Diferència entre les revisions de "Glossotherium"
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
''Glossotherium'' era un pereós terrestre de complexió extremadament robusta, particularment en les seues extremitats anteriors . Esta constitució ho distinguix d'atres gèneros de pereosos i està associada als seus hàbits excavadors . Les #reconstrucció més acceptades li assignen una llongitut d'entre 3 i 4 metros i un pes estimat d'al voltant d'1.500 quilograms . Un espècimen trobat en Uruguay en 2026, que inclou una pelvis casi completa d'aproximadament 1,5 metros d'ample, reforça estes estimacions de tamany. <ref name=":3">{{Cita publicació|url=https://www.academia.edu/9856833/primer_registro_de_pelos_f%C3%93SILES_EN_GLOSSOTHERIUM_ROBUSTUM_XENARTHRA_MYLODONTIDAE_PLEISTOCENO_TARD%C3%8DO_MERCEDES_PROVÍNCIA_DE_BONS_AIRES_ARGENTINA|títul=PRIMER REGISTRE DE PÈLS FÒSSILS EN GLOSSOTHERIUM ROBUSTUM (XENARTHRA, MYLODONTIDAE), PLEISTOCENO TARDÀ, MERCEDES, PROVÍNCIA DE BUENOS AIRES, ARGENTINA|llinages=Suarez|nom=Gabriel Falca|llinages2=Lanzelotti|nomene2=Sonia|data=2014-12-01|publicació=Ameghiniana 51(6): 585 – 590|fechaacceso=2026-02-16}}</ref> | ''Glossotherium'' era un pereós terrestre de complexió extremadament robusta, particularment en les seues extremitats anteriors . Esta constitució ho distinguix d'atres gèneros de pereosos i està associada als seus hàbits excavadors . Les #reconstrucció més acceptades li assignen una llongitut d'entre 3 i 4 metros i un pes estimat d'al voltant d'1.500 quilograms . Un espècimen trobat en Uruguay en 2026, que inclou una pelvis casi completa d'aproximadament 1,5 metros d'ample, reforça estes estimacions de tamany. <ref name=":3">{{Cita publicació|url=https://www.academia.edu/9856833/primer_registro_de_pelos_f%C3%93SILES_EN_GLOSSOTHERIUM_ROBUSTUM_XENARTHRA_MYLODONTIDAE_PLEISTOCENO_TARD%C3%8DO_MERCEDES_PROVÍNCIA_DE_BONS_AIRES_ARGENTINA|títul=PRIMER REGISTRE DE PÈLS FÒSSILS EN GLOSSOTHERIUM ROBUSTUM (XENARTHRA, MYLODONTIDAE), PLEISTOCENO TARDÀ, MERCEDES, PROVÍNCIA DE BUENOS AIRES, ARGENTINA|llinages=Suarez|nom=Gabriel Falca|llinages2=Lanzelotti|nomene2=Sonia|data=2014-12-01|publicació=Ameghiniana 51(6): 585 – 590|fechaacceso=2026-02-16}}</ref> | ||
El cràneu era més curt i gros que el d'atres pereosos jagants com ''Lestodon'', i presentava un | El cràneu era més curt i gros que el d'atres pereosos jagants com ''Lestodon'', i presentava un morro notablement ample.<ref>{{Cita web|url=https://www.megafauna3d.org/glossotherium/|títul=Megafauna 3D » Glossotherium|fechaacceso=2026-02-16|sitioweb=www.megafauna3d.org}}</ref> Esta característica, junt en certes marques òssees, ha dut als paleontòlecs a inferir la presència d'una llengua musculosa i de gran tamany, d'a on deriva el seu nom ("béstia llengua") . La seua dentició, típica dels xenartros, consistia en dents de creiximent continu que carien d'esmalt pero estaven recoberts per una capa de ciment. Eren més complexos que els de atres pereosos, en formes adaptades per a processar una dieta herbívora que incloïa pastures i un atre tipo de fullage . | ||
Una de les característiques més notables de ''Glossotherium'' era la poderosa estructura dels seus membres anteriors, que terminaven en grans garres. Esta anatomia sugerix fortament que era un animal cavador, i se li considera un dels majors mamífers excavadors coneguts, al que s'atribuïx la construcció de grans túnels fòssils (paleomadrigueras) en el subsol suramericà . Complementariamente, posseïa huesecillos de l'oït de gran tamany, una adaptació per a percebre sons de baixa freqüència (infrasonidos), #lo que podria estar relacionat en la comunicació a llarga distància o en la vida subterrànea .<ref name=":3" /> | Una de les característiques més notables de ''Glossotherium'' era la poderosa estructura dels seus membres anteriors, que terminaven en grans garres. Esta anatomia sugerix fortament que era un animal cavador, i se li considera un dels majors mamífers excavadors coneguts, al que s'atribuïx la construcció de grans túnels fòssils (paleomadrigueras) en el subsol suramericà . Complementariamente, posseïa huesecillos de l'oït de gran tamany, una adaptació per a percebre sons de baixa freqüència (infrasonidos), #lo que podria estar relacionat en la comunicació a llarga distància o en la vida subterrànea .<ref name=":3" /> | ||
La seua pell albergava menuts ossos dérmicos o osteodermos que li proporcionaven una sòrt d'armadura natural . Ademés, s'han recuperat fòssils del seu | La seua pell albergava menuts ossos dérmicos o osteodermos que li proporcionaven una sòrt d'armadura natural . Ademés, s'han recuperat fòssils del seu pelage, l'anàlisis microscòpic del qual revela un patró de escamas en la cutícula (imbricamiento pavimentoso) que és característic de l'orde Pilosa al que pertany.<ref name=":3" /> | ||
== Registre fòssil == | == Registre fòssil == | ||