L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Julio Cortázar"

← Edició anterior
desferXavier (Discussió | contribucions)
Administradors
33 078 edicions
VisualWikitext
mSense resum d'edició
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
| image            = Cortázar.jpg
| image            = Cortázar.jpg
| grandària        = 200px
| grandària        = 200px
| descripció        = Julio Cortázar al 1967.
| descripció        = Julio Cortázar en 1967.
| pseudònim        = Julio Denis (als dos primers llibres)
| pseudònim        = Julio Denis (als dos primers llibres)
| naixcut          = {{Data naiximent|1914|08|26}}
| naixcut          = {{Data naiximent|1914|08|26}}
| nascuda          =
| nascuda          =
| lloc_de_naiximent = [[Ixelles]], [[Regió de Brusseles-Capital]], [[Bèlgica]]
| lloc_de_naiximent = [[Brusseles]], [[Bèlgica]]
| mort              = {{Data defunció i edat|1984|02|12|1914|08|26}}
| mort              = {{Data defunció i edat|1984|02|12|1914|08|26}}
| morta            =  
| morta            =  
Llínea 23: Llínea 23:
| influenciada      =  
| influenciada      =  
| premis            =  
| premis            =  
| signatura        =  
| firma            = Julio Cortázar signature.svg
| notes a peu      =  
| notes a peu      =  
}}
}}
'''Julio Cortázar''' ([[Brusseles]], [[26 d'agost]] de [[1914]] - [[París]], [[12 de febrer]] de [[1984]]) escritor i traductor [[Argentina|argentí]].  
'''Julio Cortázar''' ([[Brusseles]], [[Bèlgica]], [[26 d'agost]] de [[1914]] - † [[París]], [[França]], [[12 de febrer]] de [[1984]]) fon un escritor i traductor [[Argentina|argentí]].


Quan tenia quatre anys, se'n va anar a [[Buenos Aires]] en la seua família i, després de completar els seus estudis a la [[Universitat de Buenos Aires]], va ser professor a la [[Universitat de Cuyo]]. El [[1951]], es va exiliar a [[França]] per a fugir del règim del [[Juan Perón|Perón]], on va treballar per a la [[UNESCO]] com a traductor. Més tart es va interessar per la política anti-feixista de l'[[Amèrica llatina]], declarant-se a favor de la revolució cubana i el moviment [[sandinisme|sandinista]].
== Biografia ==


Es va casar tres vegades i es va nacionalisar francés. Va morir després de cures mèdiques que van incloure una transfusió de sanc.
Quan tenia quatre anys, se'n va anar a [[Buenos Aires]] en la seua família i, despuix de completar els seus estudis en l'[[Universitat de Buenos Aires]], va ser professor en l'[[Universitat de Cuyo]]. En l'any [[1951]], es va exiliar a [[França]] per a fugir del règim del [[Juan Perón|Perón]], a on va treballar per a la [[UNESCO]] com a traductor. Més tart es va interessar per la política anti-fascista de l'[[Amèrica llatina]], declarant-se a favor de la revolució cubana i el moviment [[sandinisme|sandinista]].  


Les seues noveles més conegudes, [[Rayuela]], [[Libro de Manuel]], [[Los Premios]] (potser la més "narrativa"), i especialment, "[[62, Modelo para armar]]", van ser, i són encara, un trencament com el provocat per [[James Joyce]] en el seu "Ulisses", com hi ha hagut atres trencaments en lliteratura; la seua és una narrativa narrada, en el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de ''flashs'' que conformen un micro-univers que engancha el llector -espectador o actiu, segons el seu diàlec en l'autor-. Un llector que ell volia actiu, com el capaç, per eixemple, de deixar a la mitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "engancha".
Es va casar tres vegades i es va nacionalisar francés. Va morir despuix de cures mèdiques que varen incloure una transfusió de [[sanc]].


Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cascun una novela "en 10 pàgines". Les seues incursions en atres formats -"[[La vuelta al dia en 80 mundos]]", o "[[Un tal Lucas]]", per eixemple-, són atres grans propostes lliteràries. En la llista següent falta alguna peça com ara "[[Argentina, años de alambradas culturales]]", en la llínia de "Nicaragua, tan violentamente dulce". També va escriure lletres per [[tangos]]. I una "crònica de viage", "[[Los autonautas de la cosmopista]]", un diari novelat, crònica de París a Marsella per la nomenada "Autopista del Sur", escrit en la seua dona [[Carol Dunlop]].
Les seues noveles més conegudes, [[Rayuela]], [[Libro de Manuel]], [[Los Premios]] (potser la més "narrativa"), i especialment, "[[62, Modelo para armar]]", varen ser, i són encara, un trencament com el provocat per [[James Joyce]] en el seu "Ulisses", com hi ha hagut atres trencaments en lliteratura; la seua és una narrativa narrada, en el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de ''flashs'' que conformen un micro-univers que engancha al llector -espectador o actiu, segons el seu diàlec en l'autor-. Un llector que ell volia actiu, com el capaç, per eixemple, de deixar a la mitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "engancha".


El 2009, Ed. [[Alfaguara]] publica "[[Papeles inesperados]]" que, no per inesperats, consistixen un retrobament de nous o antics llectors, en l'escritor "europeu-americà". Sur i Centre - Americà per decisió i europeu per naiximent i també per elecció, donat el seu exili francés i el seu cosmopolitisme. "Papeles inesperados" és una recopilació de la seua última esposa, contes nous, poemes, versions de contes ya publicats... Un títul "inesperat" que, com hem dit, és o be una troballa o be un retrobament, en funció del llector.
Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novela "en 10 pàgines". Les seues incursions en atres formats -"[[La vuelta al dia en 80 mundos]]", o "[[Un tal Lucas]]", per eixemple-, són atres grans propostes lliteràries. En la llista següent falta alguna peça com ara "[[Argentina, años de alambradas culturales]]", en la llínea de "Nicaragua, tan violentamente dulce". També va escriure lletres per [[tangos]]. I una "crònica de viage", "[[Los autonautas de la cosmopista]]", un diari novelat, crònica de París a Marsella per la nomenada "Autopista del Sur", escrit en la seua dona [[Carol Dunlop]].
 
En l'any [[2009]], Ed. [[Alfaguara]] publica "[[Papeles inesperados]]" que, no per inesperats, consistixen un retrobament de nous o antics llectors, en l'escritor "europeu-americà". Sur i Centre - Americà per decisió i europeu per naiximent i també per elecció, donat el seu exili francés i el seu cosmopolitisme. "Papeles inesperados" és una recopilació de la seua última esposa, contes nous, poemes, versions de contes ya publicats... Un títul "inesperat" que, com hem dit, és o be una troballa o be un retrobament, en funció del llector.


== Obres ==
== Obres ==
* ''Los Reyes'' (1949)  
* ''Los Reyes'' (1949)  
* ''Bestiario'' (1951)  
* ''Bestiario'' (1951)  
Llínea 64: Llínea 67:
* ''El Examen'' (1986)  
* ''El Examen'' (1986)  
* ''Diario de Andrés Fava'' (1995)  
* ''Diario de Andrés Fava'' (1995)  
* ''Adiós Robinson'' (1995)
* ''Adiós Robinson'' (1995)  
 
== Cites ==
 
{{Cita|Si l'home sabera realment el valor que té la dòna, aniria a quatre pates en la seua busca.|Julio Cortázar}}
 
{{Cita|L'esperança li pertany a la vida, és la mateixa vida defenent-se.|Julio Cortázar}}
 
{{Cita|Les paraules mai alcancen quan lo que cal dir desborda l'ànima.|Julio Cortázar}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* http://www.cortazartextual.com.ar/ {{es}}
* http://www.cortazartextual.com.ar/ {{es}}
* http://www.cortazar.com/ {{es}}
* http://www.cortazar.com/ {{es}}


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors argentins]]
[[Categoria:Traductors]]
[[Categoria:Traductors argentins]]
[[Categoria:Traductors argentins]]
[[Categoria:Escritors argentins en castellà]]
[[Categoria:Argentins]]
[[Categoria:Escritors belgues]]
[[Categoria:Sigle XX]]
[[Categoria:Escritors francesos]]
[[Categoria:Persones de Brusseles]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Julio_Cortázar»