Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Oceà Atlàntic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 19 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlantic nort i l’Atlantic sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.
[[File:Atlantic bathymetry.jpg|thumb|Oceà Atlàntic]]


L’Oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’[[Oceà Glacial Artic]], al nort, fins l’[[Antartida]], al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’[[Europa]] i [[Africa]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.
L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l'Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].


Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’[[oceà Glacial Artic]] i l’Atlantic nort.
L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superfície total.
A l’Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l’illes del Caribe, separen l’Atlantic del [[mar Caribe]].


Al Sur i a l’Est, la separacio en l’[[Oceà Indic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap d’Hornos]] a la peninsula Antartica.
Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlàndia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l'[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.
A l'Est, l'[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Carip]], separen l’Atlantic del [[mar Carip]].


Te una fondaria mija de 3.743 m (que s’obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituix casi tot el seu fon, unida a les grands depresions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).
Al Sur i a l'Est, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.


La salinitat de l’Oceà Atlantic es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes pescades son l’amploya, l’arenc i el bacallar. Ademes, es l’oceà mes important de la Terra des del punt de vista comercial.
Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).


[[Categoria:Geografia]]
La salinitat de l'Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades són l'[[amploya]], l'[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial. 
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Atlantic Ocean}}
 
[[Categoria:Oceans]]

Última revisió del 11:57 12 jul 2025

Archiu:Atlantic bathymetry.jpg
Oceà Atlàntic

L'Oceà Atlàntic és el segon en extensió dels oceans de la Terra, despuix de l’Oceà Pacífic, i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l'Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels monts Atlas), u dels titans de la mitologia grega.

L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'Oceà Glacial Àrtic, al nort, fins l'Antartida, al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'Amèrica i les costes occidentals d'Europa i Àfrica. Ocupa més de 106 millons de km2 de superfície total.

Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, Groenlàndia i Escòcia, s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l'oceà Glacial Àrtic i l’Atlàntic nort. A l'Est, l'estret de Gibraltar forma el limit con el mar Mediterraneu, a l’oest, l’arc format per l'illes del Carip, separen l’Atlantic del mar Carip.

Al Sur i a l'Est, la separació en l’Oceà Índic s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del cap d'Hornos a la peninsula Antàrtica.

Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de Puerto Rico).

La salinitat de l'Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies més peixcades són l'amploya, l'arenc i el bacallar. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons