p. 14. ISBN <bdi>978-1-317-32443-0</bdi>.</ref> <ref>Barber, Daniel Colucciello (1 November 2011). ''[https://books.google.es/books?id=1X9JAwAAQBAJ&pg=PT27&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false On Diaspora: Christianity, Religion, and Secularity]''. Wipf and Stock Publishers. p. 27. ISBN <bdi>978-1-62189-103-1</bdi>.</ref> <ref>Vighi, Fabio (3 May 2012). ''[https://books.google.es/books?id=QteoAwAAQBAJ&pg=PA18&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Critical Theory and Film: Rethinking Ideology Through Film Noir]''. Bloomsbury Publishing. p. 18. ISBN <bdi>978-1-4411-3912-2</bdi>.</ref> <ref>Vardoulakis, Dimitris (29 June 2011). ''[https://books.google.es/books?id=naBlCKjmKfsC&pg=PA225&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Spinoza Now]''. University of Minnesota Press. p. 225. ISBN <bdi>978-0-8166-7280-6</bdi>.</ref> En els seus inicis, Žižek afirmava que ocupava «un espai teòric articulat entorn a tres centres de gravetat: la dialèctica hegeliana, la teoria psicoanalítica lacaniana i la crítica contemporànea de l'ideologia», senyalant «la teoria de Jacques Lacan» com l'element fonamental.<ref>Žižek, Slavoj (1991). ''For They Know Not What They Do''. London & New York: Verso. p. 2.</ref> En 2010, Žižek sostingué en canvi que per a ell Hegel és més fonamental que Lacan —«Inclús Lacan és solament una ferramenta per a llegir a Hegel. Per a mi, sempre és Hegel, Hegel, Hegel»—<ref>O'Hagan, Sean (26 June 2010). [https://www.theguardian.com/culture/2010/jun/27/slavoj-zizek-living-end-times "Slavoj Žižek: interview"]. ''Guardian''. Archived from the original on 17 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>, mentres que en 2019 afirmà que «per a mi, en cert sentit, tota la filosofia va ocórrer en eixos cinquanta anys» transcorreguts entre la ''Crítica de la raó pura'' (1781) de [[Immanuel Kant]] i la mort de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]] (1831).<ref>Žižek, Slavoj (17 September 2019). [https://blog.oup.com/2019/09/slavoj-zizek-on-what-really-makes-him-mad/ "Slavoj Žižek on what really makes him mad"]. ''Oxford University Press''. Archived from the original on 18 September 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Junt als seus treballs acadèmics i teòrics, Žižek és un prolífic comentariste de l'actualitat i dels debats polítics contemporàneus.
+Žižek i el seu pensament han segut descrits per numerosos comentaristes com «hegelià-lacanià».<ref name=":6">Humphreys, Joe (1 August 2020). [https://www.irishtimes.com/culture/books/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek-joe-biden-is-long-term-the-same-catastrophe-as-trump-1.4312913 "Slavoj Žižek: 'Joe Biden is long-term the same catastrophe as Trump'"]. ''Irish Times''. Archived from the original on 13 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> <ref>Butler, Rex (12 August 2015). ''[https://books.google.es/books?id=xr5cCgAAQBAJ&pg=PA14&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false The Žižek Dictionary]''. Routledge. p. 14. ISBN <bdi>978-1-317-32443-0</bdi>.</ref> <ref>Barber, Daniel Colucciello (1 November 2011). ''[https://books.google.es/books?id=1X9JAwAAQBAJ&pg=PT27&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false On Diaspora: Christianity, Religion, and Secularity]''. Wipf and Stock Publishers. p. 27. ISBN <bdi>978-1-62189-103-1</bdi>.</ref> <ref>Vighi, Fabio (3 May 2012). ''[https://books.google.es/books?id=QteoAwAAQBAJ&pg=PA18&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Critical Theory and Film: Rethinking Ideology Through Film Noir]''. Bloomsbury Publishing. p. 18. ISBN <bdi>978-1-4411-3912-2</bdi>.</ref> <ref>Vardoulakis, Dimitris (29 June 2011). ''[https://books.google.es/books?id=naBlCKjmKfsC&pg=PA225&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Spinoza Now]''. University of Minnesota Press. p. 225. ISBN <bdi>978-0-8166-7280-6</bdi>.</ref> En els seus inicis, Žižek afirmava que ocupava «un espai teòric articulat entorn a tres centres de gravetat: la dialèctica hegeliana, la teoria psicoanalítica lacaniana i la crítica contemporànea de l'ideologia», senyalant «la teoria de Jacques Lacan» com l'element fonamental.<ref>Žižek, Slavoj (1991). ''For They Know Not What They Do''. London & New York: Verso. p. 2.</ref> En 2010, Žižek sostingué en canvi que per a ell Hegel és més fonamental que Lacan —«Inclús Lacan és solament una ferramenta per a llegir a Hegel. Per a mi, sempre és Hegel, Hegel, Hegel»—<ref>O'Hagan, Sean (26 June 2010). [https://www.theguardian.com/culture/2010/jun/27/slavoj-zizek-living-end-times "Slavoj Žižek: interview"]. ''Guardian''. Archived from the original on 17 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>, mentres que en 2019 afirmà que «per a mi, en cert sentit, tota la filosofia va ocórrer en eixos cinquanta anys» transcorreguts entre la ''Crítica de la raó pura'' (1781) de [[Immanuel Kant]] i la mort de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]] (1831).<ref>Žižek, Slavoj (17 September 2019). [https://blog.oup.com/2019/09/slavoj-zizek-on-what-really-makes-him-mad/ "Slavoj Žižek on what really makes him mad"]. ''Oxford University Press''. Archived from the original on 18 September 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Junt als seus treballs acadèmics i teòrics, Žižek és un prolífic comentariste de l'actualitat i dels debats polítics contemporàneus.
 === Subjectivitat ===
@@ Llínea 85: / Llínea 85: @@
 Žižek s'ha definit a sí mateixa com un «comuniste en un sentit qualificat»<ref>[https://www.democracynow.org/2008/3/11/everybody_in_the_world_except_us ''Democracy Now!'' television program online transcript] Archived 23 April 2022 at the Wayback Machine, 11 March 2008. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> i ha defés un «comunisme moderadament conservador».<ref>[https://jacobin.com/2020/12/slavoj-zizek-socialism-great-reset "Slavoj Žižek: We Need a Socialist Reset, Not a Corporate "Great Reset""]. ''jacobin.com''. Archived from the original on 2 November 2023. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Quan intervingué en una conferència sobre ''The Idea of Communism'', aplicà (també de forma matisada) l'etiqueta de «comunista» als manifestants de ''[[Occupy Wall Street]]'':<blockquote>No són comunistes, si per «comunisme» s'entén el sistema que, en raó, va colapsar en 1990 —i recordem que els comunistes que encara estan en el poder hui dirigixen el capitalisme més desapiadat (en China)—. [...] L'únic sentit en el que els manifestants són «comunistes» és que es preocupen pels bens comuns —els bens comuns de la naturalea, del coneiximent— que estan amenaçats pel sistema. Se'ls desacredita com a somiadors, pero els verdaders somiadors són aquells que creuen que les coses poden continuar indefinidament com estan ara, en solament uns pocs canvis cosmètics. Ells no són somiadors; estan despertant d'un somi que s'està convertint en un malensomi. No estan destruint res; estan reaccionant davant cóm el sistema s'està destruint gradualment a sí mateix.<ref>Slavoj, Žižek (2013). "Answers Without Questions". In Slavoj, Žižek (ed.). ''The Idea of Communism''. Vol. 2. London & New York: Verso. pp. 198–9.</ref></blockquote>
+=== Política electoral ===
+En maig de 2013, durant el ''Subversive Festival'', Žižek comentà: «Si no recolzen a [[SYRIZA]], llavors, en la meua visió del futur democràtic, tot lo que estes persones obtindran de mi [és] un billet d'anada en primera classe a un [[gulag]]». En resposta, el partit de centredreta Nova Democràcia afirmà que els comentaris de Žižek devien interpretar-se lliteralment i no de manera irònica.<ref>Mionis, Sabby (6 March 2012). [https://web.archive.org/web/20120306212641/http://www.haaretz.com/opinion/israel-must-fight-to-keep-neo-nazis-out-of-greece-s-government-1.416802 "Israel must fight to keep neo-Nazis out of Greece's government"]. ''Haaretz''. Archived from the original on 6 March 2012.</ref> <ref>[https://www.ekathimerini.com/economy/5/astra-banka-in-cyprus-linked-to-milosevic-loses-operating-license/ "Slovenian philosopher Zizek proposes 'gulag' for those who do not support SYRIZA"]. 20 May 2013. Archived from the original on 7 June 2013.</ref>
+Poc abans de les eleccions presidencials franceses de 2017, Žižek afirmà que no es podia elegir entre Macron i Le Pen, argumentant que el [[neoliberalisme]] de Macron termina donant lloc al [[neofascisme]]. Açò va ser en resposta a molts sectors de l'esquerra que demanaven recolzar a Macron per a evitar una victòria de Le Pen.<ref>Žižek, Slavoj (3 May 2017). [https://www.independent.co.uk/voices/french-elections-marine-le-pen-emmanuel-macron-no-real-choice-a7714911.html "Don't Believe the Liberals – There Is No Real Choice between Le Pen and Macron"]. ''The Independent''. Archived from the original on 15 June 2017. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>
+En 2022, Žižek expressà el seu respal al partit polític eslové Levica (L'Esquerra) en la seua quinta conferència anual.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=PpE6D1c8CZw "Slavoj Zizek gives support to Levica and comments on the Ukrainian crisis"], ''YouTube'', 15 March 2022, archived from the original on 3 April 2022.</ref>
+==== Respal a l'elecció de Donald Trump ====
+En una entrevista de 2016 en ''Channel 4'', Žižek afirmà que, de ser nortamericà, votaria per Donald Trump en les eleccions presidencials d'Estats Units de 2016:<blockquote>Estic horrorisat per ell [Trump]. Simplement pense que Hillary és el verdader perill. ... si Trump gana, abdós grans partits, republicans i demòcrates, tindrien que tornar a lo bàsic, replantejar-se a sí mateixos, i potser podrien sorgir algunes coses d'ahí. Eixa és la meua esperança desesperada, molt desesperada: que si Trump gana —escolten, Estats Units no és un Estat dictatorial, no introduirà el fascisme—, pero serà una espècie de gran despertar. Es posaran en marcha nous processos polítics, es desencadenaran. Pero soc molt conscient de que la situació és molt perillosa... simplement crec que Hillary representa esta inèrcia absoluta, la més perillosa. Perque és una guerrera de la Guerra Freda, entre atres coses, vinculada als bancs, que fingix ser socialment progressiste.<ref>[https://www.facebook.com/Channel4News/videos/10154211377601939/ "Slavoj Žižek: 'I would vote Trump'"]. Channel 4. Archived from the original on 20 January 2021. Consultat el 22 de juny de 2026 – via Facebook.</ref></blockquote>Estes postures foren caracterisades de forma despectiva com [[Acceleracionisme|acceleracionistes]] per ''Left Voice'',<ref>Steinman, Ian (4 November 2016). [https://www.leftvoice.org/from-farce-to-tragedy-zizek-endorses-trump/ "From Farce to Tragedy: Žižek Endorses Trump"]. ''Left Voice''. Archived from the original on 22 June 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> i calificades de «regresives» per [[Noam Chomsky]].<ref>[https://network.aljazeera.net/en/pressroom/noam-chomsky-speaks-%E2%80%98upfront%E2%80%99-slams-media-coverage-criticises-third-party-voters "Noam Chomsky speaks with 'Upfront' - slams media coverage, criticises third party voters"]. ''Al Jazeera''. 24 November 2016. Archived from the original on 20 June 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>
+En 2019 i 2020, Žižek defengué les seues postures,<ref>Žižek, Slavoj (26 June 2019). [https://www.independent.co.uk/voices/trump-hillary-clinton-populist-right-left-democratic-party-civil-war-a8975121.html "Voices Was I right to back Donald Trump over Hillary Clinton? Absolutely"]. ''The Independent''. Archived from the original on 4 July 2019. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> afirmant que l'elecció de Trump «va crear, per primera volta en no sé quàntes décades, una verdadera esquerra nortamericana», senyalant l'impuls que donà a [[Bernie Sanders]] i [[Alexandria Ocasio-Cortez]].<ref name=":6" />
+No obstant, en relació en les eleccions presidencials d'Estats Units de 2020, Žižek afirmà sentir-se «tentat de canviar la seua posició», dient que «Trump és ya una miqueta massa»<ref name=":6" />. En una atra entrevista, mantingué la seua «aposta» de 2016 de que l'elecció de Trump provocaria una reacció socialista («potser tenia raó»), pero va sostindre que «ara, en el coronavirus: no, no —no Trump. ... per difícil que em resulte dir-ho, ara diria “Biden és millor que Trump”, encara que estiga llunt de ser ideal»<ref>Valuetainment (16 May 2020). [https://www.youtube.com/watch?v=GHH96Fc0_lo&t=0s "Communist Philosopher Debates Capitalism - Slavoj Žižek"]. ''YouTube''. Archived from the original on 18 May 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>. En el seu llibre de 2022, ''Heaven in Disorder'', Žižek seguí expressant la seua preferència per Joe Biden front a Donald Trump, afirmant que «Trump estava corroent la substància ètica de les nostres vides», mentres que Biden representa al gran capital d'una manera més cortés.<ref>Žižek, Slavoj (2022). ''Heaven in Disorder''. New York & London: OR Books. p. 119.</ref>
+=== Qüestions socials ===
+Les opinions de Žižek sobre qüestions socials com l'[[eurocentrisme]], l'immigració i les persones [[LGBT]] han suscitat crítiques i acusacions d'intolerància.<ref>Kapoor, Ilan (2018). "Žižek, Antagonism and Politics Now: Three Recent Controversies". ''International Journal of Žižek Studies''. '''12''' (1).</ref>
+==== Europa i multiculturalisme ====
+En el seu artícul de 1997 «''Multiculturalism, Or, The Cultural Logic of Multinational Capitalism''», Žižek criticà el [[multiculturalisme]] per privilegiar una perspectiva culturalment «neutral» des de la qual totes les cultures són apreheses de manera distant en la seua particularitat, ya que eixe distanciament reproduïx el procediment raciste de l'alterisació (''othering''). Aixina mateix, sosté que la fixació en identitats i lluites particulars es correspon en l'abandó de la lluita universal contra el [[Capitalisme|capitalisme global]].<ref name=":7">Žižek, Slavoj (1997). [https://newleftreview.org/issues/i225/articles/slavoj-zizek-multiculturalism-or-the-cultural-logic-of-multinational-capitalism "Multiculturalism, Or, The Cultural Logic of Multinational Capitalism"]. ''New Left Review'' (I/225) 1919: 28–51. doi:10.64590/gzu. Archived from the original on 12 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>
+En el seu artícul de 1998 «A Leftist Plea for "Eurocentrism», sostingué que l'esquerra deuria «socavar l'imperi global del capital no afirmant identitats particulars, sino per mig de l'afirmació d'una nova universalitat»<ref>Žižek, Slavoj (1998). "A Leftist Plea for "Eurocentrism"". ''Critical Inquiry''. '''24''' (4): 1008. [https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/448904 doi:10.1086/448904]. S2CID 211516308.</ref>, i que en esta lluita el valor universaliste europeu de la iguallibertat (terme de [[Étienne Balibar]]) deuria ocupar un lloc central, proponent «una apropiació d'esquerres del llegat europeu»<ref>Žižek, Slavoj (1998). "A Leftist Plea for "Eurocentrism"". ''Critical Inquiry''. '''24''' (4): 1006. [https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/448904 doi:10.1086/448904]. S2CID 211516308.</ref>. En atres texts, també ha defés, en llínea en [[Karl Marx|Marx]], que la destrucció per part d'Europa de tradicions no europees (per eixemple, per mig de l'imperialisme i l'esclavitut) ha obert l'espai per a una «doble lliberació», tant de la tradició com de la dominació europea.<ref>Žižek, Slavoj (2014). "The Impasses of Today's Radical Politics". ''Crisis & Critique''. '''1''': 11ff.</ref>
+En el seu artícul de 2010 «The Two Zizeks», Nivedita Menon criticà a Žižek per centrar-se en la diferenciació com un proyecte colonial, ignorant que l'assimilació també ho va ser; aixina mateix, li va reprochar privilegiar el llegat cristià de l'Ilustració europea com algo neutral, «lliure dels marcadors culturals que afecten fatalment a totes les demés religions».<ref>Menon, Nivedita (7 January 2010). [https://web.archive.org/web/20100116065758/http://kafila.org/2010/01/07/the-two-zizeks/ "The Two Zizeks"]. ''KAFILA – Collective explorations since 2006''. Archived from the original on 16 January 2010.</ref> David Pavón Cuéllar, propenc a Žižek, també ho criticà.<ref>Pavón-Cuéllar, D. (2020). [https://zizekstudies.org/index.php/IJZS/article/view/1193/1225 "Žižek, universalismo y colonialismo: doce tesis para no aceptarlo todo"] (pdf). ''International Journal of Žižek Studies'' (in Spanish). '''14''' (3): 1–22. Archived from the original on 1 April 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>
+A mitan de la década de 2010, entorn a la qüestió de l'eurocentrisme, es produí una disputa entre Žižek i [[Walter Mignolo]]. En ella, Mignolo (recolzant un artícul anterior d'[[Hamid Dabashi]],<ref>Dabashi, Hamid. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/1/15/can-non-europeans-think/ "Can non-Europeans think?]". ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> que qüestionava la centralitat de filòsofs europeus com Žižek, criticat a la seua volta per [[Michael Marder]]<ref>Marder, Micheal. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/4/13/a-post-colonial-comedy-of-errors/ "A post-colonial comedy of errors"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>) sostingué que la lluita decolonial devia oblidar-se de la filosofia europea, supostament seguint a [[Frantz Fanon]].<ref>Mignolo, Walter D. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/2/19/yes-we-can-non-european-thinkers-and-philosophers/ "Yes, we can: Non-European thinkers and philosophers"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> En resposta, Žižek senyalà les influències intelectuals europees de Fanon, aixina com la seua resistència a ser encasellat dins de la tradició negra, i afirmà seguir a Fanon en este punt.<ref>Žižek, Slavoj (2014). "The Impasses of Today's Radical Politics". ''Crisis & Critique''. '''1''': 9ff.</ref> En el seu llibre ''Can Non-Europeans Think?'' (prologat per Mignolo), Dabashi també criticà a Žižek per privilegiar Europa;<ref>Dabashi, Hamid (2015). ''Can Non-Europeans Think?''. London: Zed Books. p. 1ff. ISBN <bdi>978-1783604227</bdi>.</ref> Žižek argumentà que Dabashi ho tergiversa de manera difamatòria i caricaturesca per mig d'atribucions errònees,<ref>Žižek, Slavoj (5 August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/a-reply-to-my-critics/ "A Reply to My Critics"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 7 August 2016. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> una crítica respalada per [[Ilan Kapoor]].<ref name=":7" />
 === Atres ===