Diferència entre les revisions de "Enhydra lutris"

Els adults d'esta espècie pesen entre catorze i quarantacinc [[quilogram]]s, sent el més pesat dels mustélidos i al mateix temps un dels [[mamífers marins]] més menuts. A diferència dels atres mamífers marins, esta espècie té com a principal forma d'aïllament una capa de [[pelaje]] excepcionalment grossa, la més densa d'entre tots els mamífers. A pesar de que pot eixir a terra ferma, la llúdria marina viu casi exclusivament en l'mar. Habita prop de les costes, a on se sumergix fins al llit marí per a conseguir menjar. S'alimenta principalment d'[[invertebrat]]s marins com [[Echinoidea|erizos de mar]], [[Mollusca|moluscs]], [[Crustacea|crustacis]] i alguns [[Pisces|peixos]]. Els seus hàbits alimentaris són notables en varis aspectes. En primer lloc, l'us de pedres per a obrir les closques d'algunes de les seues preses la convertix en un dels pocs mamífers que utilisa ferramentes. Per un atre costat, en la major part de la seua àrea de distribució, és una [[espècie clau]] pel control que eixercix sobre la població de erizos de mar, els quals d'una atra forma ocasionarien un dany extens als [[ecosistema]]s de [[bosc d'algues|boscs de]] [[Laminariales|algues marines]]. La seua dieta inclou peixos de valor comercial per a l'indústria peixquera, propiciant un conflicte entre les llúdries marines i els peixcadors.

A diferència dels atres mamífers marins, la llúdria marina carix d'una capa grossa de greix i depén de la seua coberta de pèl excepcionalment dens per a retindre la calor.<ref name = nickerson21/> En més de 150&nbsp;000 filaments pilosos per [[centímetro quadrat]], el seu [[pelaje]] és el més dens de qualsevol mamífer.<ref>Silverstein, p. 14</ref> Esta coberta està formada per una capa exterior de pèl llarga i impermeable i una atra capa subjacent més curta; la capa externa manté a l'inferior lliure d'humitat. Per mig d'esta coberta aïlla l'aigua freda per complet de la seua pell i llimita la pèrdua de calor.<ref name=marinebio>{{cita web |url=http://marinebio.org/species.asp?aneu=157 |títul= Siga Otter, Enhydra lutris|obra= MarineBio.org|fechaacceso=23 de novembre de 2007}}</ref> La capa de pèl és grossa durant tot l'any i es reemplaça constantment en lloc d'experimentar una [[Muda (biologia)|muda]] estacional.<ref>Kenyon, pp. 37–39</ref> La facultat de mantindre el pelaje impermeable, i per això la retenció de calor, requerix d'una neteja extrema; per això, la llúdria marina té la capacitat d'alcançar i acicalar tots els llocs del cos, aprofitant la pell fàcilment deslizable i el [[esquelet]] inusualment flexible.<ref>Love, p. 21 and 28</ref> La coloració del pelaje és normalment de color marró obscuro en taques grisa plateadas; no obstant, pot variar de groguenc fins a marró grisáceo o casi negre.<ref name = love27>Love, p. 27</ref> En els adults, el cap, el coll i el pit tenen un color més clar que el restant del cos.<ref name = love27/>

S'impulsa baix l'aigua per mig del moviment sinuós de la part posterior del cos, que inclou la coa i membres posteriors, cap a dalt i cap a avall;<ref name=love21>Love, p. 21</ref> és capaç d'alcançar una velocitat de 9&nbsp;[[Quilómetros per hora|km/h]].<ref name=adw/> Quan es troba sumergida, el seu cos adquirix una apariència llarga i esvelta, mantenint els seus curts membres anteriors cenyits estretament sobre el pit.<ref>Kenyon, p. 62</ref> Quan ix a la superfície, usualment sura sobre la seua esquena i es movilisa utilisant les seues pates i coa com a rems.<ref>Love, p. 22</ref> Mentres descansa, pot recolzar les quatre extremitats sobre el pit per a conservar la calor; en dies particularment calents pot mantindre sumergits els membres posteriors per a gelar-se.<ref>VanBlaricom, p. 64</ref> El cos d'esta llúdria té alta flotabilitat gràcies al seu gran [[capacitat pulmonar]], prop de 2,5 voltes major que en mamífers terrestres del mateix tamany,<ref>{{cita web|url=http://ecos.fws.gov/speciesprofile/speciesreport.do?spcode=A0A7|títul=USFWS Species Profile: Southern siga otter (''Enhydra lutris nereis'')|fechaacceso=23 de febrer de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20081208185746/http://ecos.fws.gov/speciesprofile/speciesreport.do?spcode=A0A7|fechaarchivo=8 de decembre de 2008}}</ref> i a l'aire atrapat en el seu pelaje. La llúdria marina pot caminar, pero en pas #terramaner esgolant-se per la terra, i pot córrer realisant menuts bots.<ref name = "Kenyon_p70"/>

Cada individu passa llarcs periodos asear (fins a un 10{{esd}}% del temps).<ref>Perrin, p. 846</ref> Esta neteja implica desenredar i netejar el pelaje, eliminar la pell descamada i fregar la seua pell per a escurrir l'aigua i introduir aire. Per a un observador incidental semblaria que l'animal s'estiguera rascant; no obstant, no es té coneiximent sobre la presència de [[Phthiraptera|polls]] o atres paràsits en la seua pell.<ref>Kenyon, p. 76</ref> Mentres s'alimenten realisen en freqüència girs dins de l'aigua, en el fi aparent d'eliminar els restants de menjar sobre el seu pelaje.<ref name=wp/>

Les llúdries marines són [[Poliginia|poligínicas]]: els machos es aparean en múltiples parelles. No obstant, durant el [[estro]] una femella pot temporalment conformar una parella per alguns dies.<ref name=wp/> El apareamiento es porta a terme en l'aigua i pot ser violent, puix el macho mossega el hocico de la femella —la qual cosa a sovint deixa cicatrius en el nas— i en ocasions mantenint el cap baix l'aigua.<ref name=adw/><ref>Se sap que a lo manco una femella va morir a raïl d'una infecció nassal a causa de les lesions causades. (Love, p. 52)</ref>

Els #naiximent tenen lloc en l'aigua i normalment tenen una sola crío que pesa entre 1,4 i 2,3&nbsp;kg.<ref name = Nowak/> En el 2{{esd}}% dels parts naixen bessons; no obstant, en freqüència solament un d'ells sobreviu.<ref name=adw/> En nàixer, els cadells òbrin els ulls de colp i repent, tenen dèu dents visibles i posseïxen una grossa coberta de pelaje infantil.<ref>Kenyon, p.44</ref> S'ha observat mares llepar i sacsar al seu recent naixcut durant hores; despuix de realisat la netea, el pelaje està en capacitat de retindre el suficient aire per a mantindre a flotació als cadells.<ref>Love, pp. 56–61</ref> El pèl del recent naixcut és reemplaçat pel de l'adult despuix de les tretze semanes.<ref name=wdfw/>

Les femelles realisen totes les tasques dirigides a alimentar i cuidar a les seues crío; ocasionalment se'ls ha vist cuidant de cadells òrfens.<ref>Love, p. 59</ref> Molt s'ha escrit sobre el nivell d'atenció professat per les mares cap a les seues crío; una mare li proporciona al seu cadell cuidat casi constant carregant-ho sobre el seu pit llunt de l'aigua gelada i asear atentament la seua pelaje.<ref>Kenyon, p. 89</ref> Quan busquen aliment, els deixen surant en l'aigua, en ocasions envolts en algues lo que impedix que s'allunten surant;<ref>Silverstein, p. 31</ref> si el menut no concilia el somi, chilla sorollosament fins a la seua tornada.<ref>Silverstein, p. 28</ref> Es té coneiximent de mares que varen carregar als seus fills varis dies despuix de la seua mort.<ref name=love58>Love, p. 58</ref>

Actualment l'amenaça més significativa per a les llúdries marines són els [[Derrame de petròleu|derrames de petròleu]].<ref name=vanaqua>{{cita web|títul=Siga otter AquaFact file|url=http://www.vanaqua.org/education/aquafacts/seaotters.html|publicació = Vancouver Aquarium Marine Science Centre |fechaacceso=5 de decembre de 2007}}</ref> L'espècie és particularment vulnerable al contacte en el cru, puix depén de cuan impermeable es trobe la seua coberta de pèl per a conservar la calor; quan el seu pelaje és empapada en petròleu pert la capacitat de retindre aire i l'animal mor ràpidament d'[[hipotèrmia]].<ref name=vanaqua/> El [[fege]], [[renyó]] i [[Pulmons|pulmó]] de la llúdria també sofrix dany despuix d'inhalar o ingerir petròleu durant l'eventual neteja del pelaje impregnat en petròleu.<ref name=vanaqua/> El [[Desastre del Exxon Valdez]] en 1989 va matar a mils de llúdries marines en [[Prince William Sound]], Alaska, i per a 2006 els restants de petròleu en l'àrea encara afectaven a la població.<ref>{{cita notícia|url=http://www.usatoday.com/news/nation/2007-01-31-exxon-alaska_x.htm|títul=Damage of Exxon Valdez endures|publicació=Associated Press|data=31 de giner de 2007|fechaacceso=25 de decembre de 2007}}</ref>