Diferència entre les revisions de "Dret romà"
mSense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, | '''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> Panero, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref> | ||
La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets ( | La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]). | ||
== Subdivisió == | == Subdivisió == | ||
El dret romà se subdividix en: | El dret romà se subdividix en: | ||
* | * [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]]. | ||
* | * [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani) | ||
* | * [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, pero reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]]. | ||
* | * [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]]. | ||
* | * [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà. | ||
== Delictes en jurisdiccions especials == | == Delictes en jurisdiccions especials == | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany). | En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany). | ||
Les lleis | Les lleis varen anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat. | ||
La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors. | La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors. | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins. | El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins. | ||
L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre | L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes. | ||
Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències | Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències varen anar aumentant, i varen passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]]. | ||
Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es | Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia. | ||
Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un | Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un atre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt. | ||
== Vore també == | |||
* [[Llista de lleis romanes]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
* Ignacio Morales, José (1998). ''Derecho Romano''. Trillas | |||
== | == Bibliografia == | ||
* | *Guzmán Brito, Alejandro. Derecho Privado Romano, Tomos I y II, Editorial Jurídica de Chile, Santiago, 1996, ISBN 978-956-10-1127-4 | ||
* Iglesias, Juan. Las fuentes del Derecho Romano, Editorial CIVITAS, Pamplona 2016. ISBN: 9788491355700 | |||
* Panero, Ricardo. Derecho Romano, Tirant lo Blanch, Valencia, 4ed. 2008, ISBN 978-84-9876-291-4 | |||
* Stein, Peter G. El Derecho Romano en la Historia de Europa, Siglo Veintiuno de España Editores 1999, ISBN 84-323-1060-3 | |||
== | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}} | * [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}} | ||
* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}} | * [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}} | ||
[[Categoria:Imperi Romà]] | |||
[[Categoria:Dret romà| ]] | [[Categoria:Dret romà| ]] | ||