Diferència entre les revisions de "Lagostomus maximus maximus"

m "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.
(Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils)
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.
 
Llínea 61: Llínea 61:




Exhibix un cap proporcionalment gran, achatada, hocico abultat d'extrem chato, llarcs bigots i menudes orelles. A abdós costats del seu rostre exhibix 2 característiques faixes negres llongitudinals.<ref name="Plans52">Plans, A. C. & J. A. Crespo (1952). Ecologia de la Vizcacha (Lagostomus maximus maximus Blainv.) en el nordest de la província d'Entre Rius. Min. Agr. i Gan., Rev. Inv. Agrícoles 6(3-4):289-378.</ref> El pelage del cos presenta un patró cromàtic dorsal dominat pel gris, en to amarronado. La densitat del pelage és molt major que en ''L. maximus immollis'', especialment en la grupa, a on presenta pèls de casi 30 mm de llongitut.<ref name="Thomas10" /> Ventralmente és de color blanc.  
Exhibix un cap proporcionalment gran, achatada, morro abultat d'extrem chato, llarcs bigots i menudes orelles. A abdós costats del seu rostre exhibix 2 característiques faixes negres llongitudinals.<ref name="Plans52">Plans, A. C. & J. A. Crespo (1952). Ecologia de la Vizcacha (Lagostomus maximus maximus Blainv.) en el nordest de la província d'Entre Rius. Min. Agr. i Gan., Rev. Inv. Agrícoles 6(3-4):289-378.</ref> El pelage del cos presenta un patró cromàtic dorsal dominat pel gris, en to amarronado. La densitat del pelage és molt major que en ''L. maximus immollis'', especialment en la grupa, a on presenta pèls de casi 30 mm de llongitut.<ref name="Thomas10" /> Ventralmente és de color blanc.  


Posseïx pates curtes, proveïdes de fortes ungles, ya que són amprades per a cavar el seu cau. La coa és relativament curta, desprenent-se fàcilment quan un predador intenta capturar a l'animal agarrant-ho per ella.
Posseïx pates curtes, proveïdes de fortes ungles, ya que són amprades per a cavar el seu cau. La coa és relativament curta, desprenent-se fàcilment quan un predador intenta capturar a l'animal agarrant-ho per ella.