Diferència entre les revisions de "Idioma àrap"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 45 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
|atresdenominacions= Arabí (en Egipte) | |atresdenominacions= Arabí (en Egipte) | ||
| − | |estats= {{flagicon|Arabia | + | |estats= {{flagicon|Saudi Arabia}} [[Aràbia Saudita]] |
| − | {{flagicon| | + | {{flagicon|Algeria}} [[Algèria]] |
| − | {{flagicon| | + | {{flagicon|Bahrain}} [[Barein]] |
| − | {{flagicon| | + | {{flagicon|Egypt}} [[Egipte]] |
| − | {{ | + | {{bandera|United Arab Emirates}} [[Emirats Àraps Units]] |
| − | {{flagicon|Iraq}} [[ | + | {{flagicon|Iraq}} [[Irac]] |
| − | {{flagicon| | + | {{flagicon|Jordan}}[[Jordània]] |
{{flagicon|Kuwait}} [[Kuwait]] | {{flagicon|Kuwait}} [[Kuwait]] | ||
| − | {{flagicon| | + | {{flagicon|Lebanon}} [[Líban]] |
| − | {{flagicon| | + | {{flagicon|Libya}} [[Líbia]] |
| − | {{ | + | {{bandera|Morocco}} [[Marroc]] |
| − | {{ | + | {{bandera|Mauritania}} [[Mauritània]] |
| − | {{ | + | {{bandera|Oman}} [[Oman]] |
| − | {{flagicon|Qatar}} [[ | + | {{flagicon|Qatar}} [[Catar]] |
| − | {{flagicon| | + | {{flagicon|Syria}} [[Síria]] |
| − | {{flagicon| | + | {{flagicon|Sudan}} [[Sudan]] |
| − | {{flagicon| | + | {{flagicon|Palestine}} [[Estat de Palestina]] |
| − | {{flagicon| | + | {{flagicon|Tunisia}} [[Tunísia]] |
| − | {{ | + | {{bandera|Yemen}} [[Yemen]] |
|regió= [[Món àrap]] | |regió= [[Món àrap]] | ||
|parlants= 530 millons | |parlants= 530 millons | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
|iso3= ara | |iso3= ara | ||
|sil= | |sil= | ||
| − | |mapa=[[Image: | + | |mapa=[[Image:Arabic language dispersion.png|220px|center]] |
}} | }} | ||
| − | + | L''''àrap''' (antigament dit ''aràbic'', ''arabia'' o ''algarabia'') és una macrollengua de la família semítica, com l'[[Idioma arameu|arameu]], l'[[Idioma hebreu|hebreu]], l'[[Idioma acadi|acadi]], el [[Idioma maltés|maltés]] i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'[[Organisació de les Nacions Unides]]. És també la llengua religiosa de l'[[islam]]. | |
| − | La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en | + | La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és ''al-arabiyya'' (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'[[Dialecte egipci|egipci]] se denomina ''arabí'' (en gènero masculí). |
== Varietats de l'àrap == | == Varietats de l'àrap == | ||
L'àrap és un terme genèric que agrupa numeroses varietats: | L'àrap és un terme genèric que agrupa numeroses varietats: | ||
| − | * l'[[àrap clàssic]]: la llengua de l'Alcorà, parlada | + | * l'[[àrap clàssic]]: la llengua de l'Alcorà, parlada en l'época de l'expansió islàmica |
| − | * l'[[àrap lliterari]]: una forma moderna pero una | + | * l'[[àrap lliterari]]: una forma moderna pero una miqueta diferenciada de l'àrap clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països àraps |
| − | * els [[dialectologia àrap|dialectes àraps]]: llengües orals parlades en els països àraps derivades de l'àrap clàssic, en els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguen tan diferents entre | + | * els [[dialectologia àrap|dialectes àraps]]: llengües orals parlades en els països àraps derivades de l'àrap clàssic, en els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguen tan diferents entre sí com el [[valencià]], l'[[italià]] o el [[rumà]] entre ells. |
| + | |||
| + | == Influències de l'àrap == | ||
| + | === Arabismes === | ||
| + | L'àrap ha llegat una série de paraules a atres llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]]. | ||
| + | |||
| + | L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap a lo llarc de l'[[edat mija]], aixina com al fet de que gran part de la [[Península Ibèrica]] (i les seues illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]]. | ||
| + | |||
| + | Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en [[Al-Àndalus]], del comerç i de les expedicions de les [[creuada|creuades]]; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el [[portugués]], el [[castellà]]. El [[sicilià]] forma part del primer i del tercer grup. L'[[italià]] i l'[[occità]] formen part del tercer grup. | ||
| + | |||
| + | Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu [[Maimònides]] o el balear [[Ramon Llull]]. | ||
| + | |||
| + | És interessant recordar que en Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Arabic language}} | ||
[[Categoria:Món àrap]] | [[Categoria:Món àrap]] | ||
[[Categoria:Idiomes]] | [[Categoria:Idiomes]] | ||
Última revisió del 02:56 25 oct 2022
L'àrap (antigament dit aràbic, arabia o algarabia) és una macrollengua de la família semítica, com l'arameu, l'hebreu, l'acadi, el maltés i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'Organisació de les Nacions Unides. És també la llengua religiosa de l'islam.
| Àrap Al-arabiyya | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | Arabí (en Egipte) |
| Parlat en: |  Aràbia Saudita
|
| Regió: | Món àrap |
Parlants:
|
530 millons
|
| Rànquing: | 25º |
| Família: | Afroasiàtica Semítica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Món àrap |
| Regulat per: | Varia segons el país |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ar |
| ISO 639-2 | ara |
| ISO/FDIS 639-3 | ara |
| SIL | |
 | |
| vore també: llengua | |
.png){kind=small}
.svg){kind=small}
La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és al-arabiyya (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'egipci se denomina arabí (en gènero masculí).
Varietats de l'àrapEditar
L'àrap és un terme genèric que agrupa numeroses varietats:
- l'àrap clàssic: la llengua de l'Alcorà, parlada en l'época de l'expansió islàmica
- l'àrap lliterari: una forma moderna pero una miqueta diferenciada de l'àrap clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països àraps
- els dialectes àraps: llengües orals parlades en els països àraps derivades de l'àrap clàssic, en els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguen tan diferents entre sí com el valencià, l'italià o el rumà entre ells.
Influències de l'àrapEditar
ArabismesEditar
L'àrap ha llegat una série de paraules a atres llengües occidentals, sobretot al castellà, al portugués i al valencià, com ara les paraules d'orige àrap albercoc, alcohol, àlgebra, sifra, alquitrà o sénia. Els arabismes del valencià, el castellà, el portugués i el sicilià constituïxen un superestrat d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un adstrat.
L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap a lo llarc de l'edat mija, aixina com al fet de que gran part de la Península Ibèrica (i les seues illes) estigué baix el domini d'Al-Àndalus.
Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en Al-Àndalus, del comerç i de les expedicions de les creuades; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el portugués, el castellà. El sicilià forma part del primer i del tercer grup. L'italià i l'occità formen part del tercer grup.
Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu Maimònides o el balear Ramon Llull.
És interessant recordar que en Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma àrap.