Diferència entre les revisions de "Sacre Imperi Romà Germànic"

El '''Sacre Imperi Romano-Germànic''' (en [[alemà]]: ''Heiliges Römisches Reich''; o ''Sacrum Romanum Imperium'' en [[llatí]]) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'[[Europa Central]], que es va mantindre des de l'[[edat mija]] fins a finals de la [[Edat moderna]].

Naixcut el [[962]] de la [[França oriental]] de les tres en les quals es va repartir el [[regne Franc|regne franc]] el [[843]] ([[Tractat de Verdun]]), el sacre imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant quasi un milenari, fins a la seua dissolució el [[1806]] per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]].  

En el [[segle XVIII]], comprenia la major part de les actuals [[Alemanya]], [[República Checa]], [[Àustria]], [[Liechtenstein]], [[Eslovènia]], [[Bèlgica]] i [[Luxemburc]], així com grans àrees de l'actual [[Polònia]] i una porció dels [[Països Baixos]]. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i [[Suïssa]], així com zones de [[França]] i [[Itàlia]].

La denominació del '''Sacre Imperi''' va variar enormement al llarc dels segles. A l'any [[1034]] s'utilisava la formula '''Imperi Romà''' per referir-se a les terres sota domini de [[Conrad II, emperador romano-germànic|Conrad II]] i no va ser fins al [[1157]], durant el regnat de [[Frederic I Barba-roja]], que es va començar a utilitzar el terme ''Sacre Imperi''. D'atra banda, l'us del terme ''Emperador Romà'' fea referència als governadors de les terres europees del nort i va començar a usar-se amb [[Otó II, emperador romano-germànic|Otó II]] entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de [[Carlomagno]] (mort el [[814]]) fins a [[Otó I, emperador romano-germànic|Otó I el Gran]] (emperador entre 962 i 973), havien utilisat simplement el títul d'Imperator Augustus' ("Emperador August"), encara que històricament se'ls coneix també com a [[emperadors d'Occident]]. El terme Sacre Imperi Romà comença a ser utilisat a partir de 1254; i el terme ''Sacre Imperi Romano-Germànic'' data del [[1512]], després de moltes variacions en els últims anys del [[segle XV]].