Diferència entre les revisions de "Ximén Pérez de Arenós"
Text reemplaça - 'Argileta' a 'Argelita' |
|||
| (No es mostren 26 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i | Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i despuix '''Ximén Pérez d'Arenós'''.([[Aragó]], ? - † [[Múrcia]], [[1266]]). | ||
D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa | D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es varen tornar cap al seu país. | ||
Serví des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] el Conquistador com figura principal de sa Casa Real. Acodí en la seua mesnada a la crida de Jaume I per a la conquista del [[Regne de Valéncia]]. En esta acció es distinguí com un dels seus adalits. Va permanéixer fidel al rei en les dures jornades de [[Burriana]], quan la majoria d'hòmens rics demanaven a Jaume que desistira de la conquista d'eixa població. | |||
El seu fill Blasco es va casar en una filla d'[[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]], el penúltim rei de [[Valéncia]] i senyor | El seu fill Blasco es va casar en una filla d'[[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]], el penúltim rei de [[Valéncia]] i senyor dels territoris de l'interior de [[Valéncia]]. | ||
==Zeit Abu Zeit== | == Zeit Abu Zeit == | ||
El [[30 de giner]] de [[1232]] es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei [[Jaume I]], a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: [[Zeit Abu Zeit]] va passar de ser rei [[almohade]] de [[Valéncia]] a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós. | El [[30 de giner]] de [[1232]] es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei [[Jaume I]], a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: [[Zeit Abu Zeit]] va passar de ser rei [[almohade]] de [[Valéncia]] a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós. | ||
Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es | Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es varen casar en membres de la família Arenós. | ||
==Fets d'armes i possessions== | == Fets d'armes i possessions == | ||
En l'any [[1233]] quan el rei El senyor [[Jaume I]] va decidir conquistar lo [[Regne de Valéncia]], va fer una cridà general als Rics Hòmens, [[Mesnada|mesnaders]] i el restant de cavallers de la seua Corona per a que li ajudaren en tan gran empresa. | |||
Encara que la majoria dels nobles | Encara que la majoria dels nobles varen faltar a la cridà Jimeno Pérez de Tarazona no va faltar i va acodir a servir al rei pel seu estat de mesnader. | ||
===Burriana=== | === Burriana === | ||
Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, | Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, varen decidir parlar en el rei per a dir-li que desistira de la conquiste i s'alçara el sege. | ||
El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà [[Ferrando Pérez de Tarazona]], que era [[Justícia Major d'Aragó]], per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei [[Jaume I]] els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho | El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà [[Ferrando Pérez de Tarazona]], que era [[Justícia Major d'Aragó]], per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei [[Jaume I]] els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho varen animar a que duguera a terme la conquista de Burriana mantenint el siti fins a rendir-la. | ||
El rei va fer cas als germans Pérez de Tarazona i va mantindre el sege en la ciutat. Els atres Rics Hòmens i Cavallers de nou es | El rei va fer cas als germans Pérez de Tarazona i va mantindre el sege en la ciutat. Els atres Rics Hòmens i Cavallers de nou es varen oferir a servir el rei en totes les seues forces i llealtat, entre atres [[Guillén d'Entesa]], tio del rei, desijant manifestar la seua llealtat, va demanar llicència al rei per a acostar en les seues companyies les màquines de guerra al vall de la ciutat quedant-se dia i nit en el lloc. | ||
Vençuts els moros en moltes trobades i escaramusses, la ciutat no va tardar en rendir-se. El siti va durar dos mesos, ademés de la ciutat de Burriana se li | Vençuts els moros en moltes trobades i escaramusses, la ciutat no va tardar en rendir-se. El siti va durar dos mesos, ademés de la ciutat de Burriana se li varen rendir atres castells i viles de la zona. | ||
Trobant-se el rei en la vila de [[Montalbán]] i volent recompensar al senyor [[Balasc d'Alagó]], el seu [[Mayordomo major]], els grans servicis prestats, li va donar la ciutat de [[Morella]] per a mentres vixquera, pero en el pacte següent: que una torre del castell que es cridava “ZELOQUIA”, fora compartida en terceria en Jimeno Pérez de Tarazona, d'esta manera demostrava el rei el gran agraït que estava a este últim. | Trobant-se el rei en la vila de [[Montalbán]] i volent recompensar al senyor [[Balasc d'Alagó]], el seu [[Mayordomo major]], els grans servicis prestats, li va donar la ciutat de [[Morella]] per a mentres vixquera, pero en el pacte següent: que una torre del castell que es cridava “ZELOQUIA”, fora compartida en terceria en Jimeno Pérez de Tarazona, d'esta manera demostrava el rei el gran agraït que estava a este últim. | ||
==Andilla== | == Andilla == | ||
En els anys previs a la Reconquista, [[Andilla]] era un dels territoris | En els anys previs a la Reconquista, [[Andilla]] era un dels territoris devall el govern d'[[Moro Zeit|Abu Zayd]]. El monarca aragonés va cedir la vila i el castell en [[1237]] a, Ximén Pérez d'Arenós. | ||
Pocs anys | Pocs anys despuix es va erigir en baronia, expulsant-se als moriscs que l'habitaven i repoblant-se en cristians despuix dels alçaments. | ||
===Puig de Santa Maria i Valéncia=== | === Puig de Santa Maria i Valéncia === | ||
Fins a l'any [[1237]] El senyor Jimeno Pérez de Tarazona estava en [[Aragó]], el rei ho havia nomenat el seu [[Reboster Major]], un càrrec de la màxima confiança. | Fins a l'any [[1237]] El senyor Jimeno Pérez de Tarazona estava en [[Aragó]], el rei ho havia nomenat el seu [[Reboster Major]], un càrrec de la màxima confiança. | ||
En l'any [[1238]] es trobava en el Castell del [[Puig de Santa Maria]]. En el més d'abril del mateix any va assentar el seu eixèrcit enfront de la [[ciutat de Valéncia]] sent un dels més esforçats cavallers, fins a la seua presa, que fon en vespres de [[Sant Miquel]] del mateix any. | |||
===Xàtiva=== | === Xàtiva === | ||
El recent baró d'Arenós va ajudar al senyor Jaume en la presa de [[Xàtiva]], l'any de [[1245]]. | El recent baró d'Arenós va ajudar al senyor Jaume en la presa de [[Xàtiva]], l'any de [[1245]]. | ||
El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona on havien moltes revoltes sarraïnes. | El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona a on havien moltes revoltes sarraïnes. | ||
Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[ | Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[Vilamarchant]]. | ||
===Sublevacions dels moros=== | === Sublevacions dels moros === | ||
En [[1251]] El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va concedir la [[Carta de Pobla]] a [[Cortes d'Arenós]]. | En [[1251]] El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va concedir la [[Carta de Pobla]] a [[Cortes d'Arenós]]. | ||
En l'any [[1254]] va succeir una atra sublevació sarraïna capitanejada pel moro [[Alazdrach]] que en poc de temps es va apoderar dels castells de: [[Biar]], [[Gallinera]], [[Serra]] i [[Pego]]. | |||
[[Jaume I]] va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats | [[Jaume I]] va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats varen proseguir la seua rebelió i varen conquistar una dotzena de castells més. | ||
Reunits els moros en [[Montesa]], es | Reunits els moros en [[Montesa]], es varen donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència varen pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a [[Múrcia]] o a [[Granada]]. El rei [[Jaume I]] no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de [[Valéncia]]. | ||
Esta multitut de moros va arribar a oferir al senyor Jimeno Pérez d'Arenós part de les seues facendes pera que els guiara a terres musulmanes. Els moros preferien tractar en Jimeno Pérez d'Arenós, per ser consogre de [[Zeit Abu Zeit]], puix en certa manera Jimeno Pérez d'Arenós estava més sensibilisat a favor de la causa mora. | Esta multitut de moros va arribar a oferir al senyor Jimeno Pérez d'Arenós part de les seues facendes pera que els guiara a terres musulmanes. Els moros preferien tractar en Jimeno Pérez d'Arenós, per ser consogre de [[Zeit Abu Zeit]], puix en certa manera Jimeno Pérez d'Arenós estava més sensibilisat a favor de la causa mora. | ||
Pérez d'Arenós els va guiar fins a [[Villena]]. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei [[Jaume I]] . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor [[Jaume I]] per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de [[Peñacadell]] (Alacant) on els moros es | Pérez d'Arenós els va guiar fins a [[Villena]]. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei [[Jaume I]] . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor [[Jaume I]] per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de [[Peñacadell]] (Alacant) on els moros es varen preparar per a la defensa d'este castell. | ||
El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa | El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa varen lluitar i varen véncer donant mort al capità del caudill moro [[Aben Bazel]]. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat. | ||
Esta victòria fon molt poc ventajosa per al senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que va obligar al cabdell moro rebel [[Al-Azraq]] a refugiar-se en el rei El senyor [[Alfons el Sabi]] que es va declarar el seu protector. | Esta victòria fon molt poc ventajosa per al senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que va obligar al cabdell moro rebel [[Al-Azraq]] a refugiar-se en el rei El senyor [[Alfons X el Sabi]] que es va declarar el seu protector. | ||
Esta fon l'antepenúltima gran batalla, en la que va participar abans de morir El senyor Jimeno Pérez d'Arenós. | Esta fon l'antepenúltima gran batalla, en la que va participar abans de morir El senyor Jimeno Pérez d'Arenós. | ||
===Última batalla=== | === Última batalla === | ||
El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla. | El senyor Ximén (Jimeno) Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla. | ||
Els barons aragonesos no | Els barons aragonesos no varen estar d'acort en este soport. Dos anys despuix va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argelita]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],... | ||
==Repartiment== | == Repartiment == | ||
Una vegada presa la [[ciutat de Valéncia]], el rei El senyor [[Jaume I]] va començar el repartiment de cases i terres de la Vega de [[Valéncia]] entre els cavallers. El rei va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a eixecutor d'aquell repartiment i va complir tan | Una vegada presa la [[ciutat de Valéncia]], el rei El senyor [[Jaume I]] va començar el repartiment de cases i terres de la Vega de [[Valéncia]] entre els cavallers. El rei va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a eixecutor d'aquell repartiment i va complir tan be la seua comesa que el rei li'l va agrair donant-li el castell i la vila d'[[Andilla]]. | ||
==Furs== | == Furs == | ||
Desijant el rei posar en orde el nou [[Regne de Valéncia]], l'any [[1239]] va redactar els “[[Furs de Valéncia|FURS]]” o lleis de [[Valéncia]] i va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a conseller per a la redacció de les les dites lleis. | Desijant el rei posar en orde el nou [[Regne de Valéncia]], l'any [[1239]] va redactar els “[[Furs de Valéncia|FURS]]” o lleis de [[Valéncia]] i va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a conseller per a la redacció de les les dites lleis. | ||
==Ric Home i Arenós== | == Ric Home i Arenós == | ||
En l'any [[1241]] va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria despuix del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li varen ser cedides les [[Alqueria|Alqueries]] de [[Massarrojos]] i [[Benifarache]]. | |||
==Almizra== | == Almizra == | ||
Va tornar el rei a [[Valéncia]] l'any [[1244]] a combatre els moros que s'havien revelat. En esta empresa fon acompanyat pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que també va intervindre en la reunió que va fer el rei El senyor [[Jaume I]] en el rei El senyor [[Alfons X de Castella]] denominat el Sabi que era el seu gendre, fill del rei El senyor [[Ferran El Sant]]. La reunió fon en [[Almizra]], on es | Va tornar el rei a [[Valéncia]] l'any [[1244]] a combatre els moros que s'havien revelat. En esta empresa fon acompanyat pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que també va intervindre en la reunió que va fer el rei El senyor [[Jaume I]] en el rei El senyor [[Alfons X de Castella]] denominat el Sabi que era el seu gendre, fill del rei El senyor [[Ferran El Sant]]. La reunió fon en [[Almizra]], a on es varen posar d'acort en el repartiment de fronteres i llimites. | ||
== Albentosa == | |||
==Albentosa== | |||
La vila d'[[Albentosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del [[Millars]]. | La vila d'[[Albentosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del [[Millars]]. | ||
El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en [[Aragó]] i [[Catalunya]], proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'[[Albentosa]] li donaria les dos alqueries de [[ | El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en [[Aragó]] i [[Catalunya]], proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'[[Albentosa]] li donaria les dos alqueries de [[Massarrojos]] i [[Benifaraig]] | ||
Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de [[1251]], que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors. | Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de [[1251]], que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors. | ||
==Fundador de Castelló== | == Fundador de Castelló == | ||
En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al | En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloctinent General en el [[Regne de Valéncia]], Ximén Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés a on es trobava el [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa [[Castelló de la Plana]] que en principi es va nomenar [[Alqueria de Benàrabe]] o Benirabe. | ||
Segons Martí de Viciana, al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval. | Segons [[Martí de Viciana]], al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval. | ||
Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a | Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a Pérez d'Arenós, per ad ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de [[Chest]] que havia segut permutada per [[Castalla]] i la [[Torre d'Onil]] en [[Alacant]]. | ||
== | |||
== Referències == | |||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
==Enllaços externs== | == Enllaços externs == | ||
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009062100_19_603729__Comunitat-Valenciana-refugio-Serra Azaña en terres de Ximen] | * [http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009062100_19_603729__Comunitat-Valenciana-refugio-Serra Azaña en terres de Ximen] | ||
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló] | * [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló] | ||
*[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo] | * [http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo] | ||
* | * https://www.academia.edu/113557191/Latin_Diplomatario_de_la_Baron%C3%ADa_de_Aren%C3%B3s | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||