Diferència entre les revisions de "Hexameró"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:HildegardeSixDaysCreation.jpg|thumb|250px|Representació dels sis dies de la Creació]]
[[File:HildegardeSixDaysCreation.jpg|thumb|250px|Representació dels sis dies de la Creació]]


L''''història primitiva''', el nom donat pels erudits bíblics als primers onze capítuls del llibre del [[Génesis]], és una història dels primers anys d'existència del món.
El terme '''Hexameró''' ([[grec]]: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dē miourgia) es referix tant al gènero de tractats teològics que descriu l'obra de [[Deu]] en els sis dies de la Creació o als sis dies de la creació en sí.


Conta cóm [[Deu]] crea el [[món]] i tots els seus sers i coloca al primer varó i a la primera dòna ([[Adam]] i [[Eva]]) en el seu [[Jardí de l'Edén]], cóm la primera parella és expulsada de la presència de Deu, del subsegüent primer assessinat, i la decisió de Deu de destruir el món i salvar solament al just [[Noé]] i els seus fills; una nova humanitat descendix d'estos fills i s'estén per tot lo món pero, encara que el nou món és tan pecaminós com l'anterior, Deu ha resolt mai més destruir el món pel diluvi, i l'història termina en [[Taré]], el pare d'[[Abraham]], de qui descendirà del poble triat de Deu.
Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.
     
         
== Referències ==
== Referències ==
* Kugler y Hartin, 2009, p. 85
* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163
* «Hexamerón». ''Etimologías de Chile - Diccionario que explica el origen de las palabras''
* Nicholas H. Steneck (1976). ''Science and creation in the Middle Ages''. Henry of Langenstein (d. 1397) on Genesis
* Nicholas H. Steneck (1976). ''Science and creation in the Middle Ages''. Henry of Langenstein (d. 1397) on Genesis


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Alter, Robert (1997). ''Genesis: Translation and Commentary''. W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393070262
* Basil of Caesarea, Hexaemeron, London, 2013. limovia.net ISBN 9781783362110
* Carr, David M. (2000). ''«Genesis, Book of»''. En Freedman, David Noel; Myers, Allen C., eds. Eerdmans Dictionary of the Bible
* Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature
* Gertz, Jan Christian (1994). ''«The Formation of the Primeval History»''. En Evans, Craig A.; Lohr, Joel N.; Petersen, David L., eds. The Book of Genesis: Composition, Reception, and Interpretation. Eisenbrauns. ISBN 9789004226579
* Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background
* Matthews, K. A. (1996). ''Genesis 1-11''. B&H Publishing Group. ISBN 9780805401011.


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==