Diferència entre les revisions de "David Hockney"

'''David Hockney''' ([[9 de juliol]] de [[1937]] - † [[11 de juny]] de [[2026]]) fon un pintor, escenógraf i fotógraf [[Anglaterra|anglés]]. Com a important contribuent al moviment de l'[[art pop]] de la década de [[1960]], és considerat un dels artistes [[britànics]] més influents dels [[sigle XX|sigles XX]] i [[Sigle XXI|XXI]].

Hockney estudià en el Royal College of Art abans de traslladar-se a [[Los Àngeles]] en la [[década de 1960]]. La llum i l'estil de vida de Califòrnia tingueren un profunt efecte en la seua obra; utilisant pintura acrílica, realisà grans estudis de retrats abans d'orientar-se cap als gravats i els fotocollages en les etapes posteriors de la seua carrera. En les últimes décades de la seua trayectòria utilisà àmpliament aplicacions digitals i retornà als paisages de [[Yorkshire]] de la seua infància en grans peces realisades ''[[en plein air]]''. També fon un reconegut escenógraf d'òpera. Va expondre internacionalment en vàries retrospectives importants en institucions destacades i va rebre importants honors cívics i institucionals. Hockney declarà obertament la seua homosexualitat quan era jove, varis anys abans de la despenalisació de l'homosexualitat en Gran Bretanya. Va viure entre el [[Regne Unit]], [[França]] i [[Estats Units]]. A finals de la década de 2010, les vendes en subastes ho varen consolidar com l'artiste viu més car.

En 1964, Hockney es traslladà a Los Àngeles, a on s'inspirà per a realisar una série de pintures de piscines amprant el llavors relativament nou mig de l'acrílic i utilisant colors vibrants. Durant finals de la década de 1960 i la de 1970 va viure en distints periodos en Los Àngeles, Londres i París. En 1974 inicià una relació personal que va durar una década en Gregory Evans, qui es traslladà en ell a Estats Units en 1976 i que, en 2019, seguia sent el seu soci professional.<ref>[https://web.archive.org/web/20180227035124/https://www.barnebys.com/blog/article/11661/when-david-met-gregory-the-man-behind-hockneys-career/ "When David met Gregory: The man behind Hockney's career"]. Barnebys. 3 July 2017. Archived from the original on 27 February 2018.</ref>

En 1978 llogà una casa en Hollywood Hills; posteriorment la comprà i l'amplià per a incloure el seu estudi.<ref>Weinraub, Bernard (15 August 2001). [https://www.nytimes.com/2001/08/15/arts/enticed-bright-light-david-hockney-show-photocollages-los-angeles.html "Enticed by Bright Light; From David Hockney, a Show of Photocollages in Los Angeles"]. ''The New York Times''. Archived from the original on 17 April 2014. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> També posseïa una casa de plaja d'uns 1.643 peus quadrats (152,6 m²) en el 21039 de Pacific Coast Highway, en Malibú, que va vendre en 1999 per aproximadament 1,5 millons de dólars (1,2 millons de lliures).<ref>[https://web.archive.org/web/20181120221152/http://www.bergproperties.com/blog/artist-david-hockney-sells-1908-square-foot-house-in-los-angeles-hollywood-hills-to-his-former-lover-and-now-working-partner-and-friend-gregory-evans-/ "Artist David Hockney sells the 1,908-square-foot house in Los Angeles' Hollywood Hills to his former lover and now working partner and friend Gregory Evans for $600K"]. ''BergProperties.com''. Archived from the original on 20 November 2018.</ref> En la década de 1990, Hockney tornà en major freqüència a Yorkshire, normalment cada tres mesos, per a visitar a la seua mare,<ref name=":1">Isenberg, Barbara (6 December 2009). [https://www.latimes.com/entertainment/arts/la-ca-hockney6-2009dec06-story.html "The worlds of David Hockney"]. ''Los Angeles Times''. Archived from the original on 26 April 2014. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> que morí en 1999. Fins a 1997, rara volta permaneixia allí més de dos semanes,<ref name=":1" /> quan el seu amic Jonathan Silver, que patia una malaltia terminal, li animà a plasmar l'entorn local. Al principi ho va fer en pintures basades en la memòria, algunes inspirades en la seua infància. En 1998 completà la seua pintura del parage emblemàtic de Yorkshire, Garrowby Hill.<ref>Thompson, Jessie (7 February 2017). [https://www.standard.co.uk/culture/david-hockney-at-tate-britain-five-hockney-paintings-to-bring-you-joy-a3460641.html "David Hockney at Tate Britain: Five Hockney paintings to bring you joy"]. ''London Evening Standard''. Archived from the original on 31 December 2019. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney retornà a Yorkshire durant periodos cada volta més llarcs i, per a 2003, estava pintant el paisage ''en plein air'' tant a l'oli com a l'aquarela.<ref name=":1" />

En 2016, la ''Royal Academy'' expongué la série de Hockney titulada ''82 Portraits and 1 Still-life'', que posteriorment viajà a ''Ca’ Pesaro'' en [[Venècia]] ([[Itàlia]]), al Museu Guggenheim de [[Bilbao]] en 2017 i al Museu d'Art del Comtat de [[Los Àngeles]] en 2018.<ref>[https://myartguides.com/exhibitions/venice/david-hockney-82-portraits-and-1-still-life/ "David Hockney: 82 Portraits and 1 Still-life | My Art Guides"]. ''My Art Guides | Your Compass in the Art World''. Archived from the original on 20 January 2022. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney va descriure les pintures, iniciades en 2013, com a «exposicions de vint hores», ya que cada sessió durava entre sis i sèt hores durant tres dies consecutius.<ref>Cumming, Laura (3 July 2016). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2016/jul/03/david-hockney-82-portraits-royal-academy-observer-review "David Hockney RA: 82 Portraits and 1 Still-life review – are you sitting colourfully?"]. ''The Guardian''. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref>

Hockney experimentà en el [[gravat]] ya en 1954 en una [[litografia]] titulada ''Self-Portrait'' (Autorretrato) i  treballà l'aiguafort durant la seua etapa en el RCA.<ref name=":2">Beaumont-Jones, Julia (November–December 2014). [https://web.archive.org/web/20190727090102/http://artinprint.org/review/the-rakes-progress/ "The Rake's Progress"]. ''Art in Print''. Vol. 4, no. 4. Archived from the original on 27 July 2019.</ref> Una de les seues primeres litografies, ''Fish'' ''& Chip Shop'', fon entregada a la seua tenda local de ''fish and chips'', Siga Catch, en Eccleshill, en 1954. Fon venuda en subasta en Christie's de Londres en 2017, en una estimació de 6.000 a 8.000 lliures esterlines.<ref>Brown, Mark (14 February 2017). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2017/feb/14/david-hockney-print-fish-and-chip-shop-bradford "Pride of plaice: Hockney print that hung in Bradford chippy goes up for sale"] – via The Guardian.</ref> En 1965, el taller d'impressió Gemini G.I.L. es posà en contacte en ell per a que creara una série de litografies en temàtica de Los Àngeles. Hockney respongué creant ''The Hollywood Collection'', una série de litografies que recreaven la colecció d'art d'una estrela d'Hollywood, en la que cada peça representava una obra d'art imaginària dins d'un marc. Posteriorment, Hockney produiria moltes atres carpetes en Gemini G.I.L., entre elles ''Friends'', ''The Weather Series'' i ''Some New Prints''.<ref>[https://www.christies.com/lot/lot-5532570/?intObjectID=5532570 "David Hockney, ''A Hollywood Collection (S.A.C. 41–46; Tokyo 41–46)'' (1965)"]. ''Hockney on Paper''. London: Christie's. 17 February 2012. Archived from the original on 15 August 2020. Consultat el 17 de juny de 2026.</ref> Durant la década de 1960, va realisar vàries séries de gravats que ell considerava «relats gràfics», entre elles A ''Rake’s Progress'' (1961–1963),<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084605/https://www.tate.org.uk/art/artworks/hockney-a-rakes-progress-65348 "'A Rake's Progress', David Hockney, 1961–3"]. ''Tate Etc''. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> a partir de [[William Hogarth|Hogarth]]; ''Illustrations for Fourteen Poems from C.P. Cavafy'' (1966)<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084550/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/illustrations-for-fourteen-poems-from-cp-cavafy "The David Hockney Foundation: Illustrations for Fourteen Poems from C.P. Cavafy"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> i ''Illustrations for Six Fairy Tals from the Brothers Grimm'' (1969).<ref>[https://web.archive.org/web/20190727090133/https://www.thedavidhockneyfoundation.org/series/illustrations-for-six-fairy-tales-from-the-brothers-grimm "The David Hockney Foundation: Illustrations for Six Fairy Tales from the Brothers Grimm"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> <ref name=":2" />

En 1973, Hockney inicià una fructífera colaboració en Aldo Crommelynck, l'impressor preferit de Picasso. En el seu taller adoptà la tècnica característica del sugar lift de Crommelynck, aixina com un sistema ideat pel propi mestre consistent en colocar un marc de fusta sobre la plancha per a assegurar la separació del color. Les seues primeres obres conjuntes varen incloure ''Artist and Model'' (1973–1974) i ''Contrejour in'' ''the French Style'' (1974).<ref name=":2" /> Entre 1976 i 1977, Hockney creà ''The Blue Guitar'', una série de 20 aiguaforts, cada u dels quals ampra les tècniques de Crommelynck i està ple de referències a Picasso. El frontispici de la série menciona la doble inspiració de Hockney: «''The Blue Guitar: Etchings By David Hockney Who Was Inspired By Wallace Stevens'' ''Who Was Inspired By Pablo Picasso''».<ref>Hockney, Davis (1976–1977). "[https://web.archive.org/web/20131215063659/http://collection.britishcouncil.org/whats_on/exhibition/11/15872/object/42133 The Old Guitarist' From The Blue Guitar"]. ''British Council; Visual Arts''. Petersburg Press. Archived from the original on 15 December 2013. Retrieved 20 June 2012.</ref> Els gravats remeten a temes del poema ''The Man with the Blue Guitar'', de [[Wallace Stevens]]. Fon publicat per Petersburg Press en octubre de 1977. Eixe mateix any, Petersburg també publicà un llibre en el que les imàgens anaven acompanyades del text del poema.<ref>Hockney, David; Stevens, Wallace (1 January 1977). ''The Blue Guitar: Etchings By David Hockney Who Was Inspired By Wallace Stevens Who Was Inspired By Pablo Picasso''. Petersburg Ltd. ISBN <bdi>978-0-902825-03-1</bdi>.</ref>

En l'estiu de 1978, Hockney s'estajà durant sis semanes en el seu amic, l'impressor Ken Tyler, en l'estudi d'est en Nova York, Tyler Graphics Ltd. Tyler invità a Hockney a provar una nova tècnica en polpa de paper líquida. El procés consistia en pintar en el propi paper, per lo que l'artiste devia fer-ho manualment. Cada image es convertia en una obra única, a mig camí entre el gravat i la pintura. En sis semanes, Hockney creà un total de 29 obres en una série de 17 girasols i piscines.<ref>[https://www.archeus.com/artists/art-for-sale/hockney-sunflower "David Hockney| Sunflower| Paper Pools series| Archeus / Post-Modern"]. ''www.archeus.com''. Archived from the original on 21 April 2021. Consultat el 17 de juny de 2026.</ref> Moltes de les obres són molt similars entre sí, diferenciant-se per canvis en l'elecció del color i en la seua aplicació. Algunes estan coloreades únicament en polpa de paper, mentres que unes atres utilisen pintura en aerosol per a conseguir certs detalls.<ref>[https://www.hockney.com/works/etcetera/pools "Paper Pulp: Etcetera: Works | David Hockney"]. ''www.hockney.com''. Retrieved 19 September 2022.</ref>

Al començament de la década de 1980, Hockney escomençà a realisar ''fotocollages'' —que en les seues primeres exploracions dins dels seus àlbums personals denominava «''joiners''»—,<ref>Hockney on Photography: Conversations with Paul Joyce (1988) [[Especial:FontsDeLlibres/0224024841|ISBN 0-224-02484-1]]</ref> primer utilisant còpies Polaroid i posteriorment impressions en color de 35 mm revelades comercialment. Utilisant múltiples còpies d'un mateix motiu, Hockney organisava un mosaic per a crear una image composta.<ref>Joyce, Paul (2008). ''Hockney on Art''. Library Association. ISBN <bdi>978-0-85365-639-5</bdi>.</ref> Ya que les fotografies es prenen des de diferents perspectives i en moments llaugerament distints, el resultat eren obres en afinitat en el cubisme. Un dels principals objectius de Hockney era analisar la manera en que funciona la visió humana. Algunes peces són paisages, com ''Pearblossom Highway #2'',<ref>[https://www.getty.edu/art/collection/person/103KQS "David Hockney"]. ''The J. Paul Getty Museum Collection''. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> <ref>[http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/hockney/hockney.pearblossom-highway.jpg "Image of Pearblossom Highway"]. Archived from the original on 22 August 2015. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> mentres que unes atres són retrats, entre ells ''Kasmin 1982'' i ''My Mother, Bolton Abbey, 1982''.<ref>[https://www.artchive.com/artwork/my-mother-bolton-abbet-david-hockney/ "Image of photocollage ''My Mother, Bolton Abbey'', 1982"]. Archived from the original on 23 September 2015. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> <ref>[https://web.archive.org/web/20130606021421/http://www.newyorksocialdiary.com/contributors/artset/images/11_18_04/kasmin.jpg "Image of Kasmin 1982"]. Archived from the original on 6 June 2013.</ref>

En decembre de 1985, Hockney utilisà el Quantel Paintbox, un ordenador que permetia a l'artiste dibuixar directament sobre la pantalla. L'obra resultant fon presentada en una série de la BBC titulada ''Painting with Light'', que mostrava el treball de varis artistes. Entre 1999 i 2001, la seua germana Margaret començà a experimentar en la fotografia digital, l'escanejat i l'impressió per ordenador, realisant especialment imàgens de flors per mig de l'escaneig d'un chicotet gerro japonés i flors fresques.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. pp. 204–207.</ref> En 2003, estava experimentant en Photoshop, escanejant flors d'estiu i construint imàgens per capes que Margaret imprimia en una impressora A3.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. p. 214.</ref> En 2004, Hockney fon a quedar-se en Margaret i ella li ajudà a escanejar el seu quadern d'esbossos de paisages de Yorkshire, i pronte començà a utilisar una ''tablet'' Wacom i un llapis directament en Photoshop.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. p. 216.</ref>

A partir de 2009, Hockney pintà centenars de retrats, naturalees mortes i paisages utilisant l'aplicació lliure i de còdic obert<ref>[https://github.com/tougher/Brushes "GitHub – tougher/Brushes: Painting app for the iPhone and iPad"]. GitHub. Archived from the original on 6 January 2026. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> ''Brushes Redux''<ref>Berry, Elizabeth (27 March 2023). [https://www.thecollector.com/fascinating-ipad-drawings-by-david-hockney/ "David Hockney: The iPad Procreate Artist"]. Archived from the original on 6 August 2025. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> per a iPhone<ref>Weschler, Lawrence (22 October 2009). [https://www.nybooks.com/articles/2009/10/22/david-hockneys-iphone-passion/ "David Hockney's iPhone Passion"]. ''New York Review of Books''. ISSN 0028-7504. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> i iPad,<ref name=":3">Gayford, Martin (26 April 2010). [https://web.archive.org/web/20121104093541/http://www.bloomberg.com/news/2010-04-25/david-hockney-s-ipad-doodles-evoke-high-tech-stained-glass-martin-gayford.html "David Hockney's IPad Doodles Resemble High-Tech Stained Glass"]. ''Bloomberg News''. Archived from the original on 4 November 2012.</ref> que a sovint enviava als seus amics.<ref name=":3" /> En 2010 i 2011, Hockney visità el [[Parc Nacional de Yosemite]] per a dibuixar els seus paisages en el seu iPad.<ref>Wullschlager, Jackie (13 January 2012). [https://www.ft.com/content/5554f4ee-3c4e-11e1-8d72-00144feabdc0 "Blue-sky painting"]. ''Financial Times''. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Utilisà un iPad en el disseny d'una vidriera per a l'Abadia de Westminster que celebrava el regnat de la reina Isabel II. Inaugurada en setembre de 2018, la Queen’s Window es troba en el transept nort de l'abadia i presenta una escena de flors d'espí ambientada en Yorkshire.<ref>[https://www.bbc.com/news/uk-england-45650539 "Westminster Abbey Queen's Window by David Hockney revealed"]. ''BBC News''. 26 September 2018. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref>

De 2010 a 2014, Hockney creà películes multicàmara utilisant entre tres i díhuit càmares per a registrar una mateixa escena. Filmà el paisage de Yorkshire en distintes estacions, a malabaristes i ballarins, aixina com les seues pròpies exposicions en el de Young Museum i en la Royal Academy of Arts.<ref>Gayford, Martin. [https://www.technologyreview.com/2011/08/23/191848/the-minds-eye/ "The Mind's Eye"]. ''MIT Technology Review''. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Els seus primers ''fotocollages'' influiren en la seua transició cap a un atre mig, la fotografia digital. En 2014, combinà centenars de fotografies per a crear «dibuixos fotogràfics» en múltiples punts de vista de grups dels seus amics.<ref>[https://www.architecturaldigest.com/story/david-hockney-paintings-and-photographs "David Hockney Plays with Perspective in an L.A. Exhibition"]. ''Architectural Digest''. Archived from the original on 19 April 2018. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Hockney va reprendre este procés en 2017, esta volta utilisant el més alvançat programa de fotogrametria Agisoft PhotoScan, que li permetia unir i reorganisar mils de fotos. Les imàgens resultants foren impreses com a enormes murals fotogràfics i s'exhibiren en la Pastura Gallery i en el LACMA en 2018.<ref>Weschler, Lawrence (2018). ''David Hockney : something new in painting (and photography) [and even printing]''. New York: Pace Gallery. ISBN <bdi>978-1-948701-03-7</bdi>. OCLC 1030918605.</ref>