Diferència entre les revisions de "Al-Farabi"
Millora de l'artícul |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Abu Nasr al-Farabi (head).png|thumb|250px|Al-Farabi]] | |||
'''Abu Nasr Muhammad al-Farabi''' (àrap: أبو نصر محمد الفارابي, romanisat: Abū Naṣr Muḥammad al-Fārābī; c. 870<ref>Druart 2021, Intro; Corbin 1993, p. 158; Mahdi & Wright 1970–1980, p. 523a.</ref> – [[14 de decembre]] de [[950]]–[[12 de giner]] de [[951]]),<ref>Gutas 2012a, § Life; Rudolph 2017, pp. 538–539; Vallat 2020, p. 551b.</ref> conegut en l'Occident llatí com ''Alpharabius'',<ref>Weber 2017, p. 169a.</ref> fon un dels primers filòsofs i teòrics de la música islàmics.<ref>Druart 2021, Intro; Mahdi & Wright 1970–1980, p. 523a; Streetman 2014, p. 231a.</ref> Ha segut designat com «pare del neoplatonisme islàmic»<ref>Fakhry 2002, passim; Netton 1998, summary.</ref> i «fundador de la filosofia política islàmica».<ref>Butterworth 2015, p. 2a; Daiber 1996, p. 848; Galston 1990, p. 5; Mahdi 2010, passim.</ref> | '''Abu Nasr Muhammad al-Farabi''' (àrap: أبو نصر محمد الفارابي, romanisat: Abū Naṣr Muḥammad al-Fārābī; c. 870<ref>Druart 2021, Intro; Corbin 1993, p. 158; Mahdi & Wright 1970–1980, p. 523a.</ref> – [[14 de decembre]] de [[950]]–[[12 de giner]] de [[951]]),<ref>Gutas 2012a, § Life; Rudolph 2017, pp. 538–539; Vallat 2020, p. 551b.</ref> conegut en l'Occident llatí com ''Alpharabius'',<ref>Weber 2017, p. 169a.</ref> fon un dels primers filòsofs i teòrics de la música islàmics.<ref>Druart 2021, Intro; Mahdi & Wright 1970–1980, p. 523a; Streetman 2014, p. 231a.</ref> Ha segut designat com «pare del neoplatonisme islàmic»<ref>Fakhry 2002, passim; Netton 1998, summary.</ref> i «fundador de la filosofia política islàmica».<ref>Butterworth 2015, p. 2a; Daiber 1996, p. 848; Galston 1990, p. 5; Mahdi 2010, passim.</ref> | ||
| Llínea 8: | Llínea 10: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Les distintes versions existents sobre els orígens i l'ascendència d'Al-Farabi indiquen que estes no foren registrades durant la seua vida ni poc despuix per ningú que disponguera d'informació de primera mà, sino que es basaven en rumors o conjectures (com ocorre també en atres contemporàneus d'Al-Farabi). Se sap molt poc sobre la seua vida. Les fonts més primerenques inclouen un passage autobiogràfic en el que Al-Farabi traça l'història de la llògica i la filosofia fins a la seua época, aixina com breus mencions realisades per Al-Masudi, Ibn al-Nadim i Ibn Hawqal. Saíd al-Ándalusí escrigué una biografia d'Al-Farabi. Els biógrafs àraps dels sigles XII i XIII disponien de molt poques senyes fiables i, en conseqüència, varen recórrer a relats inventats sobre la seua vida.<ref name=":0">Gutas, Dimitri. [http://www.iranicaonline.org/articles/farabi-i "Farabi i. Biography"]. ''Encyclopædia Iranica''. Retrieved April 4, 2010.</ref> | Les distintes versions existents sobre els orígens i l'ascendència d'Al-Farabi indiquen que estes no foren registrades durant la seua vida ni poc despuix per ningú que disponguera d'informació de primera mà, sino que es basaven en rumors o conjectures (com ocorre també en atres contemporàneus d'Al-Farabi). Se sap molt poc sobre la seua vida. Les fonts més primerenques inclouen un passage autobiogràfic en el que Al-Farabi traça l'història de la llògica i la filosofia fins a la seua época, aixina com breus mencions realisades per Al-Masudi, Ibn al-Nadim i Ibn Hawqal. Saíd al-Ándalusí escrigué una biografia d'Al-Farabi. Els biógrafs àraps dels [[sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]] disponien de molt poques senyes fiables i, en conseqüència, varen recórrer a relats inventats sobre la seua vida.<ref name=":0">Gutas, Dimitri. [http://www.iranicaonline.org/articles/farabi-i "Farabi i. Biography"]. ''Encyclopædia Iranica''. Retrieved April 4, 2010.</ref> | ||
Per referències indirectes se sap que passà una part important de la seua vida —pràcticament tota la seua carrera intelectual— en [[Bagdad]], a on estudià i treballà en erudits cristians siríacs, entre ells el clerc Yuhanna ibn Haylan,<ref>[https://www.wikidata.org/wiki/Q5674405 "Yuhanna ibn Haylan"]. ''www.wikidata.org''. Retrieved 2026-06-27.</ref> Yahya ibn Adi i Abu Ishaq Ibrahim al-Baghdadi. Més tart residí durant un temps en Damasc i en Egipte, abans de retornar a Damasc, a on muigué en 950 o 951.<ref>Reisman 2005, pp. 52–53.</ref> | Per referències indirectes se sap que passà una part important de la seua vida —pràcticament tota la seua carrera intelectual— en [[Bagdad]], a on estudià i treballà en erudits cristians siríacs, entre ells el clerc Yuhanna ibn Haylan,<ref>[https://www.wikidata.org/wiki/Q5674405 "Yuhanna ibn Haylan"]. ''www.wikidata.org''. Retrieved 2026-06-27.</ref> Yahya ibn Adi i Abu Ishaq Ibrahim al-Baghdadi. Més tart residí durant un temps en Damasc i en Egipte, abans de retornar a Damasc, a on muigué en 950 o 951.<ref>Reisman 2005, pp. 52–53.</ref> | ||
| Llínea 69: | Llínea 71: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
== Enllaços externs == | |||
{{Commons|Al-Farabi}} | |||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Filòsofs]] | |||