Diferència entre les revisions de "Murta"
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Myrtus communis 8zz.jpg|thumb|300px|Murta]] |
| − | La '''murta''' (Myrtus communis) | + | La '''murta''', en castellà, ''mirto'' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]]. |
==Descripció== | ==Descripció== | ||
| − | Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles | + | Arbust sempre [[vert]] i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert fosc pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors [[blanc|blanques]], solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són [[groc|grocs]]. Florix en [[primavera]]. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color [[blau]] obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], està considerat un dels eixemplars més grans d'[[Europa]]. |
==Usos== | ==Usos== | ||
| − | Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts | + | Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics. |
| + | |||
| + | La murta, ocupa un lloc prominent en els escrits d'[[Hipòcrates]], [[Plini el Vell|Plinio el Vell]], [[Dioscórides]], [[Galeno]] i els escritors àraps. Ha segut prescrit per a la febra i el dolor pels meges antics a lo manco des de 2500 AC. | ||
| + | |||
| + | Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina. | ||
==Distribució== | ==Distribució== | ||
| − | La '''murta''' està molt expandida en la | + | La '''murta''' està molt expandida en la [[regió mediterrànea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botànics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie. |
| + | |||
| + | == Galeria fotogràfica == | ||
| + | Diferents tipos de Murta: | ||
| + | <center> | ||
| + | <gallery> | ||
| + | |||
| + | File:Starr_070525-7180_Myrtus_communis.jpg | ||
| + | File:Arrayan_-_Myrtus_communis_(9611744016).jpg | ||
| + | File:Gardenology-IMG_7879_hunt10aug.jpg | ||
| + | File:Starr_080326-3705_Myrtus_communis.jpg | ||
| + | File:Flors_de_murta_al_carrer_de_la_Creu,_Gorga.jpg | ||
| + | File:Starr_070621-7506_Myrtus_communis.jpg | ||
| + | File:Starr_070621-7507_Myrtus_communis.jpg | ||
| + | File:Gardenology.org-IMG_0399_rbgs10dec.jpg | ||
| + | File:Myrtus_communis_in_Tropengewächshäuser_des_Botanischen_Gartens_01.jpg | ||
| + | File:Starr 080304-3231 Myrtus communis.jpg | ||
| + | |||
| + | </gallery> | ||
| + | </center> | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://theepicentre.com/spice/myrtle/ Myrtle] | ||
| + | * [http://www.anthos.es/index.php «Myrtus communis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos] | ||
| + | * [https://powo.science.kew.org/?accepted_id=132419&repSynonym_id=-9998&name_id=132419&status=true «Myrtus communis». Royal Botanic Gardens] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871 | ||
| + | * Guo, R; Canter, PH; Ernst, E (2006). «Medicinas a base de hierbas para el tratamiento de la rinosinusitis: Una revisión sistemática». Otorrinolaringología-Cirugía de Cabeza y Cuello | ||
| + | * [http://gernot-katzers-spice-pages.com/engl/Myrt_com.html?spicenames=es Mirto ( Myrtus communis L.)] | ||
| + | * [https://apps.rhs.org.uk/plantselector/plant?plantid=3456 RHS Plant Selector - Myrtus communis subsp. tarentina] | ||
| + | |||
| + | == Enlaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Myrtus communis}} | ||
| + | {{Wikispecies|Myrtus communis}} | ||
| + | {{DGLV|Murta}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Botànica]] | ||
| + | [[Categoria:Plantes ornamentals]] | ||
| + | [[Categoria:Plantes aromàtiques]] | ||
| + | [[Categoria:Plantes medicinals]] | ||
| + | [[Categoria:Flors]] | ||
Última revisió del 17:28 13 set 2024
La murta, en castellà, mirto (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'Europa i del nort d'Africa.
DescripcióEditar
Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert fosc pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són grocs. Florix en primavera. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la Comunitat Valenciana, es conserva en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria, està considerat un dels eixemplars més grans d'Europa.
UsosEditar
Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en oli aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.
La murta, ocupa un lloc prominent en els escrits d'Hipòcrates, Plinio el Vell, Dioscórides, Galeno i els escritors àraps. Ha segut prescrit per a la febra i el dolor pels meges antics a lo manco des de 2500 AC.
Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina.
DistribucióEditar
La murta està molt expandida en la regió mediterrànea. L'atra especie, la murta del Sahara M. nivellei, es restringix a les montanyes Tassili n'Ajjer en el surest d'Algèria i les Montanyes del Tibesti en Chad, en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botànics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.
Galeria fotogràficaEditar
Diferents tipos de Murta:
.jpg)
ReferènciesEditar
BibliografiaEditar
- Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
- Guo, R; Canter, PH; Ernst, E (2006). «Medicinas a base de hierbas para el tratamiento de la rinosinusitis: Una revisión sistemática». Otorrinolaringología-Cirugía de Cabeza y Cuello
- Mirto ( Myrtus communis L.)
- RHS Plant Selector - Myrtus communis subsp. tarentina
Enlaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Murta.
Wikispecies té un artícul sobre Murta.
«Murta». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).