Diferència entre les revisions de "Domingo Gimeno"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 125: | Llínea 125: | ||
En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència.|[[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]]}} | En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència.|[[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]]}} | ||
{{Cita|En la Corona d'Arago es donava una circumstancia que en alguna ocasio va motivar confusions tant en heraldica com en vexilologia, unes vegades per ignorancia pero atres, sense dubte, per conveniencia. Els reis de la Corona d'Arago tenien heraldica i bandera propies, pero els estats que la formaven tambe tenien escuts i banderes que els diferenciaven dels demes estats de la Corona. L'heraldica del rei era: un drago alat sobre un escut en les barres (simbol que la nostra Generalitat ha pres com a propi). La bandera portava les quatre barres roges en fondo groc (abans del sigle XIV, dos barres). L'heraldica real la podem trobar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Arago, reine cap de la Corona, (Drago = D'Arago) pero no a cap dels atres estats de la Corona. Tots els estats pertanyents a la Corona d'Arago tenien heraldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demes, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valencia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell quartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc...|'Heraldica en la Corona d'Arago', per Domingo Gimeno Peña ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006), editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}} | |||
{{Cita|[...] L'orige de les barres es polemic, els historiadors catalanistes en l'obsessio per liderar la Corona d'Arago, no han dubtat en crear llegendes o falsificar heraldiques en murals, escultures, panteons, documents, etc... | {{Cita|[...] L'orige de les barres es polemic, els historiadors catalanistes en l'obsessio per liderar la Corona d'Arago, no han dubtat en crear llegendes o falsificar heraldiques en murals, escultures, panteons, documents, etc... | ||
La famosa llegenda de Wifred el Pilos en els dits ensangrentat i l'escut, existent en el 'Llibre dels Feyts d'Armes de Catalunya' es un cumul de desproposits: En l'epoca dels protagonistes no existia l'heraldica, hasta el sigle XIV les barres eren dos i no quatre, els dos protagonistes no eren coetaneus, i recentment ha aparegut una historia castellana anterior, en la que nomes canvien els protagonistes. 'El repetido libro atribuido a Boades, que ha pasado mucho tiempo por auténtico, es como recientemente se ha demostrado, una falsificación perpetrada entre 1673 y 1675, por el mencionado Gaspar y Jolpi, persona avezada en este linaje de supercherías' (F. Almela i Vives. El Escudo de Valencia). [...]|'Heraldica en la Corona d'Arago', per Domingo Gimeno Peña ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006), editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}} | La famosa llegenda de Wifred el Pilos en els dits ensangrentat i l'escut, existent en el 'Llibre dels Feyts d'Armes de Catalunya' es un cumul de desproposits: En l'epoca dels protagonistes no existia l'heraldica, hasta el sigle XIV les barres eren dos i no quatre, els dos protagonistes no eren coetaneus, i recentment ha aparegut una historia castellana anterior, en la que nomes canvien els protagonistes. 'El repetido libro atribuido a Boades, que ha pasado mucho tiempo por auténtico, es como recientemente se ha demostrado, una falsificación perpetrada entre 1673 y 1675, por el mencionado Gaspar y Jolpi, persona avezada en este linaje de supercherías' (F. Almela i Vives. El Escudo de Valencia). [...]|'Heraldica en la Corona d'Arago', per Domingo Gimeno Peña ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006), editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}} | ||
{{Cita|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]])}} | {{Cita|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]])}} | ||