Diferència entre les revisions de "Civilisació micènica"

La '''civilisació micènica''' (de [[Micenes]]) va ser una cultura antepassada de la [[antiga Grècia|grega]]. Sembla que va durar des del [[1500 aC]] fins al [[1100 aC]] aproximadament i que va ser absorbida per les invasions [[doris (grup humà) |dòries]]. Micenes és coneguda sobretot per la figura d'[[Agamèmnon]], rei que apareix a les obres [[Homer|homèriques]]. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per [[Perseu (heroi grec)|Perseu]].

No s'ha trobat cap escrit que permeta vore com se nomenaven ells mateixos. Els noms donats per atres pobles eren micènics, [[aqueus]] (per eixemple als escrits d'[[Homer]]) o simplement grecs. Provablement no es puguen identificar plenament en cap d'estes denominacions, com prova la seua llengua, un dialecte propi del [[grec antic]], que s'ha trobat registrat en [[escritura llineal B]], que és un [[silabari]] a diferència de l'[[alfabet grec]] pròpiament un alfabet.  

Esta civilisació fon descoberta a finals del segle XIX per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions a [[Micenes]] (1874) i [[Tirint]] (1886). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màscara que va anomenar-la «màscara de [[Agamèmnon]]». Igualment annomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del segle XX, perquè el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.

[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], segle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]

En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[segle XV aC| 1450 a C]]. Anomenà aquesta escriptura com «[[lineal B]]», ja que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. L'any 1952, el desxiframent del lineal B -identificat com un tipus de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilització micènica de la [[protohistòria]] a la [[història]],  dins del període de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.

No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 textos. A més, els textos són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[comptabilitat|comptables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantatge de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.

La cronologia de la civilització micènica ha estat establerta per l'arqueòleg suec [[Arne Furumark]] en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.<ref> A. Furumark: «Mycenaean pottery», a'' Chronology'', vol. II, 1941. </ref> Tot i que aquesta classificació ha estat criticada, segueix sent utilitzada. S'empra per a aquests períodes el terme d'[[Hel·làdic]] Recent (HR).

* 1550-1500: Helàdic Recent I (cercles de tombes de fossa A i B de [[Micenes]]);

Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. A més de Creta, atres illes del [[mar Egeu]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] i fins i tot a [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han estat trobades a [[Chipre]] i al [[Llevant mediterràneu|Llevant]].

En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tresors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) | Orcomen]] mostren la considerable riquesa monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilització micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[segle XIII aC |1250 aC]]).

|'''Bronze antic''' || Troia I  <br />([[segle XXX aC|2920]]-2450 aC) <br />Troia II <br /> (2600-2350 aC) <br />Troia III  <br />(2350-2200 aC)|| [[Cultura Grotta-Pèls|Grotta-Pilos]]  <br />(3200-2700 aC) <br />Karos-Siros  <br />(2700-2200 aC) <br />[[Cultura Filacopí|Filacopí I]]  <br /> (2200-2000 aC) || [[Civilisació minoica | Minoic antic]] (Prepalacial)  <br />(2500-1850 aC)|| Hel·làdic antic  <br /> (2700-1850 aC)

Minoic mitjà I-IIIA (Protopalacial) <br /> 1850-1550 aC

El poble gojava d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i sortides de mercaderies de negocis personals i els presents o imposts de palau.  

Marítimament, es van aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan aquesta civilisació va entrar en declivi.  

La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: [[Posidó]] (ocupant un paper preeminent), [[Hermes]], [[Zeus]]... Destaca la importància de les històries sobre el [[minotaure]] i [[Dèdal]]. Hi ha una deessa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors.

Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són [[Pilos (Messènia)|Pilos]], [[Gla (Grècia)|Gla]], [[Cnossos]] (a [[Creta]]), [[Tirint]] i per descomptat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una [[acròpolis]], d'una [[cisterna]] o punt per conseguir aigua i sortides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre gruixudes [[muralla|muralles]] de blocs de pedra.

Els [[habitatge]]s tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales amb un [[passadís]] central i feien entre 5 i 30 metres quadrats segons la [[classe social]].  

Els palaus tenen la mateixa estructura que els de [[Minos]] i consten de diversos passadissos que separen àrees d'administració i arxiu, recepció i vida de la reialesa. El megaró o saló del tron ocupa el centre, és una estància circular entre [[columna|columnes]] decorada amb pintures i luxosos mobles.

[[Categoria:Civilitzacions antigues]]