Diferència entre les revisions de "Llògica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 3:

Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.

Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis ~~mijevals~~. Des de mitat del [[~~segle~~ XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: ~~perqué~~ s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].

Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].

Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].

Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].

== Bibliografia ==

Llínea 23:

== Enllaços externs ==

* [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra, de la Universitat de Valéncia] Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica.

* [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra, de l'Universitat de Valéncia] Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica.

[[Categoria:Llògica| ]]

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.
-Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis mijevals. Des de mitat del [[segle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].
+Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].
-Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].
+Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].
 == Bibliografia ==
@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 == Enllaços externs ==
-* [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra, de la Universitat de Valéncia]  Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica.
+* [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra, de l'Universitat de Valéncia]  Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica.
 [[Categoria:Llògica| ]]