Diferència entre les revisions de "Dret romà" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 24 edicions intermiges d'6 usuaris)

Llínea 1:

'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma al llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, la història de Roma (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és a dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> ~~PANERO~~, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. ~~Valencia~~, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>

'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> Panero, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>

La jurisdicció a [[Roma]] es concentra a la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (~~''[[~~dies fasti~~]]''~~) seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]'').

La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).

== Subdivisió ==

El dret romà se subdividix en:

* [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]].

* [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)

* [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, pero reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]].

* [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]].

* [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.

== Delictes en jurisdiccions especials ==

Alguns delictes tenen juges especials:

* Els ''Duoviri Perduellionis'' per a la [[insurrecció]].

* Els ''Quaestores paricidii'' per a l'[[assessinat]].

Uns funcionaris especials, nomenats els tres ''[[Viri Nocturni]]'' s'ocupen de les qüestions relacionades en incendis nocturns, policia de seguritat i vigilància d'eixecucions.

La [[tortura]] sol podia aplicar-se als [[esclau]]s.

La [[detenció preventiva]] era la norma general.

La [[pena capital]] era aplicable a qui alterara la pau pública i per atres delictes. Tenia diverses formes:

* Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura.

* Als lladres de collites se'ls penjava.

* Als incendiaris se'ls cremava vius.

Existia el [[dret de recurs]] (''[[provocatio]]''). L'[[indult]] corresponia al poble.

Es donaven ademés alguns tipo especials d'indults:

* El que s'agenollava davant un sacerdot de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores.

* El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat.

* El criminal que al dirigir-se a una eixecució s'entropeçava en una [[vestal]] (verge espècie de sacerdotesa), era perdonat.

Les penes aplicades més freqüentment eren les [[multa|multes]] (pagades en el lliurament de [[bou]]s o [[ovelles]]) i el bastonejament.

Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava a sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge.

En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).

Les lleis varen anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.

La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.

La disposició entre vius va seguir illimitada, i el consentiment popular per als actes ''mortis causa'' (testament) va ser suprimit.

Si el pare de família efectuava tres vendes successives, sense efectuar cap compra, el fill podia emancipar-se si tal era el seu desig. D'això va derivar l'emancipació llegal concedida pel pare a un fill, sense que calga la causa que inicialment devia motivar-la.

El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.

L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.

Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències varen anar aumentant, i varen passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]].

Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia.

Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un atre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.

== Vore també ==

* [[Llista de lleis romanes]]

== Referències ==

* Ignacio Morales, José (1998). ''Derecho Romano''. Trillas

== Bibliografia ==

*Guzmán Brito, Alejandro. Derecho Privado Romano, Tomos I y II, Editorial Jurídica de Chile, Santiago, 1996, ISBN 978-956-10-1127-4

* Iglesias, Juan. Las fuentes del Derecho Romano, Editorial CIVITAS, Pamplona 2016. ISBN: 9788491355700

* Panero, Ricardo. Derecho Romano, Tirant lo Blanch, Valencia, 4ed. 2008, ISBN 978-84-9876-291-4

* Stein, Peter G. El Derecho Romano en la Historia de Europa, Siglo Veintiuno de España Editores 1999, ISBN 84-323-1060-3

== Enllaços externs ==

* [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}}

* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}}

[[Categoria:Imperi Romà]]

[[Categoria:Dret romà| ]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma al llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, la història de Roma (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és a dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valencia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>
+'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> Panero, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>
-La jurisdicció a [[Roma]] es concentra a la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (''[[dies fasti]]'') seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]'').
+La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).
+== Subdivisió ==
+El dret romà se subdividix en:
+* [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]].
+* [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)
+* [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, pero reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]].
+* [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]].
+* [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.
+== Delictes en jurisdiccions especials ==
+{{Justícia i dret romà}}
+Alguns delictes tenen juges especials:
+* Els ''Duoviri Perduellionis'' per a la [[insurrecció]].
+* Els ''Quaestores paricidii'' per a l'[[assessinat]].
+Uns funcionaris especials, nomenats els tres ''[[Viri Nocturni]]'' s'ocupen de les qüestions relacionades en incendis nocturns, policia de seguritat i vigilància d'eixecucions.
+La [[tortura]] sol podia aplicar-se als [[esclau]]s.
+La [[detenció preventiva]] era la norma general.
+La [[pena capital]] era aplicable a qui alterara la pau pública i per atres delictes. Tenia diverses formes:
+* Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura.
+* Als lladres de collites se'ls penjava.
+* Als incendiaris se'ls cremava vius.
+Existia el [[dret de recurs]] (''[[provocatio]]''). L'[[indult]] corresponia al poble.
+Es donaven ademés alguns tipo especials d'indults:
+* El que s'agenollava davant un sacerdot de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores.
+* El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat.
+* El criminal que al dirigir-se a una eixecució s'entropeçava en una [[vestal]] (verge espècie de sacerdotesa), era perdonat.
+Les penes aplicades més freqüentment eren les [[multa|multes]] (pagades en el lliurament de [[bou]]s o [[ovelles]]) i el bastonejament.
+Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava a sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge.
+En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).
+Les lleis varen anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.
+La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.
+La disposició entre vius va seguir illimitada, i el consentiment popular per als actes ''mortis causa'' (testament) va ser suprimit.
+Si el pare de família efectuava tres vendes successives, sense efectuar cap compra, el fill podia emancipar-se si tal era el seu desig. D'això va derivar l'emancipació llegal concedida pel pare a un fill, sense que calga la causa que inicialment devia motivar-la.
+El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.
+L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.
+Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències varen anar aumentant, i varen passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]].
+Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia.
+Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un atre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.
+== Vore també ==
+* [[Llista de lleis romanes]]
+== Referències ==
+<references/>
+* Ignacio Morales, José (1998). ''Derecho Romano''. Trillas
+== Bibliografia ==
+*Guzmán Brito, Alejandro. Derecho Privado Romano, Tomos I y II, Editorial Jurídica de Chile, Santiago, 1996, ISBN 978-956-10-1127-4
+* Iglesias, Juan. Las fuentes del Derecho Romano, Editorial CIVITAS, Pamplona 2016. ISBN: 9788491355700
+* Panero, Ricardo. Derecho Romano, Tirant lo Blanch, Valencia, 4ed. 2008, ISBN 978-84-9876-291-4
+* Stein, Peter G. El Derecho Romano en la Historia de Europa, Siglo Veintiuno de España Editores 1999, ISBN 84-323-1060-3
+== Enllaços externs ==
+* [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}}
+* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}}
+[[Categoria:Imperi Romà]]
 [[Categoria:Dret romà| ]]