Diferència entre les revisions de "Julius Pokorny" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 12 edicions intermiges d'7 usuaris)

Llínea 1:

'''Julius Pokorny''' ([[12 de juny]] de [[1887]] - [[8 d'abril]] de [[1970]]) va ser un estudiós de les [[llengües celtes]], especialment el [[gaèlic irlandés]], i un defensor del [[nacionalisme irlandés]].

'''Julius Pokorny''' ([[12 de juny]] de [[1887]] - † [[8 d'abril]] de [[1970]]) va ser un estudiós de les [[llengües celtes]], especialment el [[gaèlic irlandés]], i un defensor del [[nacionalisme irlandés]].

== Biografia ==

Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en l'[[Universitat de Viena]], a on també ensenyà des de [[1913]] fins a [[1920]]. En [[març]] de [[1916]] mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref>

Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en l'[[Universitat de Viena]], a on també ensenyà des de l'any [[1913]] fins a [[1920]]. En [[març]] de [[1916]] mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref>

De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a [[catòlic]], era d'ascendència ~~judia~~.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de l'important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] (1921-38) i fon responsable de la seua reactivació ~~després~~ (1954-67).

De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a [[catòlic]], era d'ascendència judeua.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de l'important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1921]]-[[1938]]) i fon responsable de la seua reactivació despuix ([[1954]]-[[1967]]).

Fon suspés en la seua càtedra en 1933, en marc per la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[~~jueu~~]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de [[1940]]. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> a on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zurich]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], a on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zurich]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa.

Fon suspés en la seua càtedra en [[1933]], en marc per la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[judeu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En l'any [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de [[1940]]. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> a on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zurich]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], a on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zurich]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa.

== Obres ==

* 1925: ''Altirische Grammatik'' (''Gramática del irlandés antiguo)''.

* [[1925]]: ''Altirische Grammatik'' (''Gramática del irlandés antiguo)''.

* 1944: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').

* [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').

* 1958: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.

* [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.

== Referències ==

== ~~Vínculs~~ externs ==

== Enllaços externs ==

* {{de}}{{en}} [http://www.koeblergerhard.de/idgwbhin.html Indogermanisches etymologisches Wörterbuch], de Julius Pokorny,

* {{de}}{{en}} [http://starling.rinet.ru/downl.php?lan=en#dict Indogermanisches Wörterbuch], de Gerhard Köbler,

*[http://volny.cz/enelen/pok.htm Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny].

* [http://volny.cz/enelen/pok.htm Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Filòlecs]]

[[Categoria:Checs]]

[[Categoria:Judeus]]

[[Categoria:Llengües celtes]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Julius Pokorny''' ([[12 de juny]] de [[1887]] - [[8 d'abril]] de [[1970]]) va ser un estudiós de les [[llengües celtes]], especialment el [[gaèlic irlandés]], i un defensor del [[nacionalisme irlandés]].
+'''Julius Pokorny''' ([[12 de juny]] de [[1887]] - † [[8 d'abril]] de [[1970]]) va ser un estudiós de les [[llengües celtes]], especialment el [[gaèlic irlandés]], i un defensor del [[nacionalisme irlandés]].
 == Biografia ==
-Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en l'[[Universitat de Viena]], a on també ensenyà des de [[1913]] fins a [[1920]]. En [[març]] de [[1916]] mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref>
+Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en l'[[Universitat de Viena]], a on també ensenyà des de l'any [[1913]] fins a [[1920]]. En [[març]] de [[1916]] mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref>
-De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a [[catòlic]], era d'ascendència judia.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de l'important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] (1921-38) i fon responsable de la seua reactivació després (1954-67).
+De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a [[catòlic]], era d'ascendència judeua.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de l'important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1921]]-[[1938]]) i fon responsable de la seua reactivació despuix ([[1954]]-[[1967]]).
-Fon suspés en la seua càtedra en 1933, en marc per la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[jueu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de [[1940]]. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> a on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zurich]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], a on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zurich]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa.
+Fon suspés en la seua càtedra en [[1933]], en marc per la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[judeu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En l'any [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de [[1940]]. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> a on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zurich]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], a on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zurich]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa.
 == Obres ==
-* 1925: ''Altirische Grammatik'' (''Gramática del irlandés antiguo)''.
+* [[1925]]: ''Altirische Grammatik'' (''Gramática del irlandés antiguo)''.
-* 1944: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').
+* [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').
-* 1958: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.
+* [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.
 == Referències ==
 {{referències}}
-== Vínculs externs ==
+== Enllaços externs ==
 * {{de}}{{en}} [http://www.koeblergerhard.de/idgwbhin.html Indogermanisches etymologisches Wörterbuch], de Julius Pokorny,
 * {{de}}{{en}} [http://starling.rinet.ru/downl.php?lan=en#dict Indogermanisches Wörterbuch], de Gerhard Köbler,
-*[http://volny.cz/enelen/pok.htm Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny].
+* [http://volny.cz/enelen/pok.htm Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny]
+[[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Filòlecs]]
 [[Categoria:Checs]]
 [[Categoria:Judeus]]
 [[Categoria:Llengües celtes]]