Diferència entre les revisions de "Semàntica"

mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[segle XIX]].  
La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]].  


Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cadascú dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.  
Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cada u dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.  


La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[segle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.
La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.


==Escoles teòriques==
==Escoles teòriques==
Llínea 15: Llínea 15:


La corrent de semàntica conceptual barreja lo anterior, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.
La corrent de semàntica conceptual barreja lo anterior, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.
 
   
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Semàntica| ]]
[[Categoria:Semàntica| ]]