Diferència entre les revisions de "Llengües itàliques"
m Text reemplaça - ' la idea' a ' l'idea' |
Text reemplaça - ' tot i ' a ' encara que ' |
||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Map-Romance Language World.png|thumb|right|300px|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert), francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]] | ||
[[ | [[File:Lenguas centromeridionales.png|thumb|right|300px|<center>Llengües romances d'Itàlia. Toscà (vert), romanesc (blau clar), napolità (violeta), sicilià (taronja). </center>]] | ||
Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües | Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlades en l'antiguetat en la península itàlica. | ||
Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú. | Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú. | ||
Totes les llengües itàliques compartixen un bon número d'isogloses comuns: aixina, totes elles són llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ *k, *kw, *g, *gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior dels fonemes llatins /k, g/, encara que només front a fonemes anteriors /ε,e,i/. | |||
== Clasificació == | == Clasificació == | ||
| Llínea 25: | Llínea 27: | ||
== Característiques comunes == | == Característiques comunes == | ||
Actualment el terme llengües itàliques | Actualment el terme llengües itàliques s'usa per a referir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència. | ||
En | En encara que això, autors com Silvestri i Rix argumenten que no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions: | ||
*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors. | *Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors. | ||
*Deuria representar una fonologia i morfologia que presentara canvis respecte al estat comú indoeuropeu. | *Deuria representar una fonologia i morfologia que presentara canvis respecte al estat comú indoeuropeu. | ||
| Llínea 32: | Llínea 34: | ||
=== Fonologia === | === Fonologia === | ||
Les llengües itàliques compartixen cert número | Les llengües itàliques compartixen cert número d'isogloses i canvis fonètics comuns respecte al protoindoeuropeu comú: | ||
*Evolució de les oclusives labials: *p > p, *b > b, *bh- > f-, -*bh- > -b-, (-f-) | *Evolució de les oclusives labials: *p > p, *b > b, *bh- > f-, -*bh- > -b-, (-f-) | ||
*Evolució de les oclusives alveolars: *t > t, *d > d, *dh- > f-, -*dh- > -d-. Esporàdicament el llatí presenta *d > l, com en IE *dnghwa < lingua o llatí arcaic *odor > olor, olere. | *Evolució de les oclusives alveolars: *t > t, *d > d, *dh- > f-, -*dh- > -d-. Esporàdicament el llatí presenta *d > l, com en IE *dnghwa < lingua o llatí arcaic *odor > olor, olere. | ||
*Evolució de les velars: *k >k (<c>), *g > g, *gh- > h- *kw > kw (<qu>)/k (<c>), *gw > v/g/f | *Evolució de les velars: *k >k (<c>), *g > g, *gh- > h- *kw > kw (<qu>)/k (<c>), *gw > v/g/f | ||
*Evolució de les líquides: *l > l i *r > r. | *Evolució de les líquides: *l > l i *r > r. | ||
*Evolució de les nasals no | *Evolució de les nasals no silàbiques: *Vm > Vm, *mV > mV, *Vn > Vn, *nV > nV (ací V denota una vocal qualsevol) i les nasals. | ||
*Evolució de les semivocals: *W > v, *y > i. | *Evolució de les semivocals: *W > v, *y > i. | ||