Diferència entre les revisions de "Murta"

[[Image:MurtaCentenaria.jpg|thumb|300px|Murta centenaria en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria (Valencia)]]

La '''murta''' (Myrtus communis) es una planta de la familia de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].

Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles son opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i mes clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc petals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams son grocs. Florix en primavera. El frut es una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que son escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], esta considerat un dels eixemplars mes grans d'[[Europa]].

Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts son rics en oli aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava simbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.

La '''murta''' està molt expandida en la regio [[mediterranea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Argelia]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.