L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Carlemany"

← Edició anterior
desferLluísm (Discussió | contribucions)
Administradors
73 304 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Charlemagne.jpg|300px|right]]
[[Image:Charlemagne.jpg|thumb|190px|Carlemany]]
'''Carlemany''' (prop de [[Lieja]], [[2 d'abril]] del [[742]] - [[Aquisgrà]], [[28 de giner]] del [[814]]), fon rei dels [[francs]] ([[768]] - [[814]]), rei dels [[llombarts]] ([[774]] - [[814]]) i [[emperador d'Occident]] ([[800]] - [[814]]). Fon un personage central en la consolidació i prosperitat de l'[[Imperi Carolingi]]. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un [[Imperi Carolingi|Imperi]] al qual va incorporar gran part d'[[Europa Occidental]] i [[Europa Central|Central]]. Conquerí [[Regne d'Itàlia (Edat Mijana)|Itàlia]] i fon coronat ''Imperator Augustus''<ref>Fet que significava ser l'hereu de l'[[Imperi Romà]]</ref> pel [[Papa]] [[Papa Lleó III|Lleó III]] el [[25 de decembre]] de [[800]] a [[Roma]]. D'esta manera succeí a l'[[Imperi Bizantí]] com a protector de la [[cristianisme|cristiandat]]. Davant la indignació inicial de [[Costantinoble]], l'any [[812]] es firmà un acort entre els dos imperis: tornà a haver-hi dos [[emperador]]s a [[Europa]], un a l'[[Imperi Romà d'Orient|Orient]] i un atre a l'[[Sacre Imperi Romano-Germànic|Occident]].<ref>Andre Maurois, ''Historia de Francia'', p.37.</ref> El regnat de Carlemany se sol associar en el "renaiximent carolingi", un resorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarc dels dominis [[Imperi Carolingi|carolingis]] dirigits per l'[[Església Catòlica Romana|Església Catòlica]]. Per mig de les seues conquestes i les seues reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va convertir-se l'[[Europa Occidental]] a l'[[Edat Mijana]].
'''Carles I''', conegut com "el Gran", '''Carlemany''' (en [[castellà]] ''Carlomagno''), (en llatí Carolus Magnus a on '''Carlomagno'''), naixcut en l'any [[742]], [[747]] o [[748]] i morí el [[28 de giner]] [[814]] en [[Aquisgrá]], és el membre més prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no és el fundador dels carolingis.
Fill de [[Pepí el breu]], és el rei dels francs des de l'any [[768]], se convertix en rei dels llombarts en [[774]] i fon coronat emperador en [[Roma]] pel [[Papa]] [[Lleó III]] el [[25 de decembre]] de l'any [[800]], dins d'una dignitat que desaparegué en l'any [[476]] en occident.
Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una série de campanyes militars, en particular contra els saxons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en [[Itàlia]] i els musulmans d'[[Espanya]].
Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi".


== Referencies ==
Carlemany pot ser considerat com el "Pare d'Europa", sempre per a la consolidació d'una part important d'Europa occidental, i establí els principis de govern que han heretat els grans estats europeus.
<references/>


[[Categoria:Beats belgues]]
== Context polític ==
[[Categoria:Emperadors d'Occident carolingis]]
 
[[Categoria:Reis carolingis|Reis Carolingis]]
En el [[sigle VI]], els francs germànics de l'oest havien segut cristianisats i [[França]], governada pels merovingis, era el més poderós dels regnes que succeiren a l'[[Imperi Romà d'Occident]]. Pero despuix de la [[Batalla de Tertry]], els merovingis se reduïren a un estat d'impotència, per al que han segut nomenats els “fainéants rois”. Casi tots els poders governamentals, son eixercits per l'alcalde del palau.
[[Categoria:Reis dels llombarts]]
 
En l'any [[687]], [[Pepí d'Heristal]], alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a la disputa entre vàries reines i els seues alcaldes en la seua victòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regne franc. Pepí mateix era el net de dos de les figures més importants del [[Regne d'Austrasia]], Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepi el Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles, més tart conegut com [[Carles Martel]].
 
Despuix de l'any [[737]], Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a nomenar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any [[741]] pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Per a frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any [[743]] els germans colocaren en el tro a [[Childeric III]], qui anava a ser l'últim rei merovingi.
 
Despuix Carlomagno renuncià al càrrec en l'any [[746]] per a entrar en l'iglésia com un monge, Pepí portà la qüestió de la monarquia davant del [[Papa Zacaries]], preguntant si era llògic que un rei no tinguera poder real. El Papa emet la seua decisió en l'any [[749]]. Decretà que era millor que Pepí, que tenia els poders d'un alt càrrec com alcalde, que se cridarà rei, a fi de no confondre la jerarquia. Per lo tant, l'ordenà a convertir-se en verdader rei.
 
Baix els carolingis, el regne franc s'estengué per a comprendre una àrea que inclou la major part d'Europa occidental. La divisió del regne que formen [[França]] i [[Alemanya]], i les evolucions religioses, polítiques i artístiques procedents d'una posició central de França, feu una impronta definitòria en el conjunt d'[[Europa]].     
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Carolus Magnus}}
{{DGLV|Carolingi}}
 
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Carlemany»