Diferència entre les revisions de "Mercantilisme"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Quadre de [[Claude Lorrain|Le Lorrain que representa un port de mar francés l'any 1638, en l'auge del mercantili...». |
Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències' |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Lorrain.seaport.jpg|thumb|300px|Quadre de [[Claude Lorrain|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]] | [[Image:Lorrain.seaport.jpg|thumb|300px|Quadre de [[Claude Lorrain|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés en l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]] | ||
El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar | El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar en [[Europa]] durant el [[sigle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat en la segona mitat del [[sigle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[sigle XVIII|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus. | ||
En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial|Revolució Industrial]]. | En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast. | ||
La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la | La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la cantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una série de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
*François Etner, ''Mercantilisme'', Encyclopédie thématique Universalis, 2005 {{fr}} | *François Etner, ''Mercantilisme'', Encyclopédie thématique Universalis, 2005 {{fr}} | ||
*Eli F. Heckscher ''Mercantilism.'' traducció de'n Mendel Shapiro. London: Allen & Unwin. 1935. {{en}} | *Eli F. Heckscher ''Mercantilism.'' traducció de'n Mendel Shapiro. London: Allen & Unwin. 1935. {{en}} | ||
*[[John Maynard Keynes]]. "[http://etext.library.adelaide.edu.au/k/keynes/john_maynard/k44g/chapter23.html | *[[John Maynard Keynes]]. "[http://etext.library.adelaide.edu.au/k/keynes/john_maynard/k44g/chapter23.html Referències on Mercantilism, the Usury Laws, Stamped Money and the Theories of Under-Consumption]." ''[[General Theory of Employment, Interest and Money]].'' {{en}} | ||
*Harry Landreth y David C. Colander. ''History of Economic Thought.'' Boston: Houghton Mifflin, 2002. {{en}} | *Harry Landreth y David C. Colander. ''History of Economic Thought.'' Boston: Houghton Mifflin, 2002. {{en}} | ||
*Niehans, Jürg. ''A History of Economic Theory: Classic Contributions, 1720-1980.'' Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990. {{en}} | *Niehans, Jürg. ''A History of Economic Theory: Classic Contributions, 1720-1980.'' Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990. {{en}} | ||