Diferència entre les revisions de "PANAVIA Tornado"
m Text reemplaça - 'amijanats' a 'mitat' |
Text reemplaça - 'Canada' a 'Canadà' |
||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
És una familia d'avions de combat bimotor, desenrollat conjuntament per [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[Italia]], per mig del consorci PANAVIA Aircraft GMBH format per British Aerospace (posteriorment British Aircraft Corporation),MBB i Alenia Aeronautica. | |||
Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant). | Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant). | ||
El primer vol d'un Tornado fon el [[14 d'agost]] de [[1974]] i ha entrat en combat durant la Guerra del Golf baix bandera britanica i italiana. | El primer vol d'un Tornado fon el [[14 d'agost]] de [[1974]] i ha entrat en combat durant la Guerra del Golf baix bandera britanica i italiana. Despuix de l'entrada en servici de l'avió, la colaboració s'ha mantengut en la posada en marcha d'una unitat d'entrenament i evaluació trinacional (Tri-NationalTornado Training Establishment) en la base militar anglesa de Cottesmore. Incloent totes les versions fabricades per als tres socis del programa i la compra d'[[Arabia Saudí]], s'han fabricat 992 aparats. | ||
== Els precedents == | == Els precedents == | ||
El programa Tornado | El programa Tornado naixqué a mitat dels [[anys 60]] a fi de desenrollar un aparat d'atac en capacitat multimisió. En plena guerra freda una de les principals preocupacions dels comandaments militars de l'[[OTAN]] era com conseguir detindre a les onades de carros i infants sovietics que se suposava que atacarien en cas de conflicte. | ||
Per ad | Per ad això se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades. | ||
L'ala en delta resultava un compromis | L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opció poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible invasió. | ||
En Europa els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de 1967 denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur. | En [[Europa]] els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de l'any [[1967]] denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur. | ||
En 1968 [[Alemanya]], [[ | En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[Canadà]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avió Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res més començar [[Canadà]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avió i en el seu disseny. | ||
En 1969 Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La | En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participació era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definició del proyecte acabà en 1970 i en 1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado. | ||
Les necessitats dels tres països eren les següents: | Les necessitats dels tres països eren les següents: | ||
* Alemanya necessitava substituir als [[FIAT G-91R]] i els [[F-104G]] que li quedaven (havien | * Alemanya necessitava substituir als [[FIAT G-91R]] i els [[F-104G]] que li quedaven (havien tengut una taxa d'accidents molt alta) i que s'encarregaven de missions d'atac al sol i reconeiximent per a la Luftwaffe i als [[F-104G]] que realisaven l'atac antibuc en missils Kormoran per a la Marineflieger. | ||
* Italia necessitava substituir als [[FIAT G-91Y]] i alguns [[F-104G]] per a les mateixes missions d'atac, reconeiximent i antibuc que els alemans. | * Italia necessitava substituir als [[FIAT G-91Y]] i alguns [[F-104G]] per a les mateixes missions d'atac, reconeiximent i antibuc que els alemans. | ||
* Regne Unit era la que tenia les necessitats | * Regne Unit era la que tenia les necessitats més compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio. | ||
La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant | La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant el rol d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un únic aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria una variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat aérea. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció) | ||
==L'avió== | ==L'avió== | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
L'aparat resultant devia respondre a cinc criteris operatius: | L'aparat resultant devia respondre a cinc criteris operatius: | ||
Desagafar i aterrisar en distancies molt curtes, per ad operar des de pistas alvançades i/o danyades. | * Desagafar i aterrisar en distancies molt curtes, per ad operar des de pistas alvançades i/o danyades. | ||
Volar a gran velocitat a baixa cota i llarga distancia,sense escessiva fatiga per a la | * Volar a gran velocitat a baixa cota i llarga distancia, sense escessiva fatiga per a la tripulació. | ||
Poder efectuar | * Poder efectuar penetració en rasant, diürna o nocturna,independentment de les condicions meteorologiques. | ||
Atacar en | * Atacar en precisió en una pesada carrega belica en una única passada. | ||
Volar a velocitats supersoniques a gran altura. | * Volar a velocitats supersoniques a gran altura. | ||
Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un | |||
Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avió de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegació precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny. | |||
Una | Una missió tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot això en una sola passada. | ||
L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La | L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La tripulació està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles. | ||
==L'estructura== | ==L'estructura== | ||
El fuselage està | El fuselage està constituït per una forta estructura de titani, soldada electricament. Els alvéols centrals estagen els sistemes de control, els motors i els gots d'aire per al sistema de climatisació. En la part superior trassera del fuselage hi ha dos grans aerofrens, un a cada costat de la deriva. | ||
[[Categoria: Tecnologia]] | [[Categoria: Tecnologia]] | ||
[[Categoria: Avions de combat]] | [[Categoria: Avions de combat]] | ||