Diferència entre les revisions de "Equus quagga quagga"
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
m "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià. |
||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
Un [[genètica|estudi genètic]] publicat en 2005 va confirmar l'estatus subespecífico de la cuaga. Est va mostrar també que la cuaga tenia poca diversitat genètica, i que va divergir de les atres subespecies de zebres comunes fa a penes entre 2{{Esd}}990{{Esd}}000 i 120{{Esd}}000 anys, durant el [[Pleistoceno]], i possiblement en el penúltim màxim glacial. El seu distintiu patró de | Un [[genètica|estudi genètic]] publicat en 2005 va confirmar l'estatus subespecífico de la cuaga. Est va mostrar també que la cuaga tenia poca diversitat genètica, i que va divergir de les atres subespecies de zebres comunes fa a penes entre 2{{Esd}}990{{Esd}}000 i 120{{Esd}}000 anys, durant el [[Pleistoceno]], i possiblement en el penúltim màxim glacial. El seu distintiu patró de pelage potser va evolucionar ràpidament per l'aïllament geogràfic o com una adaptació a un ambient més sec. Adicionalment, les subespecies de zebra comuna tendixen a ser menys rayadas quant més al sur vixquen, i d'entre totes la cuaga era la que vivia justament més al sur. Uns atres [[ungulat]]s africans grans varen divergir en espècies o subespecies separades durant este periodo també, provablement pel mateix canvi climàtic.<ref name="smithsonian">{{Cite journal |last1=Hofreiter |first1=M. |last2=Caccone |first2=A. |last3=Fleischer |first3=R. C. |last4=Glaberman |first4=S. |last5=Rohland |first5=N. |last6=Leonard |first6=J. A. |doi=10.1098/rsbl.2005.0323 |title=A rapid loss of stripes: The evolutionary history of the extinct quagga |journal=Biology Letters |volume=1 |issue=3 |pages=291–295 |year=2005 |pmid=17148190 |pmc=1617154}}</ref> | ||
El [[cladograma]] simplificat mostrat a continuació es basa en l'anàlisis de 2005 (alguns tàxons varen compartir [[haplotipo]]s i, per lo tant, no varen poder ser diferenciats):<ref name="smithsonian"/> | El [[cladograma]] simplificat mostrat a continuació es basa en l'anàlisis de 2005 (alguns tàxons varen compartir [[haplotipo]]s i, per lo tant, no varen poder ser diferenciats):<ref name="smithsonian"/> | ||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
Es creu que la cuaga alcançava fins a 257 centímetros de llongitut i una altura de 125 – 135 centímetros fins als muscles. En base en les mides de pells, s'ha registrat que les egües eren significativament més llargues i lleument més altes que els machos, mentres que els machos de les zebres actuals són els més grans.<ref name="Dimorphism">{{Cite journal |last1=Heywood |first1=P. |title=Sexual dimorphism of body size in taxidermy specimens of ''Equus quagga quagga'' Boddaert (Equidae) |journal=Journal of Natural History |dona't=2019 |volume=53 |issue=45–46 |pages=2757–2761 |doi=10.1080/00222933.2020.1736678|bibcode=2019JNatH..53.2757H |s2cid=216402084 }}</ref> El seu patró de | Es creu que la cuaga alcançava fins a 257 centímetros de llongitut i una altura de 125 – 135 centímetros fins als muscles. En base en les mides de pells, s'ha registrat que les egües eren significativament més llargues i lleument més altes que els machos, mentres que els machos de les zebres actuals són els més grans.<ref name="Dimorphism">{{Cite journal |last1=Heywood |first1=P. |title=Sexual dimorphism of body size in taxidermy specimens of ''Equus quagga quagga'' Boddaert (Equidae) |journal=Journal of Natural History |dona't=2019 |volume=53 |issue=45–46 |pages=2757–2761 |doi=10.1080/00222933.2020.1736678|bibcode=2019JNatH..53.2757H |s2cid=216402084 }}</ref> El seu patró de pelage era únic entre els [[équido]]s: similar a una zebra en la part frontal i més semblat a un cavall en la zona posterior.<ref name="smithsonian"/> Tenia ralles blanques i pardas en el cap i coll, parts superiors color marró i una pancha, coa i pates blancs. Les ralles eren més notòries en el cap i coll, i es tornaven gradualment més tènues cap al tors, mesclant-se en el marró rojós de l'esquena i els costats, fins a desaparéixer a lo llarc de l'esquena. Sembla haver tingut un alt grau de [[Polimorfisme (biologia)|polimorfisme]], en eixemplars casi desprovistos de ralles i uns atres en patrons semblats als de l'extinta població meridional de la zebra de Burchell, en la que les ralles cobrien casi tot el cos exceptuant les parts posteriors, les pates i la pancha. També tenia una ampla ralla obscura en l'esquena. Tenia una [[crin]] alta en ralles pardas i blanques.<ref name="1911 quagga">{{EB1911|wstitle=Quagga}}</ref> | ||
L'única cuaga que va ser fotografiada en vida era una egua del zoològic de la [[Societat Zoológica de Londres]]. Es coneixen fotografies d'este eixemplar, preses entre 1863 i 1870.<ref>{{Cite journal | last = Huber | first = W. | title = Dokumentation der fünf bekannten Lebendaufnahmen vom Quagga, ''Equus quagga quagga'' Gmelin, 1788 (Mammalia, Perissodactyla, Equidae) | journal = Spixiana | volume = 17 | pages = 193–199 | language = de | year = 1994 }}</ref> Sobre la base de les fotografies i descripcions escrites, molts observadors varen sugerir que les ralles de la cuaga eren clares sobre un fondo obscur, a diferència d'atres zebres. El naturaliste alemà [[Reinhold Rau]], pioner del [[Proyecte Quagga]], va afirmar que açò era una [[ilusió òptica]]: el color base és un blanc crema i les ralles són obscures i amples. | L'única cuaga que va ser fotografiada en vida era una egua del zoològic de la [[Societat Zoológica de Londres]]. Es coneixen fotografies d'este eixemplar, preses entre 1863 i 1870.<ref>{{Cite journal | last = Huber | first = W. | title = Dokumentation der fünf bekannten Lebendaufnahmen vom Quagga, ''Equus quagga quagga'' Gmelin, 1788 (Mammalia, Perissodactyla, Equidae) | journal = Spixiana | volume = 17 | pages = 193–199 | language = de | year = 1994 }}</ref> Sobre la base de les fotografies i descripcions escrites, molts observadors varen sugerir que les ralles de la cuaga eren clares sobre un fondo obscur, a diferència d'atres zebres. El naturaliste alemà [[Reinhold Rau]], pioner del [[Proyecte Quagga]], va afirmar que açò era una [[ilusió òptica]]: el color base és un blanc crema i les ralles són obscures i amples. | ||
En viure en l'extrem sur de la distribució de la zebra comuna, la cuaga tenia un | En viure en l'extrem sur de la distribució de la zebra comuna, la cuaga tenia un pelage d'hivern que mudava anualment. Es va descriure el seu cràneu en un perfil recte i una [[diastema]] cóncava, i sent relativament ample en un [[occipucio]] estret.<ref name="Hippotigris"/><ref name="Kingdon">{{Cite book|author=Kingdon, J.|year=1988|title=East African Mammals: An Atles of Evolution in Africa, Volume 3, Part B: Large Mammals|url=https://archive.org/details/eastafricanmamma0003jona|publisher=University of Chicago Press|page=[https://archive.org/details/eastafricanmamma0003jona/page/n148 139]|isbn=978-0-226-43722-4}}</ref> Com ocorre en atres zebres comunes, la cuaga no tenia una [[papada]] en la seua gola com ocorre en la zebra de montanya.<ref name="Azzaroli"/> L'estudi morfològic de 2004 va determinar que les característiques de l'esquelet de la població meridional de la zebra de Burchell i la cuaga se sobreponen, i que són impossibles de distinguir entre sí. Alguns #espècimen també semblen haver segut intermijos entre els dos respecte al seu patró de rayado, i les poblacions modernes de zebres de Burchell encara mostren un rayado llimitat. Per lo tant, es pot concloure que les dos subespecies presentaven una gradació morfològica entre abdós. De fet, encara hi ha #espècimen disecados de cuagas i de la zebra meridional de Burchell tan similars que és impossible identificar-los definitivament, ya que no es varen registrar senyes de la seua procedència.<ref name="Hippotigris"/> | ||