Diferència entre les revisions de "Hammurabi"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del | [[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]] | ||
'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, | '''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, des de 1793 a 1750 a. C. segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui està en el [[Museu del Louvre]]. | ||
Va nàixer en l'any 1810 | Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). | ||
Com a llegats del seu regnat | Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació. | ||
== | == Vore també == | ||
* [[Estela | * [[Estela d'Hammurabi]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Referències}} | {{Referències}} | ||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Hammurabi}} | |||
{{Successió | |||
|predecessor=[[Sîn-Muballit]] | |||
|títul=[[Rei de Babilònia]] | |||
|periodo=1792-1750 a. C. | |||
|successor=[[Samsu-iluna|Šamšu-iluna]] | |||
}} | |||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria: Història d'Àsia]] | |||
[[Categoria:Reis de Babilònia]] | [[Categoria:Reis de Babilònia]] | ||