Diferència entre les revisions de "Pantà d'Arenós"

m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''')
 
(No es mostren 15 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image: 300px-EmbArenoso_PArenoso.jpg‎|thumb|right|300px|Pantà d'Arenós; a l'esquerra, la ''Peña Redonda'', al fondo el [[Peñagolosa]]]]
+
[[Image:EmbArenoso PArenoso.jpg|thumb|right|350px|Pantà d'Arenós; a l'esquerra, la ''Peña Redonda'', al fondo el [[Penyagolosa]].]]
 
El '''Pantà d'Arenós''' se situa en els municipis de [[Montanejos]] i [[La Pobla d'Arenós]], en el transcurs del riu [[Millars]] al seu pas per la comarca de l'[[Alt Millars]] en la [[província de Castelló]].
 
El '''Pantà d'Arenós''' se situa en els municipis de [[Montanejos]] i [[La Pobla d'Arenós]], en el transcurs del riu [[Millars]] al seu pas per la comarca de l'[[Alt Millars]] en la [[província de Castelló]].
  
Llínea 5: Llínea 5:
 
El mur de coronació del pantà se troba a 3 Km de [[Montanejos]] en direcció a la [[La Pobla d'Arenós]] en la carretera [[CV-20]].  
 
El mur de coronació del pantà se troba a 3 Km de [[Montanejos]] en direcció a la [[La Pobla d'Arenós]] en la carretera [[CV-20]].  
  
La presa, de materials solts, fon construïda entre 1970 i 1977, en el llit del riu [[Millars]], sobre una superfície de 418 hectàrees i en una capacitat màxima de 130 [[Hectómetro cúbic|Hm³]]. L'obra fon construïda a través d'una [[presa hidràulica]] d'escullera en núcleu d'argila, en una altura de 109 metros i al voltant de 500 m de grossor en la seua base i una llongitut en coronació de 428 m.  
+
La presa, de materials solts, fon construïda entre els anys [[1970]] i [[1977]], en el llit del riu [[Millars]], sobre una superfície de 418 hectàrees i en una capacitat màxima de 130 [[Hectómetro cúbic|Hm³]]. L'obra fon construïda a través d'una [[presa hidràulica]] d'escullera en núcleu d'argila, en una altura de 109 metros i al voltant de 500 m de grossor en la seua base i una llongitut en coronació de 428 m.  
  
 
Se construí per a regular els cabals del riu [[Millars]] i el rec, em la finalitat principal d'abastir per al [[regadiu]] 27.000 ha de terrenys cultivables en les comarques de [[La Plana]] de Castelló.  
 
Se construí per a regular els cabals del riu [[Millars]] i el rec, em la finalitat principal d'abastir per al [[regadiu]] 27.000 ha de terrenys cultivables en les comarques de [[La Plana]] de Castelló.  
Llínea 11: Llínea 11:
 
Esta presa pertany a la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]].
 
Esta presa pertany a la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]].
  
==Marc històric==
+
== Marc històric ==
Baix les seues aigües se troben el desaparegut municipi de [[Camps d'Arenós]] i tres barris de [[La Pobla d'Arenós]]: la [[Rambla Alta]], [[Los Arcos de Arriba]] i [[Los Arcos de Abajo]].  
+
Baix les seues aigües se troben el desaparegut municipi de [[Camps d'Arenós]] i barris de [[La Pobla d'Arenós]]: la [[Rambla Alta]], [[Los Arcos de Arriba]] , [[Los Arcos de Abajo]], Torcas, La Masadica i Las Viñas Viejas.
  
EL B.O.P. del 24 de Setembre de [[1966]], publicà l'apropiació del Proyecte de construcció del pantà. En Abril de 1970 s'iniciaren les obres i el 15 de Juliol de 1977 se produí el desesteig dels últims veïns. El poble desaparegué, pero l'entorn seguix viu en parages com ''[[el Morrón]] '', la ''[[Peña Redonda]] '', La ''[[Cueva Roya]] '' o la ''[[Fuente Ontanar]] ''.
+
EL B.O.P. del [[24 de setembre]] de [[1966]], publicà l'apropiació del Proyecte de construcció del pantà. En [[abril]] de l'any 1970 s'iniciaren les obres i el [[15 de juliol]] de l'any 1977 se produí el desesteig dels últims veïns. El poble desaparegué, pero l'entorn seguix viu en parages com ''[[el Morrón]] '', la ''[[Peña Redonda]] '', La ''[[Cueva Roya]] '' o la ''[[Fuente Ontanar]] ''.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Traduït de|es|Embalse_de_Arenós}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Embalse de Arenoso}}
 
*[http://ropdigital.ciccp.es/public/detalle_articulo.php?registro=17335 La presa de materials solts d'Arenós. Proyecte i construcció. (''Revista d'Obres Públiques'', any 1973, número 3098.)]
 
*[http://ropdigital.ciccp.es/public/detalle_articulo.php?registro=17335 La presa de materials solts d'Arenós. Proyecte i construcció. (''Revista d'Obres Públiques'', any 1973, número 3098.)]
 
== Referències ==
 
{{Traduït de|es|Embalse_de_Arenós}}
 
  
 
[[Categoria:Pantans del Riu Millars]]
 
[[Categoria:Pantans del Riu Millars]]
[[Categoria:Infraestructures hidràuliques]]
+
[[Categoria:Pantans de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 16:51 28 jun 2024

Pantà d'Arenós; a l'esquerra, la Peña Redonda, al fondo el Penyagolosa.

El Pantà d'Arenós se situa en els municipis de Montanejos i La Pobla d'Arenós, en el transcurs del riu Millars al seu pas per la comarca de l'Alt Millars en la província de Castelló.

DescripcióEditar

El mur de coronació del pantà se troba a 3 Km de Montanejos en direcció a la La Pobla d'Arenós en la carretera CV-20.

La presa, de materials solts, fon construïda entre els anys 1970 i 1977, en el llit del riu Millars, sobre una superfície de 418 hectàrees i en una capacitat màxima de 130 Hm³. L'obra fon construïda a través d'una presa hidràulica d'escullera en núcleu d'argila, en una altura de 109 metros i al voltant de 500 m de grossor en la seua base i una llongitut en coronació de 428 m.

Se construí per a regular els cabals del riu Millars i el rec, em la finalitat principal d'abastir per al regadiu 27.000 ha de terrenys cultivables en les comarques de La Plana de Castelló.

Esta presa pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Marc històricEditar

Baix les seues aigües se troben el desaparegut municipi de Camps d'Arenós i barris de La Pobla d'Arenós: la Rambla Alta, Los Arcos de Arriba , Los Arcos de Abajo, Torcas, La Masadica i Las Viñas Viejas.

EL B.O.P. del 24 de setembre de 1966, publicà l'apropiació del Proyecte de construcció del pantà. En abril de l'any 1970 s'iniciaren les obres i el 15 de juliol de l'any 1977 se produí el desesteig dels últims veïns. El poble desaparegué, pero l'entorn seguix viu en parages com el Morrón , la Peña Redonda , La Cueva Roya o la Fuente Ontanar .

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons