Diferència entre les revisions de "Choriç"
(Pàgina nova, en el contingut: «El choriç es una especie de salchicha curat (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del porc picada i adobada en especies, seent la me...».) |
|||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Aspecto al corte del Chorizo de León.jpg|thumb|250px|Aspecte al tall del choriç de Lleó]] | |
| + | [[Archiu:Tarmenas, chorizos finos (Torreblanca).jpg|thumb|250px|Choriç fresc]] | ||
| − | En Espanya, per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre | + | El '''choriç''' és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del [[porc]] picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i [[all]]; açò el diferencia del choriç d'atres països. |
| − | + | Més conegudes fòra d'[[Europa]] són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En [[Uruguai]] i [[Argentina]] alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i [[Paraguai]], i despuix també en [[Bolívia]], [[Chile]], [[Perú]], el choriç parriller se menja en forma de choripà. | |
| + | == Referències == | ||
| + | * Luján, Nestor. (1994), “Como piñones mondados, Cuento de Cuentos de Gastronomía”, Ed. Folio, Barcelona | ||
| + | * Luján, Nestor. (1995), “El ritual del aperitivo”, Ed. Folio, Barcelona | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Fabricación de embutidos: Principios y práctica, Effiong Essien, Acribia Editorial, ISBN 8420010545 | ||
| + | * Tratado de charcutería artesanal, Marcel Cottenceau et al., 2 volúmenes | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Aliments]] | ||
| + | [[Categoria:Embotits]] | ||
[[Categoria:Gastronomia]] | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
Última revisió del 11:55 9 nov 2025
.jpg)
El choriç és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del porc picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En Espanya, per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i all; açò el diferencia del choriç d'atres països.
Més conegudes fòra d'Europa són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En Uruguai i Argentina alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i Paraguai, i despuix també en Bolívia, Chile, Perú, el choriç parriller se menja en forma de choripà.
ReferènciesEditar
- Luján, Nestor. (1994), “Como piñones mondados, Cuento de Cuentos de Gastronomía”, Ed. Folio, Barcelona
- Luján, Nestor. (1995), “El ritual del aperitivo”, Ed. Folio, Barcelona
BibliografiaEditar
- Fabricación de embutidos: Principios y práctica, Effiong Essien, Acribia Editorial, ISBN 8420010545
- Tratado de charcutería artesanal, Marcel Cottenceau et al., 2 volúmenes