Diferència entre les revisions de "Tònica"
Sense resum d'edició |
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada' |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Tónica Schweppes.jpg|thumb|Tònica Schweppes, la primera en aparéixer en el mercat en l'any [[1783]]]] | ||
L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques|antipirètiques]], [[analgèsiques|analgèsiques]] i [[malaria|antimalaries]]. | L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques|antipirètiques]], [[analgèsiques|analgèsiques]] i [[malaria|antimalaries]]. | ||
La beguda sorgí com a | La beguda sorgí com a mesura de [[profilaxis]] contra la [[malària]] sent [[Schweppes]] la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]]; pero despuix s'estengué per tot el món. | ||
Originàriament, la fòrmula de la tònica | Originàriament, la fòrmula de la tònica a soles incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta a soles en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor. | ||
La tònica és usada ben a sovint en una beguda | La tònica és usada ben a sovint en una beguda nomenada ''[[gin tonic]] '', que és una mescla de [[Ginebra (beguda)|ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]] '') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella. | ||
En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''. | En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''. | ||