Diferència entre les revisions de "Tomás Trénor i Palavicino"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | {{Biografia| | ||
| nom = Tomás Trénor i Palavicino | |||
'''Tomás Trénor i Palavicino''', primer [[Marqués del Túria]] ([[Valéncia]], [[1864]] - [[Madrit]], [[1913]]), fon un aristócrata, militar, empresari i filàntrop [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | | image = [[File:Tomás Trénor y Palavicino.jpg|250px|Tomás Trénor i Palavicino, primer [[Marqués del Túria]]]] | ||
| peu = I Marqués del Túria | |||
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | |||
| ocupació = Aristòcrata, militar i empresari. | |||
| data_naix = [[1864]] | |||
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[1913]] | |||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Tomás Trénor i Palavicino''', primer [[Marqués del Túria]] ([[Valéncia]], [[1864]] - † [[Madrit]], [[1913]]), fon un aristócrata, militar, empresari i filàntrop [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Tomás Trénor va nàixer en el si d'una aristocràtica família de comerciants i industrials valencians, els ([[Trénor]]). Era fill de Tomás [[Trénor]] Bucelli i Desamparados Palavicino i Ibarrola. Igual que son pare, va estudiar la carrera militar. Va entrar en l'[[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia]] en [[1881]], ampliant coneiximents en l'estranger sobre tècnica i balística. Va conseguir el grau de tinent coronel. Fon condecorat en la [[Gran Creu de l'Orde de Carles III]] i la [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]] en [[1898]]. Fon diputat en les Corts Espanyoles en [[1903]] i [[1907]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|partit conservador]]. En [[1906]] fon nomenat [[Gentilhome|Gentilhome de Cenra]] del rei, en eixercici. | Tomás Trénor va nàixer en el si d'una aristocràtica família de comerciants i industrials valencians, els ([[Trénor]]). Era fill de Tomás [[Trénor]] Bucelli i Desamparados Palavicino i Ibarrola. Igual que son pare, va estudiar la carrera militar. Va entrar en l'[[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia]] en [[1881]], ampliant coneiximents en l'estranger sobre tècnica i balística. Va conseguir el grau de tinent coronel. Fon condecorat en la [[Gran Creu de l'Orde de Carles III]] i la [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]] en [[1898]]. Fon diputat en les Corts Espanyoles en [[1903]] i [[1907]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|partit conservador]]. En [[1906]] fon nomenat [[Gentilhome|Gentilhome de Cenra]] del rei, en eixercici. | ||
La seua pertinença a l'alta burguesia comercial valenciana li va portar a la presidència de l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], des de la qual va promoure l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. Per a això va conseguir la unanimitat dels estaments socials, polítics i econòmics valencians, especialment la dels partits polítics i la prensa. Va encarregar un himne de l'Exposició al [[José Serrano Simeón|Maestro Serrano]], que en [[1925]] es va adoptar com a oficial dels valencians i és l'actual [[Himne de la Comunitat Valenciana]]. L'èxit de l'acontenyiment, l'interés del qual li va costar la seua fortuna personal, en el | La seua pertinença a l'alta burguesia comercial valenciana li va portar a la presidència de l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], des de la qual va promoure l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. Per a això va conseguir la unanimitat dels estaments socials, polítics i econòmics valencians, especialment la dels partits polítics i la prensa. Va encarregar un himne de l'Exposició al [[José Serrano Simeón|Maestro Serrano]], que en [[1925]] es va adoptar com a oficial dels valencians i és l'actual [[Himne de la Comunitat Valenciana]]. L'èxit de l'acontenyiment, l'interés del qual li va costar la seua fortuna personal, en el soport i la presència dels reis [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] i [[Victòria Eugenia de Battenberg|Victoria Eugenia]] i del president del Govern, [[Antonio Maura]], i li va valdre la concessió, eixe mateix any, del títul de [[marquesat del Túria|Marqués del Túria]]. | ||
Va morir als 49 anys a conseqüència d'una pulmonia. Estava casat en Margarita Azcárraga i Fesser, filla del célebre militar i polític [[Marcelo Azcárraga Palmero]]. La ciutat de [[Valéncia]] li va concedir la ''Medalla d'Or'' a títul pòstum. | Va morir als 49 anys a conseqüència d'una pulmonia. Estava casat en Margarita Azcárraga i Fesser, filla del célebre militar i polític [[Marcelo Azcárraga Palmero]]. La ciutat de [[Valéncia]] li va concedir la ''Medalla d'Or'' a títul pòstum. | ||
== Vore també == | |||
* [[Trénor]] | |||
* [[Exposició Regional Valenciana]] de 1909 | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
*Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642 | * López Porcal, Francisco (2022). La ciudad de las vanidades. Valéncia. Editorial Sargantana | ||
*Muñoz-Peirats, María José (2006). | * Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642 | ||
* Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Deport (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Tomás Trénor y Palavicino}} | |||
* [http://www.uv.es/cultura/c/docs/exptrenor09cast.htm Universitat de Valéncia: Trénor. L'Exposició d'una família burguesa] | |||
* [http://www.abcgenealogia.com/Trenor00.html#Banca ABC Genealogia: Trénor] | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria: Biografies]] | ||
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria: Valencians]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria: Polítics]] | ||
[[Categoria: Polítics de la Comunitat Valenciana]] | |||
[[Categoria:Militars]] | |||
[[Categoria:Militars valencians]] | |||