Diferència entre les revisions de "Tàcit"

mSense resum d'edició
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Infotaula persona
{{Biografia|
| nom          =  Cornelius Tacitus
| nom          =  Cornelius Tacitus
| image        =  Gaius Cornelius Tacitus.jpg
| image        =  [[File:Wien- Parlament-Tacitus.jpg|250px]]
| peu          =  
| peu          =  
| data_naix    = [[56]]  
| data_naix    = [[56]]  
Llínea 7: Llínea 7:
| data_mort    = [[118]]
| data_mort    = [[118]]
| lloc_mort    =   
| lloc_mort    =   
| altres_noms =  
| atres_noms =  
| conegut_per  =   
| conegut_per  =   
| coneguda_per =  
| coneguda_per =  
Llínea 13: Llínea 13:
}}
}}
'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] [[Antiga Roma|romà]], fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]].
'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] [[Antiga Roma|romà]], fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]].
== Biografia ==


Naixqué en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], rebé una bona educació en [[Roma]], i va ser discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es casà en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel lo que se supon que pertanyia a una família rica.
Naixqué en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], rebé una bona educació en [[Roma]], i va ser discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es casà en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel lo que se supon que pertanyia a una família rica.


Eixercí diverses magistratures en els periodos de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], i fon [[pretor]] en [[Domicià]], en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (''quindecimvir sacrorum'') i en esta qualitat dirigí les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat.
Eixercí diverses magistratures en els periodos de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], i fon [[pretor]] en [[Domicià]], en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (''quindecimvir sacrorum'') i en esta qualitat dirigí les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat.
Viajà per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] fon nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant després de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit feu el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. En l'any [[99]] eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i després abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries.
Viajà per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] fon nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant despuix de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit feu el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. En l'any [[99]] eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i despuix abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries.


No se sap quan morí pero sobrevixqué a [[Trajà]]. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que mantingué en [[Plini el jove]] i dels seus propis escrits.
No se sap quan morí pero sobrevixqué a [[Trajà]]. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que mantingué en [[Plini el jove]] i dels seus propis escrits.


El seu mètodo històric es caracterisa per l'intent de conseguir l'imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i aixina ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui a historiadors i científics, encara que el mateix no sempre respectà este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref>
El seu método històric es caracterisa per l'intent de conseguir l'imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i aixina ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui a historiadors i científics, encara que el mateix no sempre respectà este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref>


== Obres ==
== Obres ==
Entre els seus escrits històrics cal citar:
Entre els seus escrits històrics cal citar:
* ''[[De vita et moribus Iulii Agricolae]]'' (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
* ''[[De vita et moribus Iulii Agricolae]]'' (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
* ''Historiarum libri'' (Llibre d'Història), relat de l'época entre [[Galba]] i Domicià (a la qual després s'havia propost afegir una continuació en l'época de [[Nerva]] i Trajà, que pel que sembla no es portà a terme)
* ''Historiarum libri'' (Llibre d'Història), relat de l'época entre [[Galba]] i Domicià (a la qual despuix s'havia propost afegir una continuació en l'época de [[Nerva]] i Trajà, que pel que sembla no es portà a terme)
* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser que siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerada una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nasaret]]
* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprés entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser que siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerada una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nazaret]]
* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'[[oratòria]]
* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'[[oratòria]]
* ''De origine ac situ Germanorum'', monografia sobre l'[[etnografia]] de Germania.
* ''De origine ac situ Germanorum'', monografia sobre l'[[etnografia]] de Germania.
== Cites ==
{{Cita|La veritat s'enfortix en l'investigació i la dilació; la falsetat, en l'afanyament i l'incertea.|Tàcit}}


==Referències==
==Referències==
<references/>
<references/>


== Enllaços externs ==
{{DGLV|Tàcit}}
[[Categoria:Antiga Roma]]
[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Historiadors romans]]
[[Categoria:Historiadors romans]]
Llínea 41: Llínea 51:
[[Categoria:Senadors romans]]
[[Categoria:Senadors romans]]
[[Categoria:Sacerdots romans]]
[[Categoria:Sacerdots romans]]
[[Categoria:Pretors del segle I]]
[[Categoria:Pretors del sigle I]]