Diferència entre les revisions de "Cervus canadensis"
m Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore ' |
m "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià. |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Els uapitís es caracterisen pel seu gran tamany, en una altura fins a la creu de 0,75 a 1,5 [[metro|m]] i un pes d'entre 180 i 500{{esd}}[[Quilogram|kg]], és el segon cérvido més gran del món, solament superat pel [[Alces alces|alce]]. El seu cap, coll i pates són de color pardo obscur mentres que el seu cos presenta tons més clars, i en un escut anal blanquecino, sense llínees negres rodejant-ho. Estranyament per a un animal que estacionalmente sol viure en la neu, la seua | Els uapitís es caracterisen pel seu gran tamany, en una altura fins a la creu de 0,75 a 1,5 [[metro|m]] i un pes d'entre 180 i 500{{esd}}[[Quilogram|kg]], és el segon cérvido més gran del món, solament superat pel [[Alces alces|alce]]. El seu cap, coll i pates són de color pardo obscur mentres que el seu cos presenta tons més clars, i en un escut anal blanquecino, sense llínees negres rodejant-ho. Estranyament per a un animal que estacionalmente sol viure en la neu, la seua pelage és més obscur en hivern que en estiu.<ref name = V.Geist>{{cita lliure |autor = Geist, Valerius |capítul = Even-Toed Ungulates |editor = Gould, I. i McKay, G. |títul = Encyclopedia of Animals: Mammals |edició = 2ª |idioma = anglés |any = 1990 |pàgina = [https://archive.org/details/mammals0000unse/page/201 201] |ubicació = Nova York, EE. UU. |editorial = Gallery Books |isbn = 9780831727888 |url = https://archive.org/details/mammals0000unse/page/201 }}</ref> Ademés tenen un parell de [[molar]]és extra baix la zona ocular. | ||
{{multimèdia|archiu=elkbellow.ogg|títul=Bramido d'un uapití|format=[[Ogg]]}} | {{multimèdia|archiu=elkbellow.ogg|títul=Bramido d'un uapití|format=[[Ogg]]}} | ||
L'espècie presenta un marcat [[dimorfisme sexual]]. Els machos són de major tamany, un 25{{esd}}% més grans que les femelles en aplegar a la madurea, pesen una mija de 320 kg, en una altura fins a la creu d'1,5 [[metro|m]] i una llongitut de 2,5 m,<ref name="facts">{{cita web | títul = Fast Facts | editorial = Rocky Mountain Elk Foundation | url = http://www.rmef.org/allaboutelk/fastfacts/ | fechaacceso = 4 de juny de 2007 | urlarchivo = https://web.archive.org/web/20111123091504/http://www.rmef.org/allaboutelk/fastfacts | fechaarchivo = 23 de novembre de 2011 }}</ref> el | L'espècie presenta un marcat [[dimorfisme sexual]]. Els machos són de major tamany, un 25{{esd}}% més grans que les femelles en aplegar a la madurea, pesen una mija de 320 kg, en una altura fins a la creu d'1,5 [[metro|m]] i una llongitut de 2,5 m,<ref name="facts">{{cita web | títul = Fast Facts | editorial = Rocky Mountain Elk Foundation | url = http://www.rmef.org/allaboutelk/fastfacts/ | fechaacceso = 4 de juny de 2007 | urlarchivo = https://web.archive.org/web/20111123091504/http://www.rmef.org/allaboutelk/fastfacts | fechaarchivo = 23 de novembre de 2011 }}</ref> el pelage d'al voltant del seu coll és llarc formant un cabellam colgante. Les femelles dels uapitíes pesen uns 225 kg de mija, medixen uns 1,3 m fins a la creu i uns 2 m de nas a coa. | ||
Solament els machos tenen cornamenta, com en la majoria dels cérvidos, que té una ramificació principal cap a arrere i una més menuda cap a avant. Les banyes cauen tots els anys despuix de l'estació d'crío, escomençant a créixer de nou en primavera. Les banyes es van fent més grans i en més puntes quant més vell és l'eixemplar, la cuerna més llargues poden ser d'1,2 m i 18 kg de pes.<ref name="rmef2">{{cita web| títul = What Llaure Elk?| editorial = Rocky Mountain Elk Foundation| url = http://www.rmef.org/allaboutelk/whatareelk/| fechaacceso = 4 de juny de 2007| urlarchivo = https://web.archive.org/web/20120820232110/http://www.rmef.org/allaboutelk/whatareelk| fechaarchivo = 20 d'agost de 2012}}</ref> Les banyes estan formades per os i poden aplegar a créixer a una mija de 2,5 [[centímetro|cm]] al dia. Mentres les banyes estan creixent estan protegits per una coberta protectora de pell en una fina pelussa i que està fortament vascularizada, denominada vellut. Esta pell es desprén en estiu quan les cuernas s'han desenrollat per complet. Les banyes poden tindre huit puntes o més, depenent de la madurea de l'individu. La formació i la caiguda de la cuerna està regida per la [[testosterona]].<ref name="nwr">{{cita web| apellidar = | nomene = | títul = Friends of the Prairie Learning Center| editorial = O.S. Fish and Wildlife Service| url = http://www.tallgrass.org/elks.html| fechaacceso = 4 de juny de 2007| urlarchivo = https://web.archive.org/web/20070520131134/http://www.tallgrass.org/elks.html| fechaarchivo = 20 de maig de 2007}}</ref> Despuix de l'estació d'crío al final de l'autumne, els nivells de [[feromona]]s lliberades per la celosia de les femelles disminuïx lo que produïx una baixada en els nivells de testosterona en els machos. Esta caiguda de la testosterona origina la caiguda de les cuernas, que generalment es produïx en hivern. | Solament els machos tenen cornamenta, com en la majoria dels cérvidos, que té una ramificació principal cap a arrere i una més menuda cap a avant. Les banyes cauen tots els anys despuix de l'estació d'crío, escomençant a créixer de nou en primavera. Les banyes es van fent més grans i en més puntes quant més vell és l'eixemplar, la cuerna més llargues poden ser d'1,2 m i 18 kg de pes.<ref name="rmef2">{{cita web| títul = What Llaure Elk?| editorial = Rocky Mountain Elk Foundation| url = http://www.rmef.org/allaboutelk/whatareelk/| fechaacceso = 4 de juny de 2007| urlarchivo = https://web.archive.org/web/20120820232110/http://www.rmef.org/allaboutelk/whatareelk| fechaarchivo = 20 d'agost de 2012}}</ref> Les banyes estan formades per os i poden aplegar a créixer a una mija de 2,5 [[centímetro|cm]] al dia. Mentres les banyes estan creixent estan protegits per una coberta protectora de pell en una fina pelussa i que està fortament vascularizada, denominada vellut. Esta pell es desprén en estiu quan les cuernas s'han desenrollat per complet. Les banyes poden tindre huit puntes o més, depenent de la madurea de l'individu. La formació i la caiguda de la cuerna està regida per la [[testosterona]].<ref name="nwr">{{cita web| apellidar = | nomene = | títul = Friends of the Prairie Learning Center| editorial = O.S. Fish and Wildlife Service| url = http://www.tallgrass.org/elks.html| fechaacceso = 4 de juny de 2007| urlarchivo = https://web.archive.org/web/20070520131134/http://www.tallgrass.org/elks.html| fechaarchivo = 20 de maig de 2007}}</ref> Despuix de l'estació d'crío al final de l'autumne, els nivells de [[feromona]]s lliberades per la celosia de les femelles disminuïx lo que produïx una baixada en els nivells de testosterona en els machos. Esta caiguda de la testosterona origina la caiguda de les cuernas, que generalment es produïx en hivern. | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
El uapití és un gran [[Artiodactyla|artiodàctil]], és dir, posseïx un número par de dits, com els camellos, les cabres i les vaques. I com ells és [[rumiant]], posseïx un estòmec de quatre cambres i s'alimenta d'herba, fulls i corfes. Durant l'estiu està casi constantment menjant, consumint entre 4 i 7 kg de matèria vegetal diàriament.<ref name="food">{{cita web | títul = Elk Habitat | editorial = Rocky Mountain Elk Foundation | url = http://www.rmef.org/allaboutelk/elkhabitat/ | fechaacceso = 4 de juny de 2007 | urlarchivo = https://web.archive.org/web/20120908042727/http://www.rmef.org/allaboutelk/elkhabitat/ | fechaarchivo = 8 de setembre de 2012 }}</ref> | El uapití és un gran [[Artiodactyla|artiodàctil]], és dir, posseïx un número par de dits, com els camellos, les cabres i les vaques. I com ells és [[rumiant]], posseïx un estòmec de quatre cambres i s'alimenta d'herba, fulls i corfes. Durant l'estiu està casi constantment menjant, consumint entre 4 i 7 kg de matèria vegetal diàriament.<ref name="food">{{cita web | títul = Elk Habitat | editorial = Rocky Mountain Elk Foundation | url = http://www.rmef.org/allaboutelk/elkhabitat/ | fechaacceso = 4 de juny de 2007 | urlarchivo = https://web.archive.org/web/20120908042727/http://www.rmef.org/allaboutelk/elkhabitat/ | fechaarchivo = 8 de setembre de 2012 }}</ref> | ||
El uapití pesa més del doble que un [[Odocoileus hemionus|cérvol mul]] i el seu | El uapití pesa més del doble que un [[Odocoileus hemionus|cérvol mul]] i el seu pelage és més rojós i llarc, el seu escut anal és de color beige o marfileño, mentres que el del cérvol mular és blanc níveo i més gran, sent la coa d'este últim també més gran. Els alces, en canvi, són més grans i més obscurs que els uapitíes, i els seus machos es diferencien clarament per les seues enormes banyes en superfícies planes, ademés els alces són solitaris i mai van en raberes com els uapitíes. | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| Llínea 77: | Llínea 77: | ||
El uapití de [[Manitoba]] (''C. c. manatobensis'') es troba en Manitoba central, este de [[Saskatchewan]] i [[Dakota del Nort]]. La majoria dels individus d'esta espècie es troben reclosos en reserves naturals com el [[parc nacional Riding Mountain]], el [[parc nacional Prince Albert]] i el [[Parc Provincial Duck Mountain]]. La població total s'estima en uns 10{{esd}}000 individus. | El uapití de [[Manitoba]] (''C. c. manatobensis'') es troba en Manitoba central, este de [[Saskatchewan]] i [[Dakota del Nort]]. La majoria dels individus d'esta espècie es troben reclosos en reserves naturals com el [[parc nacional Riding Mountain]], el [[parc nacional Prince Albert]] i el [[Parc Provincial Duck Mountain]]. La població total s'estima en uns 10{{esd}}000 individus. | ||
És una subespecie molt similar a la de les Montanyes Rocoses, de la que es diferencia per la seua menor estatura (encara que el pes és pràcticament el mateix, ya que és proporcionalment més robust) i el seu | És una subespecie molt similar a la de les Montanyes Rocoses, de la que es diferencia per la seua menor estatura (encara que el pes és pràcticament el mateix, ya que és proporcionalment més robust) i el seu pelage més obscur. | ||
=== Uapití de Roosevelt === | === Uapití de Roosevelt === | ||
El cérvol de Roosevelt (''[[Wapití de Roosevelt|C. c. roosevelti]]'') és la subespecie de major tamany, aplegant a pesar els machos més grans uns 600 kg.<ref name="Alaska">{{cita web|apellidar = Eide | nom = Sterling |títul = Roosevelt Elk | editorial = Alaska Department of Fish and Game | url = http://www.adfg.state.ak.us/pubs/notebook/biggame/elk.php| fechaacceso = 4 de juny de 2007}}</ref> Va ser nomenat per [[Clinton Hart Merriam]] en 1898 en honor del president, [[Theodore Roosevelt]], caçador i naturaliste aficionat. Molt semblat al cérvol de les Montanyes Rocoses, el uapití de Roosevelt es diferencia d'este pel seu major tamany (els machos solen rondar els 450{{esd}}kg) i | El cérvol de Roosevelt (''[[Wapití de Roosevelt|C. c. roosevelti]]'') és la subespecie de major tamany, aplegant a pesar els machos més grans uns 600 kg.<ref name="Alaska">{{cita web|apellidar = Eide | nom = Sterling |títul = Roosevelt Elk | editorial = Alaska Department of Fish and Game | url = http://www.adfg.state.ak.us/pubs/notebook/biggame/elk.php| fechaacceso = 4 de juny de 2007}}</ref> Va ser nomenat per [[Clinton Hart Merriam]] en 1898 en honor del president, [[Theodore Roosevelt]], caçador i naturaliste aficionat. Molt semblat al cérvol de les Montanyes Rocoses, el uapití de Roosevelt es diferencia d'este pel seu major tamany (els machos solen rondar els 450{{esd}}kg) i pelage més obscur. Les astes posseïxen numeroses puntes i els seus extrems poden aparéixer llaugerament palmeados. | ||
Es tracta d'una subespecie en un àrea de distribució moderada, reduïda a la costa oest nortamericana des de la [[baïa de Sant Francisco]] al suroest de la Columbia Britànica, inclosa l'illa de [[Vancouver]]. Existixen poblacions introduïdes en atres àrees de Columbia i en les illes [[Afognak]] d'[[Alaska]]; també s'ha reintroducido esta subespecie en zones dels estats d'[[Oregó]] i Washington, a on havia segut exterminat prèviament. S'estima que existixen entre 20{{esd}}000 i 30{{esd}}000 eixemplars en l'actualitat. | Es tracta d'una subespecie en un àrea de distribució moderada, reduïda a la costa oest nortamericana des de la [[baïa de Sant Francisco]] al suroest de la Columbia Britànica, inclosa l'illa de [[Vancouver]]. Existixen poblacions introduïdes en atres àrees de Columbia i en les illes [[Afognak]] d'[[Alaska]]; també s'ha reintroducido esta subespecie en zones dels estats d'[[Oregó]] i Washington, a on havia segut exterminat prèviament. S'estima que existixen entre 20{{esd}}000 i 30{{esd}}000 eixemplars en l'actualitat. | ||
| Llínea 88: | Llínea 88: | ||
=== Uapití de Califòrnia === | === Uapití de Califòrnia === | ||
La subespecie californiana, ''nannodes'', sol presentar | La subespecie californiana, ''nannodes'', sol presentar pelage curt i groguenc (pero obscur en coll i pates) i un tamany prou menor al del restant de cérvols nortamericans, per l'hàbitat més sec i pobre que ocupa. No obstant, quan els cérvols es crían en captivitat i reben una alimentació abundant, alcancen sense problemes el tamany i la corpulencia típics de races majors, com les de les Montanyes Rocoses. | ||
Antigament, es podien trobar grans manades en les praderies, boscs i [[chaparral]]és de les grans valls californianes, pero la destrucció del mig i la caça excessiva va dur a la subespecie a la vora de l'extinció. En la década de 1870, el ganader Henry Miller va establir una menuda reserva particular en el sur del [[Entanque central de Califòrnia]] en la finalitat d'evitar la desaparició d'estos animals. | Antigament, es podien trobar grans manades en les praderies, boscs i [[chaparral]]és de les grans valls californianes, pero la destrucció del mig i la caça excessiva va dur a la subespecie a la vora de l'extinció. En la década de 1870, el ganader Henry Miller va establir una menuda reserva particular en el sur del [[Entanque central de Califòrnia]] en la finalitat d'evitar la desaparició d'estos animals. | ||
| Llínea 110: | Llínea 110: | ||
Els uapitís adults generalment viuen en raberes separades per sexes la major part de l'any. Els uapitís són [[poligàmia|polígams]], durant l'época de celosia els machos tracten de cridar l'atenció de les femelles per a reunir un harem en el seu territori que defendran dels demés machos. Els machos desafien als seus oponents bramando, emetent sons aguts semblances als d'una trompeta, i quan s'enfronten es posen en paralel i escomencen a caminar avant i arrere exhibint els seus cuernas. Açò permet als potencials combatents medir la força i el tamany dels seus oponents. Si cap dels dos es tira arrere escomençarà la baralla chocant i espentant-se en les cuernas. Algunes voltes algun dels contendents pot resultar greument ferit. Ademés, els machos es marquen olorosamente excavant en el sol, orinant sobre la terra i revolcándose en el fanc produït. Aixina l'orina empapa la seua | Els uapitís adults generalment viuen en raberes separades per sexes la major part de l'any. Els uapitís són [[poligàmia|polígams]], durant l'época de celosia els machos tracten de cridar l'atenció de les femelles per a reunir un harem en el seu territori que defendran dels demés machos. Els machos desafien als seus oponents bramando, emetent sons aguts semblances als d'una trompeta, i quan s'enfronten es posen en paralel i escomencen a caminar avant i arrere exhibint els seus cuernas. Açò permet als potencials combatents medir la força i el tamany dels seus oponents. Si cap dels dos es tira arrere escomençarà la baralla chocant i espentant-se en les cuernas. Algunes voltes algun dels contendents pot resultar greument ferit. Ademés, els machos es marquen olorosamente excavant en el sol, orinant sobre la terra i revolcándose en el fanc produït. Aixina l'orina empapa la seua pelage donant-li una forta olor que atrau a les femelles.<ref name="World">{{cita web| apellidar = Walker| nom = Mark| títul = The Ret Deer| editorial = World Deer Website| url = http://www.worlddeer.org/reddeer.html| fechaacceso = 4 de juny de 2007| urlarchivo = https://web.archive.org/web/20080212022055/http://www.worlddeer.org/reddeer.html| fechaarchivo = 12 de febrer de 2008}}</ref> | ||