Diferència entre les revisions de "Unió Europea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''Unió Europea''' ('''UE''') és una comunitat singular<ref>http://europa.eu/abc/panorama/index_es.htm </ref> de [[Estats membr...».)
 
 
(No es mostren 50 edicions intermiges d'10 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
L''''Unió Europea''' ('''UE''') és una [[organisació internacional|comunitat]] singular<ref>http://europa.eu/abc/panorama/index_es.htm </ref> de [[Estats membres de la Unió Europea|vintisset Estats]] [[Europa|europeus]] que va ser establida el [[1 de novembre]] de [[1993]], quan va entrar en vigor el [[Tractat de la Unió Europea]] (TUE), sent la successora ''[[de facto]]'' de les [[comunitats Europees]], creades en els [[anys 1950|anys 50 del sigle XX]].
+
[[File:Flag of Europe.svg|thumb|300px|<center>Bandera de l''''Unió Europea'''</center>]]
 +
L''''Unió Europea''' ('''UE''') és una [[organisació internacional|comunitat]] singular<ref>http://europa.eu/abc/panorama/index_es.htm </ref> de [[Estats membres de l'Unió Europea|vintisset Estats]] [[Europa|europeus]] que va ser establida el [[1 de novembre]] de [[1993]], quan va entrar en vigor el [[Tractat de l'Unió Europea]] (TUE), sent la successora ''[[de facto]] '' de les [[comunitats Europees]], creades en els [[anys 1950|anys 50 del sigle XX]].
  
−
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
+
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, lo que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre lo nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en que les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
  
−
[[Categoria:Unión Europea| ]]
+
L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa.​ Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.
 +
 
 +
== Estats membres ==
 +
Els membres de l'Unió Europea,  han creixcut des dels sis estats fundadors ([[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[França]], [[Italia]], [[Luxemburc]] i [[Països Baixos]]) als 27 que conformen actualment l'Unió Europea, tras la eixida del [[Regne Unit]] ([[1973]]-[[2020]]):
 +
 
 +
 
 +
{| class="wikitable sortable"
 +
!|Nom de l'estat
 +
!|Capital
 +
!|Data d'adheriment
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Germany.svg|thumb|center|100px|[[Alemanya]]]]
 +
|[[Berlin]]
 +
|25 de març de 1957
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Austria.svg|thumb|center|100px|[[Àustria]]]]
 +
|[[Viena]]
 +
|1 de giner de 1995
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Belgium.svg|thumb|center|100px|[[Bèlgica]]]]
 +
|[[Brusseles]]
 +
|25 de marzo de 1957
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Bulgaria.svg|thumb|center|100px|[[Bulgària]]]]
 +
|[[Sofia]]
 +
|1 de giner de 2007
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Cyprus.svg|thumb|center|100px|[[Chipre]]]]
 +
|[[Nicosia]]
 +
|1 de maig de 2004
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Croatia.svg|thumb|center|100px|[[Croàcia]]]]
 +
|[[Zagrep]]
 +
|1 de juliol de 2013
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Denmark.svg|thumb|center|100px|[[Dinamarca]]]]
 +
|[[Copenhague]]
 +
|1 de giner de 1973
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Slovakia.svg|thumb|center|100px|[[Eslovàquia]]]]
 +
|[[Bratislava]]
 +
|1 de maig de 2004
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Slovenia.svg|thumb|center|100px|[[Eslovènia]]]]
 +
|[[Liubliana]]
 +
|1 de maig de 2004
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Spain.svg|thumb|center|100px|[[Espanya]]]]
 +
|[[Madrit]]
 +
|1 de giner de 1986
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Estonia.svg|thumb|center|100px|[[Estònia]]]]
 +
|[[Tallin]]
 +
|1 de maig de 2004
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Finland.svg|thumb|center|100px|[[Finlàndia]]]]
 +
|[[Helsinki]]
 +
|1 de giner de 1995
 +
|-
 +
|[[File:Flag of France (1794–1815, 1830–1974, 2020–present).svg|thumb|center|100px|[[França]]]]
 +
|[[París]]
 +
|25 de març de 1957
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Greece.svg|thumb|center|100px|[[Grècia]]]]
 +
|[[Atenes]]
 +
|1 de giner de 1981
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Hungary.svg|thumb|center|100px|[[Hongria]]]]
 +
|[[Budapest]]
 +
|1 de maig de 2004
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Ireland.svg|thumb|center|100px|[[República d'Irlanda|Irlanda]]]]
 +
|[[Dublin]]
 +
|1 de giner de 1973
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Italy.svg|thumb|center|100px|[[Itàlia]]]]
 +
|[[Roma]]
 +
|25 de març de 1957
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Latvia.svg|thumb|center|100px|[[Letònia]]]]
 +
|[[Riga]]
 +
|1 de maig de 2004
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Lithuania.svg|thumb|center|100px|[[Lituània]]]]
 +
|[[Vilna]]
 +
|1 de maig de 2004
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Luxembourg.svg|thumb|center|100px|[[Luxemburc]]]]
 +
|[[Luxemburc]]
 +
|25 de març de 1957
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Malta.svg|thumb|center|100px|[[Malta]]]]
 +
|[[La Valleta]]
 +
|1 de maig de 2004
 +
|-
 +
|[[File:Flag of the Netherlands.svg|thumb|center|100px|[[Països Baixos]]]]
 +
|[[Àmsterdam]]
 +
|25 de març de 1957
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Poland.svg|thumb|center|100px|[[Polònia]]]]
 +
|[[Varsòvia]]
 +
|1 de maig de 2004
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Portugal.svg|thumb|center|100px|[[Portugal]]]]
 +
|[[Lisboa]]
 +
|1 de giner de 1986
 +
|-
 +
|[[File:Flag of the Czech Republic.svg|thumb|center|100px|[[República Checa]]]]
 +
|[[Praga]]
 +
|1 de maig de 2004
 +
|-
 +
|[[File:Flag of Romania.svg|thumb|center|100px|[[Romania]]]]
 +
|[[Bucarest]]
 +
|1 de giner de 2007
 +
|-
 +
|[[Image:Flag of Sweden.svg|thumb|center|100px|[[Suècia]]]]
 +
|[[Estocolm]]
 +
|1 de giner de 1995
 +
|}
 +
 
 +
== L'Unió Europea i la Llengua Valenciana ==
 +
{{AP|Resolució Killilea}}
 +
* [[1991]].- Des del [[13 de maig]] de l'any [[1991]] l'Unió Europea (UE) reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en [[llengua valenciana]] la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública [[Emèrit Bono]]. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el [[PSOE]] i en Barcelona, [[CiU]]. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.
 +
 
 +
{{AP|Carta Europea de Llengües Minoritàries}}
 +
* [[1992]].- La '''Carta Europea de Llengües Minoritàries''' o Regionals fon un acort ratificat pels estats membres del [[Consell d'Europa]] - entre ells, [[Espanya]] -, per a la defensa i promoció de totes les llengües d'[[Europa]], firmat en [[Estrasburc]], el [[5 de novembre]] de [[1992]], en el que la [[llengua valenciana]] està inclosa i calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]. En l'actualitat, el quart informe sobre Espanya del Comité d'experts del Consell d'Europa l'han ratificat i diferèncien el [[valencià]] del [[català]].
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Europa]]
 +
* [[Dia d'Europa]]
 +
* [[Bandera d'Europa]]
 +
* [[Himne d'Europa]]
 +
* [[Resolució Killilea]]
 +
* [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|European Union}}
 +
* [https://www.europarl.europa.eu Portal del Parlament Europeu] {{en}} {{es}}
 +
* [https://valencianews.es/cultura/lunio-europa-reconeix-la-singularitat-de-la-llengua-valenciana/ L'Unió Europea reconeix la singularitat de la llengua valenciana - ''Valencia News'']
 +
{{UE}}
 +
 
 +
[[Categoria: Política]]
 +
[[Categoria:Europa]]
 +
[[Categoria:Federalisme europeu]]
 +
[[Categoria:Unió Europea| ]]

Última revisió del 11:43 12 jul 2025

Bandera de l'Unió Europea

L'Unió Europea (UE) és una comunitat singular[1] de vintisset Estats europeus que va ser establida el 1 de novembre de 1993, quan va entrar en vigor el Tractat de l'Unió Europea (TUE), sent la successora de facto de les comunitats Europees, creades en els anys 50 del sigle XX.

La seua singularitat residix en el seu caràcter en part supranacional i en part intergovernamental, lo que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix ordenament jurídic, i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del Dret comunitari sobre lo nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en que les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).

L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa.​ Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.

Estats membres[editar | editar còdic]

Els membres de l'Unió Europea, han creixcut des dels sis estats fundadors (Alemanya, Bèlgica, França, Italia, Luxemburc i Països Baixos) als 27 que conformen actualment l'Unió Europea, tras la eixida del Regne Unit (1973-2020):


Nom de l'estat Capital Data d'adheriment
Alemanya
 Berlin 25 de març de 1957
Àustria
 Viena 1 de giner de 1995
Bèlgica
 Brusseles 25 de marzo de 1957
Bulgària
 Sofia 1 de giner de 2007
Chipre
 Nicosia 1 de maig de 2004
Croàcia
 Zagrep 1 de juliol de 2013
Dinamarca
 Copenhague 1 de giner de 1973
Eslovàquia
 Bratislava 1 de maig de 2004
Eslovènia
 Liubliana 1 de maig de 2004
Espanya
 Madrit 1 de giner de 1986
Estònia
 Tallin 1 de maig de 2004
Finlàndia
 Helsinki 1 de giner de 1995
França
 París 25 de març de 1957
Grècia
 Atenes 1 de giner de 1981
Hongria
 Budapest 1 de maig de 2004
Irlanda
 Dublin 1 de giner de 1973
Itàlia
 Roma 25 de març de 1957
Letònia
 Riga 1 de maig de 2004
Lituània
 Vilna 1 de maig de 2004
Luxemburc
 Luxemburc 25 de març de 1957
Malta
 La Valleta 1 de maig de 2004
Països Baixos
 Àmsterdam 25 de març de 1957
Polònia
 Varsòvia 1 de maig de 2004
Portugal
 Lisboa 1 de giner de 1986
República Checa
 Praga 1 de maig de 2004
Romania
 Bucarest 1 de giner de 2007
Suècia
 Estocolm 1 de giner de 1995

L'Unió Europea i la Llengua Valenciana[editar | editar còdic]

Artícul principal → Resolució Killilea.
  • 1991.- Des del 13 de maig de l'any 1991 l'Unió Europea (UE) reconeix la denominació de l'idioma valencià. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública Emèrit Bono. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.
Artícul principal → Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ http://europa.eu/abc/panorama/index_es.htm

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Unió_Europea&oldid=422641»