Diferència entre les revisions de "Rubí" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 19 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

[[~~Image~~:~~Rubi~~.jpg|thumb|~~200px~~|right|<center>Rubí</center>]]

[[File:Ruby pear 2.47cts.jpg|thumb|250px|right|<center>Rubí</center>]]

El '''rubí''' (del [[llatí]] migeval rübinus, derivat de rübeus, [[roig]]) és una pedra preciosa, mineral cristalisat molt dur, de color roig intens, és una varietat junt al [[safir]], de [[corindó]], compost principalment d'[[~~alumina~~]] i [[~~magnèsia~~]], molt utilisat en joyeria.

El '''rubí''' (del [[llatí]] migeval rübinus, derivat de rübeus, [[roig]]) és una pedra preciosa, mineral cristalisat molt dur, de color [[roig]] intens, és una varietat junt al [[safir]], de [[corindó]], compost principalment d'[[alumini]] i [[magnesi]], molt utilisat en joyeria.

Els rubíes tenen una durea de 9,0 en l'escala de Mohs de durea dels minerals. Entre les gemes naturals, només la moissanita i el [[diamant]] són més durs.

S'obté de les mines bauxítiques pel método de lixiviación i flotació. També es troba en els rius poc profunts de zona mesolítica. Actualment es fabrica artificialment en la seua majoria.

== El rubí sintètic ==

[[File:5-carat ruby ring.jpg|thumb|250px|Anell en un rubí]]

Els rubíes sintètics es varen produir per primera volta en l'any [[1923]] mesclant alum i pigments de [[cromo]]. Este método permet la producció de pedres molt similars química i físicament a les naturals. No obstant, els rubíes sintètics s'usen més en rellongeria que en joyeria.

Els rubíes sintètics tenen usos tant tecnològics com gemológics. Les barres de rubí sintètic s'utilisen per a fabricar làsers de rubí.

== Usos ==

Els seus usos no es restringixen a joyeria, en la que el seu valor depén del seu color, tamany, densitat i purea. S'han utilisat profusament en la fabricació dels rellonges mecànics, en els que servixen de soport o buje dels eixos somesos a rotacions ya que la seua durea resistix el desgast per fricció.

== Referències ==

* [https://web.archive.org/web/20160321193313/http://www.webexhibits.org/causesofcolor/6AA.html «Rubí: causas del color». En [[anglés]]]

* [https://web.archive.org/web/20120614070635/http://www.gia.edu/research-resources/news-from-research/gia-global-dispatch/index.html «Lead Glass-Filled Rubies». GIA Global Dispatch (Gemological Institute of America). 16 de febrero de 2012]

== Bibliografia ==

* Hughes, Richard W. (1997), Ruby & Sapphire, Boulder, CO, RWH Publishing, ISBN 9780964509764

* Matlins, Antoinette Leonard (2010). Gemas de colores. Gemstone Press. p. 203. ISBN 978-0-943763-72-9

* Milisenda, C C (2005). «Rubine mit bleihaltigen Glasern gefullt». Zeitschrift der Deutschen Gemmologischen Gesellschaft (en alemán) (Deutschen Gemmologischen Gesellschaft) 54 (1): 35-41

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Minerals]]

[[Categoria:Gemes]]

[[Categoria:Joyeria]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Rubi.jpg|thumb|200px|right|<center>Rubí</center>]]
+[[File:Ruby pear 2.47cts.jpg|thumb|250px|right|<center>Rubí</center>]]
-El '''rubí''' (del [[llatí]] migeval rübinus, derivat de rübeus, [[roig]]) és una pedra preciosa, mineral cristalisat molt dur, de color roig intens, és una varietat junt al [[safir]], de [[corindó]], compost principalment d'[[alumina]] i [[magnèsia]], molt utilisat en joyeria.
+El '''rubí''' (del [[llatí]] migeval rübinus, derivat de rübeus, [[roig]]) és una pedra preciosa, mineral cristalisat molt dur, de color [[roig]] intens, és una varietat junt al [[safir]], de [[corindó]], compost principalment d'[[alumini]] i [[magnesi]], molt utilisat en joyeria.
+Els rubíes tenen una durea de 9,0 en l'escala de Mohs de durea dels minerals. Entre les gemes naturals, només la moissanita i el [[diamant]] són més durs.
+S'obté de les mines bauxítiques pel método de lixiviación i flotació. També es troba en els rius poc profunts de zona mesolítica. Actualment es fabrica artificialment en la seua majoria.
+== El rubí sintètic ==
+[[File:5-carat ruby ring.jpg|thumb|250px|Anell en un rubí]]
+Els rubíes sintètics es varen produir per primera volta en l'any [[1923]] mesclant alum i pigments de [[cromo]]. Este método permet la producció de pedres molt similars química i físicament a les naturals. No obstant, els rubíes sintètics s'usen més en rellongeria que en joyeria.
+Els rubíes sintètics tenen usos tant tecnològics com gemológics. Les barres de rubí sintètic s'utilisen per a fabricar làsers de rubí.
+== Usos ==
+Els seus usos no es restringixen a joyeria, en la que el seu valor depén del seu color, tamany, densitat i purea. S'han utilisat profusament en la fabricació dels rellonges mecànics, en els que servixen de soport o buje dels eixos somesos a rotacions ya que la seua durea resistix el desgast per fricció.
+== Referències ==
+* [https://web.archive.org/web/20160321193313/http://www.webexhibits.org/causesofcolor/6AA.html «Rubí: causas del color». En [[anglés]]]
+* [https://web.archive.org/web/20120614070635/http://www.gia.edu/research-resources/news-from-research/gia-global-dispatch/index.html «Lead Glass-Filled Rubies». GIA Global Dispatch (Gemological Institute of America). 16 de febrero de 2012]
+== Bibliografia ==
+* Hughes, Richard W. (1997), Ruby & Sapphire, Boulder, CO, RWH Publishing, ISBN 9780964509764
+* Matlins, Antoinette Leonard (2010). Gemas de colores. Gemstone Press. p. 203. ISBN 978-0-943763-72-9
+* Milisenda, C C (2005). «Rubine mit bleihaltigen Glasern gefullt». Zeitschrift der Deutschen Gemmologischen Gesellschaft (en alemán) (Deutschen Gemmologischen Gesellschaft) 54 (1): 35-41
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Faceted rubies}}
 [[Categoria:Minerals]]
 [[Categoria:Gemes]]
 [[Categoria:Joyeria]]