Diferència entre les revisions de "Enhydra lutris"
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
La '''llúdria marina''' ('''''Enhydra lutris''''') és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Carnivora|carnívor]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[Mustelidae|mustélidos]]; és l'única espècie existent del [[gènero (biologia)|gènero]] ''Enhydra''. Habita en el [[Oceà Pacífic|Pacífic Nort]], des del nort de [[Japó]] fins a [[Península de Baixa Califòrnia|Baixa Califòrnia]] en [[Mèxic]] lloc que per la seua alta caça, va ser extinta. | La '''llúdria marina''' ('''''Enhydra lutris''''') és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Carnivora|carnívor]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[Mustelidae|mustélidos]]; és l'única espècie existent del [[gènero (biologia)|gènero]] ''Enhydra''. Habita en el [[Oceà Pacífic|Pacífic Nort]], des del nort de [[Japó]] fins a [[Península de Baixa Califòrnia|Baixa Califòrnia]] en [[Mèxic]] lloc que per la seua alta caça, va ser extinta. | ||
Els adults d'esta espècie pesen entre catorze i quarantacinc [[quilogram]]s, sent el més pesat dels mustélidos i al mateix temps un dels [[mamífers marins]] més menuts. A diferència dels atres mamífers marins, esta espècie té com a principal forma d'aïllament una capa de [[ | Els adults d'esta espècie pesen entre catorze i quarantacinc [[quilogram]]s, sent el més pesat dels mustélidos i al mateix temps un dels [[mamífers marins]] més menuts. A diferència dels atres mamífers marins, esta espècie té com a principal forma d'aïllament una capa de [[pelage]] excepcionalment grossa, la més densa d'entre tots els mamífers. A pesar de que pot eixir a terra ferma, la llúdria marina viu casi exclusivament en l'mar. Habita prop de les costes, a on se sumergix fins al llit marí per a conseguir menjar. S'alimenta principalment d'[[invertebrat]]s marins com [[Echinoidea|erizos de mar]], [[Mollusca|moluscs]], [[Crustacea|crustacis]] i alguns [[Pisces|peixos]]. Els seus hàbits alimentaris són notables en varis aspectes. En primer lloc, l'us de pedres per a obrir les closques d'algunes de les seues preses la convertix en un dels pocs mamífers que utilisa ferramentes. Per un atre costat, en la major part de la seua àrea de distribució, és una [[espècie clau]] pel control que eixercix sobre la població de erizos de mar, els quals d'una atra forma ocasionarien un dany extens als [[ecosistema]]s de [[bosc d'algues|boscs de]] [[Laminariales|algues marines]]. La seua dieta inclou peixos de valor comercial per a l'indústria peixquera, propiciant un conflicte entre les llúdries marines i els peixcadors. | ||
La població de l'espècie, el número original de la qual s'estimava entre 150 000 i 300 000 animals, va ser diezmada intensament, a causa de la seua pell, entre 1741 i 1911, fins a reduir-se en un moment donat solament a 1000 o 2000 eixemplars. Una prohibició internacional de la seua caça, esforços de conservació i programes d'reintroducción han contribuït a l'aument de la població; l'espècie actualment ocupa aproximadament una tercera part de la seua àrea de distribució original. La recuperació de la llúdria marina es considera una fita important en la conservació marina, a pesar de que la població de les [[illes Aleutianas]] i [[Califòrnia]] recentment ha disminuït o s'ha estancat en el seu creiximent. No obstant, per vàries raons, entre elles la seua gran vulnerabilitat als [[Derrame de petròleu|derrames de cru]], l'espècie permaneix classificada com [[Espècie en perill d'extinció|en perill d'extinció]]. | La població de l'espècie, el número original de la qual s'estimava entre 150 000 i 300 000 animals, va ser diezmada intensament, a causa de la seua pell, entre 1741 i 1911, fins a reduir-se en un moment donat solament a 1000 o 2000 eixemplars. Una prohibició internacional de la seua caça, esforços de conservació i programes d'reintroducción han contribuït a l'aument de la població; l'espècie actualment ocupa aproximadament una tercera part de la seua àrea de distribució original. La recuperació de la llúdria marina es considera una fita important en la conservació marina, a pesar de que la població de les [[illes Aleutianas]] i [[Califòrnia]] recentment ha disminuït o s'ha estancat en el seu creiximent. No obstant, per vàries raons, entre elles la seua gran vulnerabilitat als [[Derrame de petròleu|derrames de cru]], l'espècie permaneix classificada com [[Espècie en perill d'extinció|en perill d'extinció]]. | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
La llúdria marina és una de les espècies més menudes de [[Mamífers marins|mamífer marí]].<ref name=vanblaricom11/> Els machos pesen entre 22 i 45 kg, i tenen una llongitut d'1,2 a 1,5 [[Metro|m]]. Les femelles són més menudes, en un pes de 14 a 33 kg i una llongitut d'1,0 a 1,4 m.<ref name=marinebio/> | La llúdria marina és una de les espècies més menudes de [[Mamífers marins|mamífer marí]].<ref name=vanblaricom11/> Els machos pesen entre 22 i 45 kg, i tenen una llongitut d'1,2 a 1,5 [[Metro|m]]. Les femelles són més menudes, en un pes de 14 a 33 kg i una llongitut d'1,0 a 1,4 m.<ref name=marinebio/> | ||
A diferència dels atres mamífers marins, la llúdria marina carix d'una capa grossa de greix i depén de la seua coberta de pèl excepcionalment dens per a retindre la calor.<ref name = nickerson21/> En més de 150 000 filaments pilosos per [[centímetro quadrat]], el seu [[ | A diferència dels atres mamífers marins, la llúdria marina carix d'una capa grossa de greix i depén de la seua coberta de pèl excepcionalment dens per a retindre la calor.<ref name = nickerson21/> En més de 150 000 filaments pilosos per [[centímetro quadrat]], el seu [[pelage]] és el més dens de qualsevol mamífer.<ref>Silverstein, p. 14</ref> Esta coberta està formada per una capa exterior de pèl llarga i impermeable i una atra capa subjacent més curta; la capa externa manté a l'inferior lliure d'humitat. Per mig d'esta coberta aïlla l'aigua freda per complet de la seua pell i llimita la pèrdua de calor.<ref name=marinebio>{{cita web |url=http://marinebio.org/species.asp?aneu=157 |títul= Siga Otter, Enhydra lutris|obra= MarineBio.org|fechaacceso=23 de novembre de 2007}}</ref> La capa de pèl és grossa durant tot l'any i es reemplaça constantment en lloc d'experimentar una [[Muda (biologia)|muda]] estacional.<ref>Kenyon, pp. 37–39</ref> La facultat de mantindre el pelage impermeable, i per això la retenció de calor, requerix d'una neteja extrema; per això, la llúdria marina té la capacitat d'alcançar i acicalar tots els llocs del cos, aprofitant la pell fàcilment deslizable i el [[esquelet]] inusualment flexible.<ref>Love, p. 21 and 28</ref> La coloració del pelage és normalment de color marró obscuro en taques grisa plateadas; no obstant, pot variar de groguenc fins a marró grisáceo o casi negre.<ref name = love27>Love, p. 27</ref> En els adults, el cap, el coll i el pit tenen un color més clar que el restant del cos.<ref name = love27/> | ||
La llúdria marina posseïx vàries adaptacions per a desenvolverse en l'ambient marí. Pot ocluir els seus orificis nassals i els conductes auditius;<ref name = "Silverstein_p13">Silverstein, p. 13</ref> els seus membres posteriors, els quals proporcionen la major part de l'impuls natatorio, són llarcs, amples i aplanados, i estan proveïts de membranes interdigitales;<ref name = love21/> el quint dit de cada pata és el més llarc, la qual cosa li facilita la natació, pero fa #terramaner el seu desplaçament en terra.<ref name = "Kenyon_p70">Kenyon, p. 70</ref> La coa és prou curta, llaugerament aplanada i musculosa. Els membres anteriors, més curts que els posteriors, tenen garres retràctils en almohadillas dures en les palmes que li permeten subjectar assuts esvarosos.<ref>Silverstein, p. 11</ref> | La llúdria marina posseïx vàries adaptacions per a desenvolverse en l'ambient marí. Pot ocluir els seus orificis nassals i els conductes auditius;<ref name = "Silverstein_p13">Silverstein, p. 13</ref> els seus membres posteriors, els quals proporcionen la major part de l'impuls natatorio, són llarcs, amples i aplanados, i estan proveïts de membranes interdigitales;<ref name = love21/> el quint dit de cada pata és el més llarc, la qual cosa li facilita la natació, pero fa #terramaner el seu desplaçament en terra.<ref name = "Kenyon_p70">Kenyon, p. 70</ref> La coa és prou curta, llaugerament aplanada i musculosa. Els membres anteriors, més curts que els posteriors, tenen garres retràctils en almohadillas dures en les palmes que li permeten subjectar assuts esvarosos.<ref>Silverstein, p. 11</ref> | ||
S'impulsa baix l'aigua per mig del moviment sinuós de la part posterior del cos, que inclou la coa i membres posteriors, cap a dalt i cap a avall;<ref name=love21>Love, p. 21</ref> és capaç d'alcançar una velocitat de 9 [[Quilómetros per hora|km/h]].<ref name=adw/> Quan es troba sumergida, el seu cos adquirix una apariència llarga i esvelta, mantenint els seus curts membres anteriors cenyits estretament sobre el pit.<ref>Kenyon, p. 62</ref> Quan ix a la superfície, usualment sura sobre la seua esquena i es movilisa utilisant les seues pates i coa com a rems.<ref>Love, p. 22</ref> Mentres descansa, pot recolzar les quatre extremitats sobre el pit per a conservar la calor; en dies particularment calents pot mantindre sumergits els membres posteriors per a gelar-se.<ref>VanBlaricom, p. 64</ref> El cos d'esta llúdria té alta flotabilitat gràcies al seu gran [[capacitat pulmonar]], prop de 2,5 voltes major que en mamífers terrestres del mateix tamany,<ref>{{cita web|url=http://ecos.fws.gov/speciesprofile/speciesreport.do?spcode=A0A7|títul=USFWS Species Profile: Southern siga otter (''Enhydra lutris nereis'')|fechaacceso=23 de febrer de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20081208185746/http://ecos.fws.gov/speciesprofile/speciesreport.do?spcode=A0A7|fechaarchivo=8 de decembre de 2008}}</ref> i a l'aire atrapat en el seu | S'impulsa baix l'aigua per mig del moviment sinuós de la part posterior del cos, que inclou la coa i membres posteriors, cap a dalt i cap a avall;<ref name=love21>Love, p. 21</ref> és capaç d'alcançar una velocitat de 9 [[Quilómetros per hora|km/h]].<ref name=adw/> Quan es troba sumergida, el seu cos adquirix una apariència llarga i esvelta, mantenint els seus curts membres anteriors cenyits estretament sobre el pit.<ref>Kenyon, p. 62</ref> Quan ix a la superfície, usualment sura sobre la seua esquena i es movilisa utilisant les seues pates i coa com a rems.<ref>Love, p. 22</ref> Mentres descansa, pot recolzar les quatre extremitats sobre el pit per a conservar la calor; en dies particularment calents pot mantindre sumergits els membres posteriors per a gelar-se.<ref>VanBlaricom, p. 64</ref> El cos d'esta llúdria té alta flotabilitat gràcies al seu gran [[capacitat pulmonar]], prop de 2,5 voltes major que en mamífers terrestres del mateix tamany,<ref>{{cita web|url=http://ecos.fws.gov/speciesprofile/speciesreport.do?spcode=A0A7|títul=USFWS Species Profile: Southern siga otter (''Enhydra lutris nereis'')|fechaacceso=23 de febrer de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20081208185746/http://ecos.fws.gov/speciesprofile/speciesreport.do?spcode=A0A7|fechaarchivo=8 de decembre de 2008}}</ref> i a l'aire atrapat en el seu pelage. La llúdria marina pot caminar, pero en pas #terramaner esgolant-se per la terra, i pot córrer realisant menuts bots.<ref name = "Kenyon_p70"/> | ||
Unes [[vibrisas]] molt sensibles i les almohadillas plantares dels membres anteriors li ajuden a trobar els seus assuts per mig del [[tacte]] quan l'aigua està térbola.<ref name=vanblaricom11/> Els investigadors han notat que en aproximar-se a les llúdries, estes reaccionen més ràpit en vent a favor, indicant que l'olfat és més important que la visió com a sentit de vigilància.<ref>Kenyon, p. 55</ref> Atres observacions indiquen que la vista és útil dins i fòra de l'aigua; no obstant, este sentit no es troba igual de desenrollat que el de les foques.<ref>Love, p. 23</ref> El sentit de l'oït no es destaca per ser particularment agut ni pobre.<ref>Kenyon, p. 56</ref> | Unes [[vibrisas]] molt sensibles i les almohadillas plantares dels membres anteriors li ajuden a trobar els seus assuts per mig del [[tacte]] quan l'aigua està térbola.<ref name=vanblaricom11/> Els investigadors han notat que en aproximar-se a les llúdries, estes reaccionen més ràpit en vent a favor, indicant que l'olfat és més important que la visió com a sentit de vigilància.<ref>Kenyon, p. 55</ref> Atres observacions indiquen que la vista és útil dins i fòra de l'aigua; no obstant, este sentit no es troba igual de desenrollat que el de les foques.<ref>Love, p. 23</ref> El sentit de l'oït no es destaca per ser particularment agut ni pobre.<ref>Kenyon, p. 56</ref> | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
La llúdria marina és [[Diurnalidad|diürna]]; té una etapa de busca d'aliment en el matí que inicia una hora abans del alba, després descansa i dorm a migdia.<ref name=love69>Love, pp. 69–70</ref> La busca d'aliment es recomença per algunes hores en la vesprada i se suspén abans de la posada de sol. Pot haver un tercer periodo de busca d'aliment al voltant de la mijanit;<ref name=love69/> les femelles en crío semblen ser més propenses a menjar durant la nit.<ref name=love69/> Les observacions de la cantitat de temps que la llúdria invertix diàriament per a alimentar-se tiren una sifra que oscila entre un 24 i 60{{esd}}%, depenent aparentment de la disponibilitat de menjar en la zona.<ref>Love, pp. 70–71</ref> | La llúdria marina és [[Diurnalidad|diürna]]; té una etapa de busca d'aliment en el matí que inicia una hora abans del alba, després descansa i dorm a migdia.<ref name=love69>Love, pp. 69–70</ref> La busca d'aliment es recomença per algunes hores en la vesprada i se suspén abans de la posada de sol. Pot haver un tercer periodo de busca d'aliment al voltant de la mijanit;<ref name=love69/> les femelles en crío semblen ser més propenses a menjar durant la nit.<ref name=love69/> Les observacions de la cantitat de temps que la llúdria invertix diàriament per a alimentar-se tiren una sifra que oscila entre un 24 i 60{{esd}}%, depenent aparentment de la disponibilitat de menjar en la zona.<ref>Love, pp. 70–71</ref> | ||
Cada individu passa llarcs periodos asear (fins a un 10{{esd}}% del temps).<ref>Perrin, p. 846</ref> Esta neteja implica desenredar i netejar el | Cada individu passa llarcs periodos asear (fins a un 10{{esd}}% del temps).<ref>Perrin, p. 846</ref> Esta neteja implica desenredar i netejar el pelage, eliminar la pell descamada i fregar la seua pell per a escurrir l'aigua i introduir aire. Per a un observador incidental semblaria que l'animal s'estiguera rascant; no obstant, no es té coneiximent sobre la presència de [[Phthiraptera|polls]] o atres paràsits en la seua pell.<ref>Kenyon, p. 76</ref> Mentres s'alimenten realisen en freqüència girs dins de l'aigua, en el fi aparent d'eliminar els restants de menjar sobre el seu pelage.<ref name=wp/> | ||
=== Alimentació === | === Alimentació === | ||
| Llínea 80: | Llínea 80: | ||
=== Reproducció i cicle vital === | === Reproducció i cicle vital === | ||
Les llúdries marines són [[Poliginia|poligínicas]]: els machos es aparean en múltiples parelles. No obstant, durant el [[estro]] una femella pot temporalment conformar una parella per alguns dies.<ref name=wp/> El apareamiento es porta a terme en l'aigua i pot ser violent, puix el macho mossega el | Les llúdries marines són [[Poliginia|poligínicas]]: els machos es aparean en múltiples parelles. No obstant, durant el [[estro]] una femella pot temporalment conformar una parella per alguns dies.<ref name=wp/> El apareamiento es porta a terme en l'aigua i pot ser violent, puix el macho mossega el morro de la femella —la qual cosa a sovint deixa cicatrius en el nas— i en ocasions mantenint el cap baix l'aigua.<ref name=adw/><ref>Se sap que a lo manco una femella va morir a raïl d'una infecció nassal a causa de les lesions causades. (Love, p. 52)</ref> | ||
Els #naiximent ocorren durant tot l'any, en picos entre maig i juny en les poblacions que habiten al nort del seu ranc i entre giner i març en les poblacions del sur.<ref name = love54/> El periodo de [[gestació]] sembla variar de quatre a vint mesos, degut a que l'espècie posseïx [[implantació diferida]] en la qual solament els últims quatre mesos ocorre la gestació verdadera.<ref name=love54>Love, p. 54</ref> En Califòrnia, estes llúdries es reproduïxen anualment, aproximadament en el doble de freqüència que els seus congèneres d'Alaska.<ref>Silverstein, p. 30</ref> | Els #naiximent ocorren durant tot l'any, en picos entre maig i juny en les poblacions que habiten al nort del seu ranc i entre giner i març en les poblacions del sur.<ref name = love54/> El periodo de [[gestació]] sembla variar de quatre a vint mesos, degut a que l'espècie posseïx [[implantació diferida]] en la qual solament els últims quatre mesos ocorre la gestació verdadera.<ref name=love54>Love, p. 54</ref> En Califòrnia, estes llúdries es reproduïxen anualment, aproximadament en el doble de freqüència que els seus congèneres d'Alaska.<ref>Silverstein, p. 30</ref> | ||
Els #naiximent tenen lloc en l'aigua i normalment tenen una sola crío que pesa entre 1,4 i 2,3 kg.<ref name = Nowak/> En el 2{{esd}}% dels parts naixen bessons; no obstant, en freqüència solament un d'ells sobreviu.<ref name=adw/> En nàixer, els cadells òbrin els ulls de colp i repent, tenen dèu dents visibles i posseïxen una grossa coberta de | Els #naiximent tenen lloc en l'aigua i normalment tenen una sola crío que pesa entre 1,4 i 2,3 kg.<ref name = Nowak/> En el 2{{esd}}% dels parts naixen bessons; no obstant, en freqüència solament un d'ells sobreviu.<ref name=adw/> En nàixer, els cadells òbrin els ulls de colp i repent, tenen dèu dents visibles i posseïxen una grossa coberta de pelage infantil.<ref>Kenyon, p.44</ref> S'ha observat mares llepar i sacsar al seu recent naixcut durant hores; despuix de realisat la netea, el pelage està en capacitat de retindre el suficient aire per a mantindre a flotació als cadells.<ref>Love, pp. 56–61</ref> El pèl del recent naixcut és reemplaçat pel de l'adult despuix de les tretze semanes.<ref name=wdfw/> | ||
L'alletament es prolonga per sis a huit semanes en les poblacions de Califòrnia i de quatre a vint mesos en Alaska; les mares escomencen a oferir-los mossos de menjar a les seues crío des del primer o segon més.<ref>Silverstein, pp. 31–32</ref> La llet de la llúdria marina procedix de dos peçons ubicats en l'abdomen i s'assembla més a la llet dels mamífers marins que a la dels atres mustélidos.<ref>Love, p. 61</ref> Un cadell, en la guia de la seua mare, practica el nade i el bucege per algunes semanes abans d'estar en capacitat d'alcançar el fondo marí. Inicialment els objectes que recupera del fondo tenen poc valor alimentici, com [[Asteroidea|estreles de mar]] de vistosos colors i cudols.<ref name=haley/> Els jóvens es fan independents als sis o huit mesos; no obstant, una mare pot vore's forçada a abandonar la seua crío si no és capaç de proporcionar-li l'aliment suficient,<ref name=love63>Love, p. 63</ref> o en un atre extrem, cuidar-ho casi fins a aplegar a l'edat adulta.<ref name=Nowak/> La mortalitat dels cadells és alta, principalment durant el seu primer hivern; s'estima que solament el 25{{esd}}% d'ells apleguen al primer any.<ref name=love63/> Els naixcuts de mares experimentades tenen les taxes més altes de supervivència.<ref>Love, p. 62</ref> | L'alletament es prolonga per sis a huit semanes en les poblacions de Califòrnia i de quatre a vint mesos en Alaska; les mares escomencen a oferir-los mossos de menjar a les seues crío des del primer o segon més.<ref>Silverstein, pp. 31–32</ref> La llet de la llúdria marina procedix de dos peçons ubicats en l'abdomen i s'assembla més a la llet dels mamífers marins que a la dels atres mustélidos.<ref>Love, p. 61</ref> Un cadell, en la guia de la seua mare, practica el nade i el bucege per algunes semanes abans d'estar en capacitat d'alcançar el fondo marí. Inicialment els objectes que recupera del fondo tenen poc valor alimentici, com [[Asteroidea|estreles de mar]] de vistosos colors i cudols.<ref name=haley/> Els jóvens es fan independents als sis o huit mesos; no obstant, una mare pot vore's forçada a abandonar la seua crío si no és capaç de proporcionar-li l'aliment suficient,<ref name=love63>Love, p. 63</ref> o en un atre extrem, cuidar-ho casi fins a aplegar a l'edat adulta.<ref name=Nowak/> La mortalitat dels cadells és alta, principalment durant el seu primer hivern; s'estima que solament el 25{{esd}}% d'ells apleguen al primer any.<ref name=love63/> Els naixcuts de mares experimentades tenen les taxes més altes de supervivència.<ref>Love, p. 62</ref> | ||
Les femelles realisen totes les tasques dirigides a alimentar i cuidar a les seues crío; ocasionalment se'ls ha vist cuidant de cadells òrfens.<ref>Love, p. 59</ref> Molt s'ha escrit sobre el nivell d'atenció professat per les mares cap a les seues crío; una mare li proporciona al seu cadell cuidat casi constant carregant-ho sobre el seu pit llunt de l'aigua gelada i asear atentament la seua | Les femelles realisen totes les tasques dirigides a alimentar i cuidar a les seues crío; ocasionalment se'ls ha vist cuidant de cadells òrfens.<ref>Love, p. 59</ref> Molt s'ha escrit sobre el nivell d'atenció professat per les mares cap a les seues crío; una mare li proporciona al seu cadell cuidat casi constant carregant-ho sobre el seu pit llunt de l'aigua gelada i asear atentament la seua pelage.<ref>Kenyon, p. 89</ref> Quan busquen aliment, els deixen surant en l'aigua, en ocasions envolts en algues lo que impedix que s'allunten surant;<ref>Silverstein, p. 31</ref> si el menut no concilia el somi, chilla sorollosament fins a la seua tornada.<ref>Silverstein, p. 28</ref> Es té coneiximent de mares que varen carregar als seus fills varis dies despuix de la seua mort.<ref name=love58>Love, p. 58</ref> | ||
Les femelles alcancen la madurea sexual aproximadament als tres o quatre anys d'edat i els machos als cinc anys; no obstant, els machos a sovint no es reproduïxen sino fins a alguns anys despuix.<ref name=love53>Love, p. 53</ref> Un macho en captiveri va engendrar menuts a l'edat de dèneu anys.<ref name=Nowak>{{cita lliure|títul=Walker's Mammals of the World Volume II|edició=Fifth|autor=Nowak, Roland M.|editorial=The [[Johns Hopkins University Press]]|ubicació=Baltimore and London|any=1991|isbn=0-8018-3970-X|pàgines=[https://archive.org/details/walkersmammalsof01nowa/page/1141 1141–1143]|url=https://archive.org/details/walkersmammalsof01nowa/page/1141}}</ref> En la naturalea, les llúdries marines viuen com a màxim fins als vintitrés anys,<ref name=marinebio/> en una esperança de vida promig de dèu a quinze anys en els machos i de quinze a vint anys en les femelles.<ref>VanBlaricom, p. 71</ref> Alguns eixemplars en captiveri varen sobrepassar els vint anys, i una femella captiva en el [[aquari de Seattle]] va morir als vintihuit anys d'edat.<ref>VanBlaricom, pp. 40–41</ref> En el seu mig natural, a sovint sofrixen de deterioració dels [[dent]]s, la qual cosa pot contribuir a l'acurtada del seu cicle vital.<ref>VanBlaricom, p. 41</ref> | Les femelles alcancen la madurea sexual aproximadament als tres o quatre anys d'edat i els machos als cinc anys; no obstant, els machos a sovint no es reproduïxen sino fins a alguns anys despuix.<ref name=love53>Love, p. 53</ref> Un macho en captiveri va engendrar menuts a l'edat de dèneu anys.<ref name=Nowak>{{cita lliure|títul=Walker's Mammals of the World Volume II|edició=Fifth|autor=Nowak, Roland M.|editorial=The [[Johns Hopkins University Press]]|ubicació=Baltimore and London|any=1991|isbn=0-8018-3970-X|pàgines=[https://archive.org/details/walkersmammalsof01nowa/page/1141 1141–1143]|url=https://archive.org/details/walkersmammalsof01nowa/page/1141}}</ref> En la naturalea, les llúdries marines viuen com a màxim fins als vintitrés anys,<ref name=marinebio/> en una esperança de vida promig de dèu a quinze anys en els machos i de quinze a vint anys en les femelles.<ref>VanBlaricom, p. 71</ref> Alguns eixemplars en captiveri varen sobrepassar els vint anys, i una femella captiva en el [[aquari de Seattle]] va morir als vintihuit anys d'edat.<ref>VanBlaricom, pp. 40–41</ref> En el seu mig natural, a sovint sofrixen de deterioració dels [[dent]]s, la qual cosa pot contribuir a l'acurtada del seu cicle vital.<ref>VanBlaricom, p. 41</ref> | ||
| Llínea 176: | Llínea 176: | ||
Durant el {{sigle|XX||s}}, la població de llúdries marines es va recuperar fins a prop de dos terceres parts de la seua sifra original, #lo que és considerat un dels guanys més grans de la conservació marítima.<ref>VanBlaricom, p. 53</ref> No obstant, la [[UICN]] encara considera l'espècie com [[Espècie amenaçada|amenaçada]], per la presència de riscs significatius com els [[Derrame de petròleu|derrames de petròleu]], depredación per part de les [[Orcinus orca|orca]]s, [[caça furtiva]] i conflictes en els peixquers (les llúdries poden ofegar-se si s'enredren en els elements de peixca).<ref name=IUCN>{{IUCN|assessors=Doroff, A. & Burdin, A.|any=2008|aneu=7750|títul=Enhydra lutris|fechaacceso=21 de març de 2009}}</ref> La captura de l'espècie és illegal a excepció de la caça de subsistència per part dels natius en Alaska.<ref>VanBlaricom, p. 65</ref> La caça furtiva es va convertir en una amenaça séria en Rússia Oriental despuix de la [[Història de l'Unió Soviètica (1985-1991)|dissolució de l'Unió Soviètica]] en 1991; no obstant, esta va disminuir significativament en quant es varen implementar lleis més estrictes i varen millorar les condicions econòmiques en el país.<ref name=vb62>VanBlaricom, p. 62</ref> | Durant el {{sigle|XX||s}}, la població de llúdries marines es va recuperar fins a prop de dos terceres parts de la seua sifra original, #lo que és considerat un dels guanys més grans de la conservació marítima.<ref>VanBlaricom, p. 53</ref> No obstant, la [[UICN]] encara considera l'espècie com [[Espècie amenaçada|amenaçada]], per la presència de riscs significatius com els [[Derrame de petròleu|derrames de petròleu]], depredación per part de les [[Orcinus orca|orca]]s, [[caça furtiva]] i conflictes en els peixquers (les llúdries poden ofegar-se si s'enredren en els elements de peixca).<ref name=IUCN>{{IUCN|assessors=Doroff, A. & Burdin, A.|any=2008|aneu=7750|títul=Enhydra lutris|fechaacceso=21 de març de 2009}}</ref> La captura de l'espècie és illegal a excepció de la caça de subsistència per part dels natius en Alaska.<ref>VanBlaricom, p. 65</ref> La caça furtiva es va convertir en una amenaça séria en Rússia Oriental despuix de la [[Història de l'Unió Soviètica (1985-1991)|dissolució de l'Unió Soviètica]] en 1991; no obstant, esta va disminuir significativament en quant es varen implementar lleis més estrictes i varen millorar les condicions econòmiques en el país.<ref name=vb62>VanBlaricom, p. 62</ref> | ||
Actualment l'amenaça més significativa per a les llúdries marines són els [[Derrame de petròleu|derrames de petròleu]].<ref name=vanaqua>{{cita web|títul=Siga otter AquaFact file|url=http://www.vanaqua.org/education/aquafacts/seaotters.html|publicació = Vancouver Aquarium Marine Science Centre |fechaacceso=5 de decembre de 2007}}</ref> L'espècie és particularment vulnerable al contacte en el cru, puix depén de cuan impermeable es trobe la seua coberta de pèl per a conservar la calor; quan el seu | Actualment l'amenaça més significativa per a les llúdries marines són els [[Derrame de petròleu|derrames de petròleu]].<ref name=vanaqua>{{cita web|títul=Siga otter AquaFact file|url=http://www.vanaqua.org/education/aquafacts/seaotters.html|publicació = Vancouver Aquarium Marine Science Centre |fechaacceso=5 de decembre de 2007}}</ref> L'espècie és particularment vulnerable al contacte en el cru, puix depén de cuan impermeable es trobe la seua coberta de pèl per a conservar la calor; quan el seu pelage és empapada en petròleu pert la capacitat de retindre aire i l'animal mor ràpidament d'[[hipotèrmia]].<ref name=vanaqua/> El [[fege]], [[renyó]] i [[Pulmons|pulmó]] de la llúdria també sofrix dany despuix d'inhalar o ingerir petròleu durant l'eventual neteja del pelage impregnat en petròleu.<ref name=vanaqua/> El [[Desastre del Exxon Valdez]] en 1989 va matar a mils de llúdries marines en [[Prince William Sound]], Alaska, i per a 2006 els restants de petròleu en l'àrea encara afectaven a la població.<ref>{{cita notícia|url=http://www.usatoday.com/news/nation/2007-01-31-exxon-alaska_x.htm|títul=Damage of Exxon Valdez endures|publicació=Associated Press|data=31 de giner de 2007|fechaacceso=25 de decembre de 2007}}</ref> | ||
L'àrea de distribució restringida de les poblacions de llúdria en Califòrnia, Washington, i Columbia Britànica implica que un derrame de petròleu en grans proporcions podria ser catastròfic per als individus d'estes regions.<ref name=wdfw/><ref name=wlap/><ref name=wp/> La prevenció de derrames i la preparació per al rescat de llúdries en el cas de que succeïxca, són els majors objectius dels esforços conservacionista. L'increment en el tamany i territori de les poblacions de llúdria podria reduir el risc de que un derrame exterminara una població.<ref name=wdfw/> No obstant, per la reputació de l'espècie de consumir els recursos peixquers, els que promouen l'explotació de mariscs d'índole comercial, recreativa o de subsistència en freqüència s'han opost a l'increment del seu territori, i s'han presentat casos de morts illegals a mans de peixcadors i atres persones.<ref>Nickerson, pp. 47–48</ref> | L'àrea de distribució restringida de les poblacions de llúdria en Califòrnia, Washington, i Columbia Britànica implica que un derrame de petròleu en grans proporcions podria ser catastròfic per als individus d'estes regions.<ref name=wdfw/><ref name=wlap/><ref name=wp/> La prevenció de derrames i la preparació per al rescat de llúdries en el cas de que succeïxca, són els majors objectius dels esforços conservacionista. L'increment en el tamany i territori de les poblacions de llúdria podria reduir el risc de que un derrame exterminara una població.<ref name=wdfw/> No obstant, per la reputació de l'espècie de consumir els recursos peixquers, els que promouen l'explotació de mariscs d'índole comercial, recreativa o de subsistència en freqüència s'han opost a l'increment del seu territori, i s'han presentat casos de morts illegals a mans de peixcadors i atres persones.<ref>Nickerson, pp. 47–48</ref> | ||